El raspallat diari de les dents és un hàbit higiènic de salut que ajuda a mantenir una bona salut oral. L’objectiu és eliminar la placa bacteriana i aportar fluor a les dents.
La placa bacteriana o placa dental és una substància tova i inicialment invisible, que colonitza la superfície de les dents. És fruit de l’adherència dels bacteris a una capa fina de proteïnes, anomenada “pel·lícula adquirida”, que s’origina pel contacte de les proteïnes de la saliva i la superfície de l’esmalt de les dents. Sense una bona higiene oral, la placa augmenta de volum i es comença a mineralitzar transformant-se en carrall o tosca dental. L’efecte de la placa bacteriana sobre les dents pot provocar càries i, a la geniva, hi pot provocar inflamació (gingivitis).
El fluor és un mineral natural que ajuda a enfortir els teixits de les dents com ara l’esmalt i la dentina. També té poder antimicrobià. Això li permet neutralitzar part dels bacteris de la boca, dificultant la fabricació de l’àcid que fa malbé les dents. Com que el fluor de la boca s’elimina en pocs minuts, cal aportar-ne sovint. La millor manera de fer-ho és el raspallat amb pasta fluorada després de cada àpat evitant glopejar aigua després. Altres formes d’aplicació són els glopeigs i el gel fluorat o en vernís que es prescriuen i apliquen segons el risc específic de cada pacient.
Es recomana rentar-se les dents després de cada àpat i, com a mínim, dues vegades al dia. És especialment important fer-ho abans d’anar a dormir per evitar que les restes del sopar es quedin entre les dents durant tota la nit.
Aquest hàbit s’ha d’iniciar amb l’erupció de les primeres dents, al voltant dels sis mesos d’edat. Cal fer-ho amb un raspall de filaments tous i utilitzant pasta de dents fluorada amb una de concentració de 1.000 parts per milió (ppm) de fluor dos cops al dia.
Un bon raspall de dents ha de tenir un mànec adequat a la persona que en fa ús, un capçal petit i amb l’extrem arrodonit per arribar a totes les zones de la boca sense produir ferides, i uns filaments de material sintètic suaus, per evitar que malmetin la geniva. En el cas dels infants, convé que siguin de mida més petita.
Pot ser manual o elèctric. La comparació dels beneficis que el raspall elèctric produeix respecte del convencional té una evidència científica clara a favor del raspall elèctric, que es pot usar a qualsevol edat. El raspall elèctric aconsegueix que quedi menys placa bacteriana i que les genives estiguin menys inflamades. Tot i això, no hi ha estudis realitzats més enllà dels 6 mesos i, per tant, no podem concloure si la millora en l’eliminació de placa es manté en el temps o es deu a l’efecte novetat. Tanmateix, amb el raspall de dents manual podem aconseguir una higiene oral igual de bona.
El raspall és un estri personal i intransferible i cal renovar-lo cada tres mesos o abans si les puntes dels filaments estan gastades o doblegades. En el cas dels raspalls elèctrics només se’n renova el capçal i diverses persones poden utilitzar un mateix raspall elèctric si utilitzen diferents capçals.
L’ús de pasta de dents fluorada és la principal causa de la reducció del nombre de lesions de càries als països desenvolupats. Existeix consens sobre els dos principals mecanismes d’acció del fluor: en primer lloc, la seva habilitat per prevenir la desmineralització de l’esmalt sa i, en segon lloc, la seva incorporació per aconseguir la remineralització de l’esmalt cariat. És a dir, el fluor aconsegueix curar i reparar les lesions inicials de càries.
La pasta dentifrícia ha de contenir fluor en una concentració correcta i se n’ha de fer servir la quantitat adaptada a l’edat de cada persona:
- Des de l’erupció fins a complir tres anys: la porció de pasta començarà com una esquitxada i augmentarà amb l’aparició de noves dents fins a la mida similar a un gra d’arròs i concentració de fluor en la pasta de 1.000 parts per milió (ppm).
- A partir dels tres anys: la porció tindrà una mida similar a la d’un gra d’arròs, que anirà augmentant fins a la d’un pèsol i amb una concentració de fluor a la pasta d’entre 1.000 i 1.450 parts per milió (ppm).
