Contacte
L’atenció sanitària també ha d’incorporar la diversitat cultural que conviu a la nostra societat. Hi ha cultures amb posicions ben marcades sobre temes relacionats amb la salut, i hàbits que també cal tenir en compte. El professional de la salut es pot trobar davant de dubtes i conflictes ètics als quals s’hauria d’aproximar tenint en compte sempre la situació particular de la persona a la que ha d’atendre.
El Comitè de Bioètica de Catalunya va fer un esforç de reflexió sobre aquesta qüestió que va materialitzar en el document Orientacions sobre la diversitat cultural i la salut (2007).
En una situació de diversitat cultural, el punt de partida és acceptar que la diferència cultural és un factor enriquidor. Aquesta idea és la base de la competència cultural, entesa com el conjunt de conductes, actituds i polítiques que permeten al sistema, dispositiu i/o individu funcionar de manera eficaç amb pacients i comunitats d’origen cultural divers.
Per tal d’exercir la competència cultural com a compromís ètic, cal tenir en compte alguns aspectes, com ara:
En una situació de diversitat cultural, el punt de partida és acceptar que la diferència cultural és un factor enriquidor.
- 1. Els principis ètics bàsics respecte als malalts d’altres cultures
- 2. La comunicació, que constitueix una eina fonamental
- 3. L’esforç per assolir una competència cultural que es tradueix en una sèrie de coneixements, habilitats, actituds i valors
- 4. Les particularitats del diagnòstic, el tractament i el consentiment informat en la diversitat cultural
1. Els principis ètics bàsics respecte als malalts d’altres cultures
- L’accés just i igualitari a l’atenció sanitària
- El respecte a la diversitat cultural, com a valor inherent a la dignitat de la persona
- La sensibilització sobre les diferents opcions diagnòstiques i terapèutiques d’una atenció culturalment competent
- L’exercici real de l’autonomia personal i el dret a la informació
AMUNT2. La comunicació, que constitueix una eina fonamental
Una bona comunicació és fonamental en la relació que s’estableix entre professionals i pacients, perquè en depèn que la persona malalta comprengui la situació i assumeixi responsabilitats, així com que faci el compliment correcte del tractament. Aquests aspectes contribueixen de forma decisiva a una evolució favorable de la malaltia.