Contacte
Avui dia el consum d’insectes o “entomofàgia” és una pràctica poc habitual en el nostre entorn. Tanmateix, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), és una pràctica present en molts països d’arreu del món, principalment en algunes regions d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. En total, la ingesta d’insectes complementa actualment la dieta de 2.000 milions de persones i s’estima que es consumeixen més de 2.000 espècies d’insectes.
Els insectes poden ser una font d’aliment molt nutritiva, amb un alt contingut en proteïnes, greixos, vitamines, fibra i minerals. De fet, segons la FAO, l’ús d’insectes com a aliment i per a la fabricació de pinso pot comportar un bon nombre de beneficis relacionats amb la sostenibilitat i la salut.
El valor nutricional dels insectes i la necessitat de trobar fonts de proteïna més sostenibles davant l’augment de la població i la crisi climàtica, han fet que actualment el consum d’insectes aparegui com una alternativa alimentària a debat que podria ajudar a pal·liar la fam al món si es té en compte que, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), el 2050 caldrà alimentar uns 10.000 milions de persones.
Els insectes poden ser una font d’aliment nutritiva i sostenible?
El valor nutricional dels insectes comestibles és molt variable a causa de l’ampli ventall d’espècies que hi ha. Segons la FAO, els insectes són altament nutritius, ja que:
- Aporten energia.
- Són una bona font de proteïna, amb alts nivells d’aminoàcids essencials.
- Són una bona font de greixos, sobretot poliinsaturats.
- Contenen múltiples minerals, com ferro i zinc.
- Contenen múltiples vitamines.
- Contenen fibra.
Els insectes comestibles es poden consumir en forma sencera, de farina o en extracte de proteïna. El fet de presentar-los en farina o en extracte segurament en facilitaria la introducció en els països occidentals, on hi ha més aversió.
El consum d’insectes pot ser útil en el futur per a l’alimentació de la ramaderia, l’aqüicultura o el pinso de les mascotes.
Fonts de la FAO (en anglès): Insectes comestibles: perspectives de futur per a la seguretat alimentària i dels pinsos (2013) i Els insectes comestibles des d’una perspectiva de seguretat alimentària (2021).
Encara existeixen moltes incògnites quant a la incorporació dels insectes al sistema alimentari en el nostre entorn: la seva producció a gran escala, quins impactes i riscos tindria... És un aliment relativament “nou” i la seva possible producció massiva presenta encara força paràmetres desconeguts.
Tot i així, es creu que la cria d’insectes pot comportar beneficis ambientals en comparació a la ramaderia convencional, ja que:
- Emeten pocs gasos d’efecte hivernacle.
- Requereixen de poca aigua i poc sòl.
- Es poden criar amb deixalles orgàniques.
- Tenen una producció eficient, ja que creixen força amb poc aliment.
- Són fàcils de transportar.
Tot i que és cert que cal buscar altres fonts de proteïnes més sostenibles que la proteïna animal ─sobretot la procedent de la carn vermella─, ara per ara hi ha solucions alternatives al consum d’insectes que també tenen molts avantatges nutricionals i de sostenibilitat, com ara incrementar la producció i el consum de llegums, fruita seca i llavors.
Cal destacar el perfil nutricional dels llegums i els seus beneficis per a la salut. Segons la FAO: són una font excel·lent de proteïnes i d’hidrats de carboni; són baixos en greixos, sal i no tenen colesterol; són una bona font de ferro i de folats (vitamina B9), rics en potassi i fibra; tenen un índex glucèmic baix, i no contenen gluten, important per a les persones amb diabetis i amb celiaquia, respectivament. Per tant, són un aliment idoni per a tota la població i també per a la prevenció i el tractament dietètic de la diabetis, la hipertensió, les malalties cardiovasculars i l’obesitat.
No es pot oblidar que els llegums es conreen en el nostre territori des de fa molts anys i formen part de la gastronomia local. Tenen una gran versatilitat, de manera que es poden preparar i presentar de maneres ben diferents, tant a casa, com en restaurants i menjadors col·lectius (universitats, empreses, escoles, etc.). A més, el seu cultiu és molt sostenible i ajuda a mitigar el canvi climàtic i els seus efectes.
A casa nostra és més fàcil incrementar la producció i el consum de llegums, que incorporar com a font proteica els insectes, ja que:
- El consum de llegums no presenta barreres culturals.
- La seva producció és coneguda i arrelada al territori.
- Hi ha més evidència dels seus beneficis nutricionals i ambientals a curt i llarg termini.
- La seva producció requereix menys consum energètic.
- Actualment són la font proteica més econòmica del mercat.
Per tots aquests motius, es recomana incloure els llegums (cigrons, llenties, mongetes seques, etc.) entre tres i quatres vegades a la setmana, com a mínim, com a substituts ideals d’aliments farinacis (pasta, arròs, patata, etc.) i, especialment, d’altres aliments proteics com el peix, els ous i, sobretot, de les carns, de les quals se’n fa un consum excessiu al nostre entorn.
