Contacte
D’acord amb l’evidència científica, la salut de les persones no depèn exclusivament dels factors individuals, ni tan sols del sistema que els proporciona l’atenció sanitària, sinó sobretot dels factors lligats a l’entorn i a la comunitat on viuen, i de les seves condicions laborals, educatives i socioeconòmiques.
Aquests factors condicionen les decisions que es prenen individualment i que tenen impacte en la salut, com ara les relacionades amb el tipus d’alimentació que se segueix o la quantitat d’activitat física que es fa, i es poden modificar amb el desenvolupament d’estratègies de promoció de la salut. Es tracta de capacitar les persones perquè puguin controlar i millorar la seva salut, de manera que l’opció més saludable sigui la més atractiva, propera i fàcil de triar.
La promoció de la salut passa per crear entorns saludables, amb l’impuls de polítiques públiques en tots els àmbits (educació, treball, urbanisme, medi ambient i, evidentment, salut), l’enfortiment de l’acció comunitària i el desenvolupament de les habilitats personals.
Aquest apartat ofereix alguns exemples d’estratègies de promoció de la salut per crear entorns més saludables.
Un habitatge digne i adequat és essencial per a la salut de les persones. Existeix un consens general en el fet que els edificis tenen impacte sobre quatre dels grups de problemes de salut més importants: les malalties cardiovasculars, les malalties respiratòries, la salut mental i les lesions per causa externa.
Per això, la ventilació, l’aïllament de l’edifici del soroll i de la contaminació ambiental exterior, la regulació tèrmica interior, el confort, l’ús de materials de construcció i pintures no tòxics, i el mobiliari de baixa emissió de substàncies químiques, són mesures necessàries per garantir edificis més saludables.
Alguns exemples per fer de l’habitatge un entorn més saludable
- Els edificis amb un disseny que fa atractiu l’ús de les escales en comptes de l’ascensor i disposen d’un espai on deixar les bicicletes, són una bona opció per lluitar contra el sedentarisme i promoure una vida activa.
- Unes bones condicions d’il·luminació a la llar i a l’edifici permeten reduir lesions accidentals i milloren la seguretat de les persones que hi viuen.
- Ventilar la casa diàriament ajuda a prevenir l’humitat, que s’associa amb l’asma i altres afeccions respiratòries.
L’entorn local, les ciutats i els seus barris condicionen i afecten directament la qualitat i l’esperança de vida de les persones. Un entorn urbà segur i sense contaminació, amb zones verdes adequades, que promociona la mobilitat activa, distribueix les activitats quotidianes en xarxes de proximitat i, en definitiva, facilita la tria de les opcions més saludables, contribueix a la millora del benestar de la població i a la prevenció de problemes de salut, com ara el sedentarisme, l’obesitat, les malalties cardiovasculars i les respiratòries, i els trastorns de salut mental.
Alguns exemples per fer del barri, el poble o la ciutat un entorn més saludable
- La presència d’establiments amb oferta d’aliments saludables incrementa el consum d’aquests aliments.
- La prohibició de la publicitat de productes malsans en tanques publicitàries, marquesines, etc. en redueix el seu consum.
- Les iniciatives dels ajuntaments per dinamitzar el mercat de treball amb la millora de les competències professionals de les persones, especialment de les que tenen més dificultats trobar feina, afavoreixen la inserció laboral i redueixen l’atur.
- Els espais verds contribueixen a millorar la qualitat de l’aire, afavoreixen la pràctica d’activitat física i promouen la cohesió social.
El nivell educatiu de les persones influeix en els resultats de salut a llarg de la vida. Aquest nivell condiciona l’adopció d’estils de vida saludables, l’accés a un lloc de treball ben remunerat i a un habitatge adequat en un barri amb bones condicions. Les persones amb menys nivell educatiu acostumen a presentar comportaments menys saludables (alimentació inadequada, sedentarisme, consum de tabac, alcohol i altres drogues, etc.), a estar més exposades a l’adversitat social i econòmica, i a tenir dificultats d’accés a recursos com un habitatge en bones condicions.
Els centres educatius han de ser entorns que permetin als infants i joves desenvolupar-se plenament. Requereixen d’unes instal·lacions adequades i segures, d’un ambient de benestar emocional i social positiu, i d’uns recursos que afavoreixin l’adopció d’estils de vida saludable.
En aquest sentit, una escola promotora de salut és, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquella que reforça constantment la seva capacitat com a entorn saludable per viure-hi, aprendre i treballar.
Alguns exemples per fer del centre educatiu un entorn més saludable
- Una oferta alimentària al menjador escolar que inclou aliments saludables, diferents tècniques culinàries i formes diverses de presentar els aliments, plats típics de la zona o també propis d’altres cultures, així com productes locals, de venda de proximitat i de temporada, contribueix a una alimentació saludable i al desenvolupament rural, afavoreix la vinculació entre els àmbits de producció i consum, i facilita, alhora, l’aprenentatge de nous sabors i l’acceptació de més aliments.
- Les escoles que compten amb um aparcament per a bicicletes contribueixen a promoure els desplaçaments actius que comporten beneficis importants per a la salut de les persones i per al medi ambient.
- Els centres educatius on no es percep el soroll del trànsit eviten els efectes perjudicials de la contaminació acústica, alguns dels quals afecten el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d’atenció de l’alumnat, dues habilitats essencials per a l’aprenentatge i el rendiment escolar.
