Dispèpsia

Segons l'origen, podem diferenciar dos tipus de dispèpsia:

• Dispèpsia orgànica: hi ha una lesió anatòmica que la provoca i que pot ser una úlcera o una inflamació, entre d'altres.

• Dispèpsia funcional: no s’identifica cap lesió anatòmica que la provoqui. Pot ser persistent o recurrent i té una durada d’almenys dotze setmanes a l’any.

Les causes de la dispèpsia orgànica són:

• Tenir una úlcera a l'estómac o al duodè.

• Patir una infecció amb el bacteri Helicobacter Pylori.

• Tenir la malaltia del reflux gastroesofàgic (caracteritzada pel pas dels àcids de l'estómac a l'esòfag, cosa que provoca irritació i acidesa).

Rarament l'origen pot ser un càncer d'estómac però cal tenir-ho en compte en persones grans o quan hi ha altres símptomes com pèrdua de pes, anèmia, etc.

En molts casos no es troba una causa clara que expliqui l'origen de la dispèpsia funcional. Malgrat això, les causes més comunes solen ser:

• Trastorns de la motilitat gastroduodenal: l'estómac no es mou adequadament, o bé es fa un buidament gàstric massa ràpid o massa lent.

• Trastorns provocats per l'estrès, la tensió o el nerviosisme: s'ha comprovat que en aquests casos es provoca en el cos una inhibició de la motilitat gastrointestinal.

Les manifestacions més comunes són:

• Dolor en la part alta de la panxa.
• Sensació de sacietat poc després de menjar poca quantitat d'aliments.
• Acidesa d'estómac.
• Basques (nàusees).
• Vòmits.
• Digestions pesades.
• Panxa inflada.
• Eructes.

Si les molèsties es manifesten de manera esporàdica i desapareixen soles, no cal preocupar-se'n. Tot i això, quan no desapareixen o són freqüents i van acompanyades d'altres alteracions, cal consultar el metge o la metgessa.

La dispèpsia orgànica, malgrat que pot ser motivada per diferents malalties, es diagnostica amb una història clínica, que es pot confirmar amb proves radiològiques o una endoscòpia. En el cas que sigui necessari descartar la infecció pel bacteri Helicobacter Pylori, que és el causant de la majoria de les úlceres, es pot fer una anàlisi de sang, una prova d'alè o una biòpsia.

La dispèpsia funcional es diagnostica descartant les causes orgàniques.

El tractament a seguir depèn de la causa que origini les molèsties. En general, es recomana a les persones afectades que segueixin algunes recomanacions:

• Deixar de fumar.

• Evitar aliments excessivament greixosos, picants, amb espècies o amb un excés de fibra. Sovint les fruites àcides, el tomàquet, el vinagre, l'alcohol, el cafè o les begudes amb gas poden augmentar les molèsties.

• Evitar l'estrès, el cansament i el sedentarisme.

• Mastegar els aliments curosament i destinar temps a menjar sense presses.

• En el cas de reflux àcid o molèsties durant la nit, no menjar abans d'anar a dormir o no dormir al llit fins passades almenys tres hores després de sopar.

• Prendre infusions de plantes com la camamilla, el poliol, la marialluïsa, el boldo o la regalèssia pot alleujar els símptomes.

En alguns casos, pot ser necessari prendre medicaments. Els que poden ajudar a millorar la dispèpsia inclouen els antiàcids, els inhibidors de la bomba de protons (per exemple, l'omeprazole), que disminueixen la producció d'àcid a l'estómac, i els procinètics, que ajuden a buidar l'estómac. 

Si es detecta el bacteri que origina la majoria de les úlceres (Helicobacter pylori), el metge o metgessa prescriurà una combinació de 3 o 4 medicaments diferents que s’han de prendre de forma conjunta durant 10-14 dies.