L'impacte de la salut mental

L’aïllament social és un estat en què una persona té necessitat o desig de contacte amb altres persones però és incapaç de realitzar aquest contacte. Aquest estat inclou, generalment, sentiments de soledat i/o manifestacions d’inseguretat en entorns i situacions socials.

La irrupció d’un trastorn mental en el si d’una família afecta tots els seus membres. Els sentiments d'angoixa, de culpabilitat i d'impotència, els problemes de convivència, la incertesa davant del futur de la persona afectada i la manca d'informació i d'eines per fer front a la situació, es tradueixen en una forta sobrecàrrega física i emocional que compromet la seva qualitat de vida i, alhora, dificulta el desenvolupament del seu rol, essencial per a la recuperació de la persona amb malaltia mental. 

Les dificultats de concentració, la tendència a l'aïllament i altres símptomes associats a la presència d'un trastorn mental poden afectar el rendiment de les persones a la feina i afavorir l'absentisme laboral, fet que pot arribar a comportar la pèrdua del lloc de treball. 

Els trastorns o disfuncions del neurodesenvolupament generen greus dificultats d’aprenentatge. Tal com s'explica al Pla de salut de Catalunya 2021-2025, segons dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, entre el 17% i el 22% dels alumnes presenten fracàs escolar, percentatges clarament allunyats de la mitjana nord-europea, que se situen entre el 4% i el 7% de l’alumnat. L'origen d'aquesta diferència es pot deure al fet que a Catalunya, la detecció i tractament d'aquests trastorns és molt inferior a la que tenen altres països europeus amb millors resultats escolars i acadèmics.

El consum d'alcohol i altres drogues pot predisposar les persones a desenvolupar un trastorn mental i, alhora, el fet de patir un trastorn mental pot incrementar el risc de consumir alcohol i altres drogues. 

Un estudi de la revista JAMA demostra que les persones amb trastorns mentals tenen més risc de patir malalties físiques cròniques, com ara l'artritis, la hipertensió, la diabetis o el càncer. 

D'altra banda, existeix certa evidència científica que els conflictes emocionals, la depressió i l’ansietat també afecten la salut cardiovascular i poden augmentar el risc de patir malalties, com ara l'infart agut de miocardi. 

La discapacitat fa referència a les restriccions o les absències de capacitat per desenvolupar tasques quotidianes. En aquest sentit, les malalties mentals, per la seva pròpia naturalesa, poden ser generadores de discapacitat, en tant que es caracteritzen per alteracions emocionals, cognitives i/o del comportament que afecten el processos psicològics bàsics, dificulten l'adaptació de la persona a l'entorn cultural i social, i creen alguna forma de malestar subjectiu.

La dependència és l'estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l'edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l'atenció d'algú altre per realitzar activitats bàsiques de la vida diària. Els trastorns mentals, en alguns casos, poden afectar l'autonomia personal i generar, per tant, dependència.