D'una banda, l’excés de temps de pantalles amb finalitat d’oci pot comportar una sèrie de conseqüències físiques, psicològiques i socials, com ara:
- Miopia i fatiga visual.
- Un estil de vida sedentari que pot generar diferents problemes de salut, entre els quals hi ha l'obesitat i la diabetis.
- Alteracions de l’estat d’ànim.
- Alteracions del ritme de son i vigília.
- Excés d’estimulació, distractibilitat o incapacitat de mantenir l’atenció.
- Reducció del temps dedicat a l’estudi o a d’altres responsabilitats.
- Absència d’alternatives de lleure variades i saludables.
- Manca del tipus d’interacció social necessària per construir una adequada identitat a la nostra societat.
D'altra banda, alguns continguts que circulen per la xarxa poden ser perjudicials per a tothom, però la immaduresa d'infants i adolescents fa aquest col·lectiu més vulnerable als seus efectes. Aquest tipus de continguts es relacionen amb:
Els hàbits de vida. Tots els consells i recomanacions sobre hàbits saludables: aportacions dels aliments, begudes, drogues, medicaments, rutines esportives, hàbits sexuals, relacionals... poden tenir molt impacte (especialment en els adolescents) com a conseqüència de comportament gregari o de la comunitat d’interès que s’organitza en les xarxes socials o apps específiques. És el cas de continguts que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia o d’autolesió del cos i d'aquells que promouen reptes (challenge) virals que poden arribar a ser suïcides.
La violència. Missatges d’odi, escenes de violència extrema, crims i tot allò que posa en qüestió la bondat de l’ésser humà, són continguts que existeixen a la xarxa. També cal posar atenció en els personatges dels videojocs, que sovint exhibeixen idees del món adult, actituds racistes o sexistes, o comportaments clarament delictius com ara assassinats, violència de gènere, robatoris, etc.
Els valors. Les conegudes tècniques de trols (trolls) o enemics/odiadors/seguidors hostils (haters) que usen perfils “cridaners” agreguen molts seguidors que repliquen els continguts o ajuden a la disseminació de campanyes d’odi molt ben orquestrades. De forma més perillosa, existeixen grups d’ideologies polítiques i/o religioses, que usen les xarxes socials per reclutar seguidors amb propaganda, i també les sectes coercitives, que fan servir tècniques de manipulació psicològica per aprofitar-se d’una situació de vulnerabilitat, i així captar les seves víctimes.
El sexe. Sovint la pornografia promou models de relacions sexuals androcèntriques poc respectuoses cap a les dones, i representa dones complaents, poc connectades amb el seu propi plaer. Aquest tipus de continguts poden condicionar les actituds respecte a la sexualitat en els propers anys de vida, ja que generen una alta exigència en ells i fomenten la infantilització i la cosificació en elles.
El comerç. La publicitat és present a la majoria de jocs gratuïts que utilitzen infants i adolescents, a les pàgines que visiten, a les aplicacions que fan servir de manera massiva... Aquesta publicitat, sovint enganyosa o abusiva, és pensada específicament per a aquest tipus de públic, i pot generar situacions de frau difícilment detectables en segons quines edats (per exemple, compres per internet o la participació en jocs d’atzar amb ús no autoritzat de la targeta de crèdit dels pares).