Conegueu els debats i treballs del Comitè de Bioètica de Catalunya, envers els drets i els deures de les persones en la seva relació amb el sistema de salut.
L’any 2015, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària. La Carta, dirigida als ciutadans i als professionals, vol ser un element d’ajuda per aprofundir en la reflexió i potenciar les actuacions amb l’objectiu d’avançar en el respecte a la dignitat de la persona i la millora de la qualitat de l’atenció sanitària. L’ideal que es vol assolir és una relació de compromís mutu amb responsabilitat compartida entre els professionals de la salut, la institució sanitària i els pacients.
L’ideal que es vol assolir és una relació de compromís mutu amb responsabilitat compartida entre els professionals de la salut, la institució sanitària i els pacients.
En gran mesura, el component ètic constitueix el fonament d’aquests drets de les persones: respecte a la dignitat, a la personalitat humana i a l’autonomia. Aquests principis donen sentit i es concreten en els drets de la persona en relació amb els diferents àmbits de la salut en què s’apliquen: elecció dels professionals, possibilitat d’una segona opinió, etc.
Els espais d’aplicació d’aquests drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut són:
Informe sobre la possibilitat de facilitar la prescripció i aplicació de medicaments, abans de la seva autorització, en una fase inicial del seu desenvolupament clínic.
La finalitat d’aquestes consideracions ètiques és aconseguir que la transparència, la veracitat i la credibilitat siguin els pilars que sostinguin el principi d’informar tal com voldríem ser informats. Aquest treball, com els altres del Comitè de Bioètica, pretén ajudar a aquesta reflexió prèvia tan necessària per a la incorporació de consideracions ètiques a la pràctica assistencial i informativa de manera normalitzada.
El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC), en aquest text, dóna resposta a diverses consultes rebudes en poc temps i s’afegeix a l’anàlisi ètica feta per altres institucions sobre aquest problema. Hi fa una crida a millorar la sensibilitat sobre la confidencialitat de les dades clíniques i proposa augmentar-ne el control pel que fa al maneig de la història informatitzada i a disminuir-ne el perill d’intromissions externes (hackers, companyies d’assegurances, etc.). I, sobretot, vol contribuir a trobar un equilibri escrupolós entre la necessitat de facilitar el treball dels professionals, per un costat, i la de respectar alhora la confidencialitat dels usuaris.
Quan una persona requereix atenció mèdica al carrer, i malgrat que la prestació d’aquesta assistència l’hagin de proveir els serveis sanitaris habituals, la llei exigeix que tothom, atenent el seu deure de solidaritat, presti l’auxili o socors en la forma i amb els mitjans de què disposi.
A la reunió de l’11 de maig de 2016, el CBC va aprovar un document en resposta a la sol·licitud sobre "La publicació de documents clínics de la població reclusa a la història clínica compartida de Catalunya (HCCC)".
El Comitè va realitzar una declaració al respecte del Real Decreto-Ley 16/2012 de 20 de abril, pel qual s’exclou la prestació sanitària a les persones que no compleixin una sèrie de requisits administratius.