Contacte
A l’estiu es fa més vida a l’aire lliure —a la platja o al camp— i la roba que s’utilitza deixa gran part del cos al descobert, la qual cosa fa augmentar el risc de picades d’insectes (mosquits, abelles, tàvecs, etc.) i altres artròpodes com les paparres.
A la platja, cal anar amb compte amb les meduses, que hi poden arribar en funció dels corrents marins. En passejar per la muntanya, s'ha de vigilar amb els escurçons.
Protegir-vos de les picades i de les mossegades de tots aquests animals i saber com actuar en cas que en patiu una previndrà possibles complicacions en les lesions.
La utilització de roba clara que cobreixi bé el cos i l’ús de repel·lents ajudarà a prevenir les picades tant d’insectes com de paparres.
Si es produeix una picada d’un insecte, cal rentar bé la zona afectada amb aigua i un sabó neutre. Si el fibló ha quedat dins la pell, primer l’heu d’extreure i després rentar bé la zona afectada (si ho feu amb unes pinces, procureu no enfonsar-lo més ni escampar el verí de l'insecte). Apliqueu-hi una gasa o roba neta amarada amb aigua freda i un preparat farmacèutic a base d'amoníac, o bé apliqueu-hi fred (gel).
Si es produeix una picada de paparra, cal extreure-la tan aviat com sigui possible (com més aviat s’extregui, les possibilitats d’infecció es redueixen). Agafeu-la amb unes pinces per la part propera al cap i la boca. Estireu la paparra amb moviment lent, sense trencar-la ni xafar-la. Vigileu no deixar el cap incrustat a la pell. Renteu la zona de la picada amb aigua i sabó neutre o amb desinfectant (povidona iodada). Si no heu pogut extreure la totalitat de la paparra, persisteixen les molèsties o teniu febre o altres símptomes, consulteu el personal sanitari.
Mosquit tigre
La presència del mosquit tigre és molt molesta pel nombre tan elevat de picades que causen els exemplars femella. Per prevenir-les, porteu roba de màniga llarga, pantalons llargs de color clar i mitjons, i instal·leu tela mosquitera a finestres, portes i obertures.
Els ous i les larves viuen en petites masses d’aigua estancada, en àrees exteriors, properes a la presència humana. Per això cal que elimineu les acumulacions d’aigua a casa, sigui en recipients, safareigs o forats i depressions del terra. Davant una picada de mosquit tigre cal actuar, en general, com en la resta de picades de mosquits. Renteu i desinfecteu bé la zona. El tractament és simptomàtic; en cas que persisteixin les molèsties consulteu el personal sanitari.
Més informació
Eviteu el contacte amb la medusa o els seus tentacles. Si les toqueu, encara que estiguin mortes, tant a l'aigua com a la sorra, poden injectar una substància a la pell que provoca coïssor.
Si es produeix una picada cal rentar bé la ferida amb aigua salada (s'ha d'evitar l’aigua dolça), retirar de la pell les restes de tentacles amb guants o pinces (no s'ha de fregar la ferida) i aplicar una bossa de plàstic amb gel sobre la picada (que el gel no toqui la pell) durant, com a mínim, cinc minuts.
Els escurçons són ofidis que tenen dos ullals a la part anterior del maxil·lar superior. La disposició d'aquest aparell verinós els proporciona una gran facilitat per a la inoculació del verí. Es diferencien de la resta de serps terrestres que hi ha a Catalunya perquè són més petits (difícilment arriben a un metre de llargada), tenen el cap ample, aplanat i triangular (en forma de V) i la pupil·la vertical. El dibuix en forma de ziga-zaga que tenen al dors també us pot ajudar a reconèixer-los.
A Catalunya conviuen dues espècies d’escurçons:
- L’escurçó pirinenc (Vipera aspis), que s'estén pels Pirineus i Prepirineus. També es pot arribar a trobar al Lluçanès, el Moianès i, fins i tot, a la Floresta (Vallès Occidental). Excepcionalment, pot arribar als 75 centímetres de llargada.
- L’escurçó ibèric (Vipera latasti), que es troba a tot Catalunya excepte als Pirineus i Prepirineus, tot i que principalment viu a les serralades litorals i prelitorals. A la vall del Segre pot trobar-se en altituds importants. Excepcionalment, pot arribar als 90 centímetres i la seva mossegada és la més perillosa.
Acostumen a ser animals defensius que únicament ataquen si se’ls molesta o es veuen amenaçats. Aneu amb compte quan aixequeu pedres (poden amagar-s'hi a sota) o fiqueu les mans a forats, i eviteu tocar-los amb pals o altres estris.
La utilització de sabates tancades i mitjons us pot ajudar a evitar el perill de la picada.
En el cas que presencieu una picada, manteniu la persona en repòs i impediu-li qualsevol moviment, ja que l'activitat muscular augmenta la difusió del verí. Renteu la ferida amb aigua i sabó, apliqueu-hi un antisèptic i cobriu-la amb una gasa estèril. Traslladeu la persona immediatament a l'hospital o activeu els sistemes d'emergències si sou en llocs molt aïllats.
No succioneu el verí amb la boca, perquè si hi teniu petites ferides, càries, etc., podeu absorbir el verí (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s'obté amb aquesta tècnica no justifica el risc. Mai no heu de cremar la ferida ni aplicar-hi lleixiu, fang o herbes. No feu torniquets ni subministreu begudes alcohòliques.
Les persones que viatgen a llocs on es poden trobar animals verinosos o animals domèstics no controlats sanitàriament han de procurar evitar el risc de picades i de mossegades. Per fer-ho, cal que segueixin les recomanacions per a viatgers.