Més informació
El treball és un determinant essencial de la salut.
D’una banda, les condicions de treball poden perjudicar la salut quan la feina es desenvolupa en condicions inadequades que poden causar accidents o malalties, i també quan produeix fatiga i insatisfacció, i trenca l’equilibri mental i social de les persones. Alguns exemples de riscols laborals que comprometen la salut i la seguretat dels treballadors:;
- L’exposició a plaguicides s’associa a un augment del risc de desenvolupament de diferents malalties, com alteracions neurològiques, reproductives, endocrines o càncer.
- La inhalació de les fibres d'amiant, un mineral que durant molts anys es va utilitzar en grans quantitats especialment en la construcció i la indústria, pot provocar mesotelioma (tumor maligne que es localitza principalment a la pleura), asbestosi (malaltia dels pulmons progressiva i d’evolució lenta) i càncer de pulmó.
- L’exposició al soroll durant la jornada laboral pot perjudicar l’audició i causar, a més, altres afeccions, com disfuncions cardiorespiratòries (alteració del ritme cardíac o augment de la pressió sanguínia), alteracions del to muscular, fatiga, estrès, irritabilitat, insomni, falta de concentració o ansietat.
D’altra banda, una empresa promotora de salut és aquella que, a més de complir amb totes les mesures de seguretat i de prevenció de riscos laborals, es preocupa pel benestar dels seus treballadors, dona suport de manera activa a la política de promoció de la salut en l’entorn laboral i està compromesa amb la comunitat a la qual pertany i amb la sostenibilitat.
Alguns exemples per fer del lloc de treball un entorn més saludable
- L’eliminació o reducció de productes malsans en les màquines expenedores dels llocs de treball i una oferta alimentària saludable en les cantines i menjadors laborals contribueix a la millora de l’alimentació del personal.
- L’aplicació de mesures per fomentar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, com horaris d’entrada i sortida flexibles, teletreball o reducció de la jornada, millora el benestar emocional i redueix l’absentisme laboral de les persones que hi treballen.
- La implantació de programes d’exercici dins l’àmbit laboral, disminueix el dolor causat pels trastorns musculoesquelètics, redueix els nivells d’estrès i augmenta la recuperació de la salut, el benestar i la motivació dels treballadors, així com la seva predisposició al treball en equip i a les relacions socials.
L’entorn natural també influeix en la salut de les persones.
D’una banda, el contacte regular amb la natura millora el benestar emocional i ajuda a prevenir malalties. Una caminada vigorosa de 30 minuts diaris en un entorn natural pot reduir els riscos de fractura de maluc, diabetis, depressió, demència, atac de cor, ictus, càncer de budell i càncer de mama.
D’altra banda, el medi també pot generar rirscos ambientals per a la salut que, segons l’OMS, són "tots els factors físics, químics, biològics i laborals de l’entorn externs a les persones, així com tots els comportaments connexes".
Així, aspectes com la qualitat de l’aire i de l’aigua, les temperatures extremes, la presència de vectors transmissors de malalties (com els mosquits) o la radiació ultraviolada influeixen en la salut de les persones. En són exemples:
- Les partícules en suspensió (PM), un dels principals contaminants de l’aire, poden provocar un augment d’afeccions respiratòries i cardiovasculars, com ara l’agreujament de l'asma i dels símptomes respiratoris, i un increment de la mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries, i per càncer de pulmó.
- La ingesta d’aliments o d’aigua amb quantitats elevades de nitrats pot produir una alteració de la capacitat de transport d’oxigen de la sang (metahemoglobinèmia), com també una disminució de l’absorció del iode, que afecta el funcionament de la glàndula tiroide.
- Les altes temperatures poden suposar un perill per a la salut i agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació, esgotament o un cop de calor.
Alguns exemples per fer del medi ambient un entorn més saludable
- Un episodi ambiental d’alta contaminació de l’aire és una situació en què les condicions atmosfèriques són desfavorables per a la dispersió i la ventilació, fet que augmenta la concentració d’algun contaminant fins a superar els valors límit establerts per la legislació. Els sistemes de vigilància de la qualitat de l’aire identifiquen aquests episodis i n’activen l’alerta, que arriba a la ciutadania a través de diferents canals d’informació, es recomana pendre algunes mesures preventives com ara reduir els desplaçaments en vehicle privat o abaixar la temperatura del termòstat a les llars.
- Els nitrats són una sal química derivada del nitrogen que, a concentracions baixes, es troba de manera natural en l’aigua i el sòl, i que pot estar present en l’aigua de consum per la contaminació de les aigües subterrànies (generalment derivada de l’ús d’adob amb fertilitzants). Aquests nitrats poden provocar efectes adversos en certs grups de població, com les dones o les persones adultes en tractament amb antiàcids, quan els nivells superen els 50 mg/l. Per evitar riscos, els sistemes de vigilància de qualitat de l’aigua de consum analitzen aquests nivells i n’informen la ciutadania perquè les persones incloses dins dels grups de risc s’abstinguin d’utilitzar-la tant per beure com per cuinar.
- Els refugis climàtics són espais públics on la ciutadania pot refugiar-se en situacions meteorològiques extremes, com per exemple durant les onades de calor. Estan pensats especialment per a persones vulnerables, com ara nadons, persones grans, persones amb malalties cròniques i persones amb menys recursos.