Contacte
El soroll és una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que, amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració, pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones.
Els estudis epidemiològics mostren prou evidència sobre la relació entre exposició a soroll ambiental i efectes adversos sobre la salut. Per aquest motiu, la contaminació acústica es considera no només una molèstia ambiental, sinó també un problema de salut pública. De fet, s'entén per contaminació acústica la presència en l'ambient de sorolls o vibracions, independentment de l'origen, que impliquen molèstia, risc o dany per a les persones, o causen efectes significatius sobre el medi ambient.
Segons un informe de 2020 elaborat per l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA, per les seves sigles en anglès), el soroll és el factor més important de malaltia ambiental a la Unió Europea (UE) després de la contaminació atmosfèrica. L’organisme exposa també que un 20% de la població de la UE pateix nivells de soroll que poden produir molèsties i efectes per a la salut.
Les principals fonts de soroll ambiental són el trànsit rodat, ferroviari i aeri, les activitats industrials, la construcció i les obres públiques, la restauració i altres activitats comercials, i les activitats recreatives com ara els locals de lleure nocturn, les competicions esportives o les àrees de jocs.
En interiors, els sistemes de ventilació, els aparelles electrònics, els veïns i els animals domèstics també poden generar soroll.
El soroll excessiu pot produir:
- Deteriorament del sistema auditiu:
- L’emmascarament de l’audició. Disminució de la capacitat perceptiva d’un so a causa de la presència simultània d’un altre so o de soroll. Pot esdevenir un problema en seguretat laboral.
- La fatiga auditiva. Descens transitori de la capacitat auditiva. L'audició es recupera després d'un temps de descans sonor.
- La hipoacúsia permanent. Pèrdua parcial o total de la capacitat auditiva. Requereix una exposició a soroll elevat, en intensitat sonora i temps.
- Alteracions a altres sistemes de l’organisme, entre les quals destaquen:
- Alteracions de la freqüència cardíaca i hipertensió arterial, que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars.
- Alteracions del ritme respiratori.
- Alteracions menstruals, baix pes en néixer, prematuritat, riscos auditius per al fetus.
- Danys psicosocials. Són efectes psicològics que s’acompanyen de símptomes físics. Interfereixen en les activitats diàries de les persones a casa, a l'escola, a la feina i en el lleure:
- Deteriorament cognitiu (disminució de la capacitat de concentració en lectura, atenció, resolució de problemes i memorització).
- Pertorbació del repòs i el descans.
- Dificultat de comunicació.
- Alteracions del son.
- Malestar, ansietat, estrès.
- Comportament agressiu.
- Tinnitus (percepció de xiulets).
Informació relacionada
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que el nivell de soroll mitjà registrat al llarg de 24 h no sobrepassi els 53 decibels. A Guidelines for community noise (2000), l'organisme determina els valors límits de soroll recomanats per evitar efectes sobre la salut i en funció de l’espai on es troba la persona.
Taula de valors límits recomanats
| Espai | Efectes sobre la salut |
LAeq(*) (dB) |
Temps (h) |
LAmax(**) fast (dB) |
|---|---|---|---|---|
| Exterior habitable | Malestar fort | 55 | 16 | - |
| Exterior habitable | Malestar moderat | 50 | 16 | - |
| Interior habitatges | Interferència comunicació verbal | 35 | 16 | 45 |
| Dormitoris | Pertorbació del son | 30 | 8 | - |
| Exterior dormitori | Pertorbació del son (finestra oberta, valors a l’exterior) | 45 | 8 | 60 |
| Interior aules escolars | Interferència a la comunicació, pertorbació a l’extracció d’informació | 35 | Durant la classe | - |
| Exterior zones escolars | Malestar (fonts externes) | 55 | Durant el joc | - |
| Interior zones hospitalàries | Pertorbació del son | 30 | 8 | 40 |
| Zones comercials, industrials i de trànsit (interior i exterior) | Danys a l’oïda | 70 | 24 | 110 |
| Festivals i activitats recreatives | Danys a l’oïda | 100 | 4 | 110 |
| Altaveus, interior i exterior | Danys a l’oïda | 85 | 1 | 110 |
| Música per auriculars | Danys a l’oïda | 85 | 1 | 110 |
(*)LAeq: nivell de soroll continu equivalent
(**)LAmax: nivell màxim de soroll
Qualsevol tipus de so, malgrat que es percebi com a agradable, pot comportar un risc per a la salut si s'escolta a un nivell suficientment alt i durant un període de temps suficientment llarg. En aquest sentit, l'OMS estima que més de mil joves arreu del món tenen risc de patir lesions auditives derivades de l'exposició al soroll en entorns recreatius.
