Diagnòstic de la situació de final de vida

El metge o la metgessa responsable de la persona afectada és qui determina el diagnòstic, d'acord amb les característiques de la situació de malaltia avançada i/o en fase terminal. El tractament es basa en les necessitats de la persona i la seva família. Es poden donar els casos següents:

• La malaltia està avançada, en progrés i incurable, amb el diagnòstic confirmat. El tractament específic per a la malaltia no és eficaç. 
• Hi ha símptomes i problemes múltiples, intensos i canviants provocats per diferents factors.  
• Hi ha alteració de determinats valors de les anàlisis i/o altres proves complementàries segons la malaltia causant. 
• Presenta un deteriorament important i això provoca que sigui cada vegada més dependent pel que fa a la seva cura personal. 
• Hi ha impacte en la persona malalta, la família i l’equip terapèutic, relacionat amb el procés de morir. 
• El pronòstic de vida és limitat segons el criteri de l’especialista corresponent. 
• S’han de respectar, al màxim possible, els valors i desitjos del pacient i la seva família. També cal respectar la voluntat de la persona malalta d’escollir un determinat tractament, després de rebre la informació necessària per decidir.
• Freqüentment hi ha descompensacions i reaguditzacions de la malaltia i ingressos hospitalaris. 
• Es produeix alteració en la nutrició i hidratació (desnutrició i deshidratació) i poden aparèixer altres complicacions, com ara nafres per pressió, disfàgia (dificultats per empassar), infeccions, etc. 

És de gran importància detectar símptomes i problemes de salut de manera continuada per poder tractar-los al més precoçment possible. La valoració contínua també permet valorar si un empitjorament és degut a una recaiguda amb remissió o al fet que la persona es troba en els seus últims dies de vida, en què és necessari atendre les demandes especials que presenta.