La donació i el voluntariat són dos dels actes més altruistes que es poden fer per altres persones i molt bones opcions per col·laborar amb el sistema en l'assoliment del seu repte principal: la millora de la salut de la població.
D'una banda, la transfusió de components sanguinis és necessària per a la major part de les intervencions quirúrgiques, trasplantaments o tractaments oncològics que es fan cada dia, i els trasplantaments d'òrgans i teixits humans són, de vegades, l'única alternativa de vida per a moltes persones malaltes.
D'altra banda, el compromís dels voluntaris i voluntàries en salut, que ofereixen suport i companyia als pacients i al seu entorn, contribueix tant a la millora del benestar de les persones ateses per motius de salut com a la humanització de l'atenció que reben.
Donació de sang
La transfusió de sang i dels seus derivats s'ha convertit en una part imprescindible en l'actual assistència sanitària. La necessitat de sang és constant i, per tant, també ho han de ser les donacions.
És important que els ciutadans i les ciutadanes concebin la donació de sang com un hàbit a les seves vides, un deure social que han de fer amb regularitat.
Totes les donacions de sang se separen al laboratori per obtenir tres productes diferents: glòbuls vermells, plasma i plaquetes. Cada un d'aquests components sanguinis es transfon a una persona diferent. Per això, una única donació de sang pot beneficiar tres persones diferents.
Poden donar sang les persones d'entre 18 i 70 anys, de més de 50 quilos de pes i amb un bon estat de salut. Les dones poden donar sang un màxim de tres vegades l'any i els homes un màxim de quatre. Entre donació i donació ha de passar un mínim de dos mesos.
La donació és un acte segur i gens dolorós, assistit per professionals especialitzats en tot moment que realitzen prèviament una entrevista mèdica i mesuren la pressió i el nivell d'hemoglobina. En canvi, per a altres pot suposar avançar en el seu procés de curació.
El canal Donar sang, promogut pel Banc de Sang i Teixits, ofereix un test ràpid i senzill per esbrinar si és pot ser donant, així com informació sobre què es fa amb la sang, en quin estat es troben les reserves i on es pot anar a donar-ne. També posa a l'abast dels usuaris altres opcions de col·laboració per a aquelles persones que no puguin donar.
Donació d'òrgans i teixits
La donació és un acte altruista pel qual una persona, o la seva família, manifesta la voluntat que, a partir del moment de la seva mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres persones.
El trasplantament és l'única solució per a moltes persones malaltes que pateixen un deteriorament irreversible d'algun dels seus òrgans vitals. Consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit deteriorat irreversiblement d'una persona amb expectativa de vida, per un òrgan o teixit sa procedent habitualment d'una persona donant morta.
Qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no s'hagi manifestat en contra de la donació. Les condicions clíniques en el moment de la mort determinen els òrgans i teixits que són vàlids per al trasplantament.
El primer pas i el més important per fer-se donant és comunicar la decisió a la família i els amics més íntims. Per testimoniar la decisió presa, hi ha tres opcions:
- Emplenar el carnet de donant. És un carnet que no compromet la persona i que es pot eliminar en qualsevol moment si, per la raó que sigui, hi ha un canvi d'opinió. Es pot descarregar en línia des de l'apartat Voluntats i donacions de La Meva Salut, l'espai digital de salut personal, i des del canal Donació i trasplantament.
- Activar la casella de donació a La Meva Salut. A La Meva Salut, l'espai digital de salut personal, hi trobareu la secció de Voluntats i donacions, des d'on podreu fer-vos donant d'òrgans i teixits i descarregar-vos també el carnet de donant amb les vostres dades incorporades. La vostra decisió serà visible, a més, a la vostra història clínica i, d'aquesta manera, els professionals de la salut en tindran coneixement.
- Redactar el document de voluntats anticipades. No és necessari un registre de donants, però si es vol deixar constància de la voluntat es pot optar per inscriure’s al registre de voluntats anticipades.
Al canal Donació i trasplantament, promogut per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) del Servei Català de la Salut (CatSalut), hi trobareu tot el que cal saber sobre les donacions, com ara quins tipus hi ha, en quin moment es poden fer i en què consisteix el procés.
Donació de cordó umbilical
La sang de cordó umbilical pot curar la leucèmia i les immunodeficiències, i pot oferir també noves esperances en medicina regenerativa.
El cordó umbilical i la sang que conté són habitualment rebutjats, però aquesta sang conté elements capaços de generar cèl·lules sanguínies en quantitats adequades. Pot ser, per tant, utilitzada per a trasplantament, de la mateixa manera i en les mateixes indicacions que la medul·la òssia.
En cas que la sang de cordó no sigui apta per al trasplantament, es pot destinar a projectes de recerca per a la millora, prevenció, diagnòstic i tractament de diferents malalties. Els altres components de la sang, com el plasma i les plaquetes, es poden utilitzar en noves aplicacions mèdiques, per exemple per al tractament d'úlceres o inflamacions als ulls.
La recollida de sang de cordó umbilical no suposa cap risc ni per a la mare ni per al fill. La tècnica és molt senzilla: després del naixement es col·loca el nadó al costat de la mare, pell amb pell, i es deixa passar més d'un minut abans de pinçar el cordó umbilical, tal com recomanen els experts.
Els requisits principals per ser donant són ser major d'edat en el moment del part i no tenir antecedents de malalties potencialment transmissibles a través de la sang.
Al web del Banc de Sang i Teixits trobareu més informació sobre quines persones poden donar sang de cordó umbilical, així com els centres on es pot fer aquesta donació.
Voluntariat
Un voluntari és una persona que presta un servei social sense compensació econòmica dins el marc d'una organització estable i democràtica sense afany de lucre, que comporti un compromís d'actuació a favor de la societat i la persona.
En l’àmbit de la salut, la missió del voluntariat és donar suport afectiu i acompanyament a les persones ateses per raons de salut i el seu entorn, per millorar el seu benestar i proporcionar una atenció més humanitzada.
Es poden diferenciar dos tipus no excloents de voluntariat en l’àmbit de la salut:
- Voluntariat de contacte directe (o de relació directa amb el pacient). Inclou funcions diverses, com ara suport emocional, especialment adreçat a persones en situació de soledat o amb poca xarxa de suport sociofamiliar, acompanyament del pacient per procurar temps de descans a la persona que exerceix de cuidadora principal, promoció d'activitats de lleure i ajuda en les activitats dels serveis dels centres i a l’equip professional.
- Voluntariat de gestió o sensibilització. Aquest tipus de voluntariat ofereix suport en l’organització de cursos, jornades, congressos i celebracions d’actes que poden incloure la captació de fons i recursos, participació en activitats de difusió i sensibilització social, i ajuda en tasques d’assessoria, administratives i logístiques.
Tenir més de 16 anys, estar vinculat a alguna entitat que garanteixi que el voluntari disposa d’una assegurança de responsabilitat civil i accidents, i participar en el programa formatiu de voluntariat són alguns dels requisits principals que ha de complir una persona per ser voluntària en l'àmbit de la salut.
Al portal corporatiu del Departament de Salut hi trobareu un espai des d'on es vol reconèixer, potenciar i enfortir l’activitat voluntària en el sistema sanitari públic com una eina d’impuls a una atenció sanitària integral més propera.