L'organisme adverteix que prop del 40% dels adolescents i adults joves d'entre 12 i 35 anys que resideixen en països d'ingressos mitjans i alts es troben exposats a nivells de pressió sonora potencialment perjudicials en locals d'entrenteniment com ara clubs nocturns, discoteques i bars. A més, gairebé la meitat d'aquest col·lectiu corre el risc de perdre audició per fer ús de dispositius personals de reproducció de música a un volum alt o durant períodes perllongats.
Davant d'aquest escenari, l'OMS impulsa la iniciativa "Escoltar sense riscos" amb l'objectiu de millorar les pràctiques d'audició, especialment entre el jovent, tant quan s'exposa a la música o altres sons en entorns recreatius com quan escolta música o altres continguts mitjançant dispositius d'àudio personals. En el marc d'aquesta iniciativa, l'organisme publica dues noves normes mundials:
- Norma mundial sobre l'escolta segura en llocs i esdeveniments d'entreteniment (2022). És aplicable a llocs i esdeveniments amb música amplificada i inclou diverses recomanacions. En són alguns exemples un nivell sonor mitjà màxim de 100 decibels, el lliurament al públic de protecció auditiva personal o l'accés a zones silencioses per descansar l'oïda i reduir el risc de dany auditiu.
- Norma mundial relativa a la fabricació i a l'ús de dispositius i sistemes d'audició sense riscos (2019). Elaborada conjuntament amb la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), fa referència tant a aparells tipus telèfons intel·ligents i reproductors d'MP3 com als auriculars i altres sistemes que els integren. Inclou diverses recomanacions com la incorporació d'una funció que permeti a la persona usuària triar la quantitat de so total que pot consumir de manera segura.
En els darrers anys s’estan realitzant nombrosos estudis de recerca en relació a l'avaluació del risc del soroll, especialment pel que fa a les malalties cardiovasculars, la pertorbació del son, les molèsties, la pèrdua auditiva i els efectes cognitius. També s'estan realitzant debats científics al voltant de l'evidència existent i les necessitats de recerca sobre el soroll provinent dels aeroports, els efectes del soroll durant la nit i els efectes sobre els infants.
Un exemple recent és l'estudi publicat l'any 2023 amb la participació de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que explora, per primera vegada, l'associació de l'exposició al soroll ambiental durant l'embaràs amb la mida embrionària i el creixement fetal. D'acord amb els resultats de la investigació publicats a a la revista Environment International, una exposició més gran al soroll del trànsit rodat, aeronàutic, ferroviari i industrial durant la gestació s'associa a una major longitud de l'embrió al principi de l'embaràs.
Un altre exemple també recent i liderat per ISGlobal, determina que el soroll del trànsit en els col·legis té un efecte perjudicial sobre el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d'atenció de l'alumnat de primària, dues habilitats que es desenvolupen amb rapidesa en la preadolescència i que resulten essencials per a l'aprenentatge i el rendiment escolar. Els resultats d'aquesta recerca es van donar a conèixer al 2022 en la revista PLoS Medicine.
Referències
El marc normatiu català que regula la contaminació acústica recull els criteris de la UE i de l’Estat en aquest àmbit. Té la finalitat de garantir la protecció del dret a un medi ambient adequat, el dret a la protecció de la salut, el dret a la intimitat, el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans, sota els principis de prevenció, correcció i protecció, col·laboració, conscienciació i publicitat.
Els trets més significatius de la normativa són:
- La consideració de la contaminació acústica des del punt de vista de les immissions. Una immissió és la concentració d’un contaminant (en aquest cas, el soroll) en un punt determinat procedent de diversos focus d'emissió. La llei estableix valors límits d’immissió en els diferents tipus de zones de sensibilitat acústica i usos del sòl.
- La delimitació del territori en zones de sensibilitat acústica en funció d’uns objectius de qualitat.
- Les mesures que cal aplicar segons franges horàries, per garantir la protecció de les persones en les hores de descans.
- Mesures de gestió ambiental: mapes i plans.
- El dret d’informació a la ciutadania.