Bernabé Robles del Olmo*, Dolores Muñoz Segura**, Montserrat Tramunt Mestre**, Jordi Graells Estrada*, Antonio Callén Soto*, Neus Parellada Esquius**
*Parc Sanitari Sant Joan de Déu, **ABS Montclar, SAP Baix Llobregat Centre
L’equitat en salut ens ha de preocupar si considerem que tots els éssers humans són moralment iguals i que, per tant, mereixen el mateix respecte a la seva vida i dignitat. Però també és rellevant des d’una visió més utilitarista, atès que uns nivells pitjors de salut dels individus comprometen el benestar social i econòmic global de les comunitats. Així, doncs, l’aspiració a l’equitat no és només una qüestió d’altruisme o de bones intencions, sinó una obligació moral i una qüestió de dret.
Tot i que la paraula igualtat ha fet fortuna, segurament el valor que cal preservar seria més aviat l’equitat, és a dir, un dels vessants de la justícia. De fet, no podem aspirar a aconseguir que totes les persones tinguin el mateix nivell de salut. Per situar millor el tema podem recuperar dues definicions cèlebres d’equitat en salut:
“Equitat en salut significa que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats d’assolir el seu ple potencial de salut.” Amartya Sen
“Iniquitats en salut són aquelles diferències en salut que són innecessàries, evitables, indesitjables o injustes.” Margaret Whitehead
És a dir, el que una societat justa hauria de garantir és que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats d’assolir un bon estat de salut. L’equitat té a veure amb la igualtat (comparteixen la mateixa arrel llatina: aequus), però no són sinònims. La igualtat és un terme estadístic i mesurable. L’equitat és un concepte de caràcter més moral. De fet, potser la igualtat “perfecta” no seria desitjable, només hem de recordar l’escenari de la novel·la Un món feliç, d’Aldous Huxley.
Per tant, no totes les diferències (desigualtats) en salut són injustes. Des del punt de vista ètic ens haurien de preocupar especialment aquelles que tenen a veure, per exemple, amb la renda o, especialment, amb altres factors socioeconòmics no triats (raça, sexe, lloc de residència, nivell d’educació). Malauradament, al llarg de la història ha persistit sempre un cert nivell de tolerància envers la iniquitat, independentment que aquesta resultés més o menys estètica.