Podeu consultar la concentració de fluor de la pasta a l’embalatge del producte o preguntar-li al vostre farmacèutic o al personal de l’equip d’odontologia.
Es poden donar moltes indicacions, però la millor tècnica és la que deixa les dents netes. És important raspallar les dents per totes les seves cares, des de la geniva fins al final de la dent.
Un bon raspallat amb un raspall manual hauria de durar entre dos i tres minuts i aproximadament 5 minuts amb un raspall elèctric o de capçal més petit.
S’aconsella seguir sempre un mateix ordre perquè així s’automatitza la tasca i serem més efectius.
Missatges clau per fer una bon raspallat:
- Raspalleu la cara externa (la que es veu) de totes les dents, tant de les superiors com de les inferiors, amb moviments circulars.
- Raspalleu la superfície trituradora (que és la que mastega els aliments) movent el raspall horitzontalment, de davant cap enrere i a l’inrevés.
- Netegeu també la superfície de la llengua per eliminar-ne els bacteris.
- Un cop acabat el raspallat, eviteu glopejar amb aigua, ja que disminuïu el fluor romanent a la boca i en reduïu els efectes beneficiosos. Es recomana escopir i no esbandir-se la boca.
- Es recomana que els primers anys de vida de l’infant el raspallat el dugui a terme un adult; després caldria que l’adult fes el monitoratge i el repàs fins als 6-7 anys de l’infant, aproximadament, pel fet que la seva motricitat manual no és prou fina abans d’aquesta edat, i també fins a l’aprenentatge correcte de l’hàbit.
L’equip d’odontologia, l’higienista o bé l’odontòleg poden ensenyar-vos com fer el raspallat correcte.
Les persones portadores de pròtesis amovibles (aquelles que es poden treure), han de tenir cura d’aquests dispositius de la manera següent:
- Cal retirar les pròtesis de la boca per netejar-les després de cada àpat.
- La neteja s’ha de fer amb aigua i sabó amb un raspall dur (com els de netejar les ungles).
- Després cal fer la neteja de les dents naturals.
- Es recomana desinfectar-les diàriament, submergint-les durant 20 minuts en una solució desinfectant. Si la pròtesi és de resina, es pot fer amb solució d’hipoclorit 0,1%. En el cas de pròtesi de metall-resina es recomana fer-ho amb solució de clorhexidina al 0,12-0,20%.
- Es recomana dormir sense la pròtesi per tal que les genives reposin del contacte amb el dispositiu.
Hi ha diversos productes que s’utilitzen com a complements del raspallat:
- Seda o fil dental. Ajuda a eliminar les restes d’aliments i la placa bacteriana de l’espai entre les dents, que generalment no desapareix amb els raspalls convencionals. Cal tallar-ne un tros, introduir-lo tibat en tots els espais interdentals i moure’l de dalt a baix amb moviments de serra i adaptant el fil a la superfície de la dent, tenint cura de no danyar la geniva.
- Raspalls interproximals o interdentals. La seva funció és la mateixa que la de la seda dental, però funcionen millor en espais interdentals grans. Tenen un capçal cilíndric i són molt més petits que els raspalls estàndards. Estan especialment indicats per a les persones amb ortodòncia, implants dentals o malalties relacionades amb les genives. La mida reduïda gràcies a la millora de la tecnologia fa que puguin substituir el fil de seda en molts casos.
- Col·lutoris. Són solucions líquides que complementen l’acció de la pasta dentifrícia. Generalment, se n’ha de glopejar una petita quantitat, no diluïda en aigua, durant un període d’entre 30 segons i un minut. S’aconsella no menjar ni beure durant els 30 minuts posteriors a l’operació. N’hi ha per prevenir la càries, per millorar l’estat de la geniva, per reduir la sensibilitat de les dents o evitar el mal alè. No se’n recomana l’ús indiscriminat si no és per recomanació d’un professional de la salut.
Si feu algun àpat fora de casa i no porteu cap material per raspallar-vos les dents, podeu glopejar aigua diverses vegades, menjar alguna peça de fruita, com ara una poma, o mastegar un xiclet sense sucre.