Espai de Comunitats saludables de l’Escola de Salut Catalana

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’escola promotora de salut com aquella que reforça constantment la seva capacitat com a entorn saludable per viure-hi, aprendre i treballar.

A Catalunya el Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l'Activitat física i l'Alimentació Saludable (PAAS) té com a objectiu prevenir i controlar l’epidèmia d’obesitat que viuen els països industrialitzats. El PAAS promou entorns generadors de salut, entre els quals hi ha l’entorn escolar. El Programa Salut i Escola té l’objectiu de millorar la salut de l’alumnat d’Educació Secundària (ESO) mitjançant accions de promoció de la salut mental, salut afectiva i sexual, i hàbits saludables, així com programes contra la violència de gènere i els trastorns de la conducta alimentària.

Les universitats són, alhora, centres de treball i centres educatius. Es tracta d’entorns vius on interactuen factors ambientals, organitzatius i personals que afecten la salut i el benestar.

Per tant, com a organitzacions que formen als professionals del futur, les universitats han d’adquirir un compromís global amb la salut i desenvolupar el seu potencial com a agents promotors del benestar i la qualitat de vida de les persones que hi estudien i treballen. Per aconseguir-ho, les universitats han de dur a terme les següents accions:

• Promoure coneixements i habilitats perquè els estudiants i els treballadors adquireixin estils de vida saludables.
• Proporcionar infraestructures i espais que fomentin els estils de vida saludables.
• Afavorir la socialització i les activitats de lleure saludables.

Al nostre territori, l’any 2010, es crea la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables, amb l’impuls de la Càtedra de Girona de Promoció de la Salut i el compromís de tres universitats: la de Girona, la Rovira i Virgili i l’Autònoma de Barcelona. Amb el pas del temps, la xarxa s’ha anat ampliant i consolidant fins a aplegar, avui dia, una dotzena d’universitats.

L’entorn laboral saludable és, segons l’OMS, aquell en el qual els treballadors i el personal superior col·laboren en l'aplicació d'un procés de millora contínua per protegir i promoure la salut, la seguretat i el benestar de tots els treballadors, així com la sostenibilitat del lloc de treball. I per assolir aquest repte, cal tenir en compte algunes consideracions d’acord amb les necessitats identificades:

• Temes de salut i de seguretat en l’entorn físic de treball.
• Temes de salut, seguretat i benestar en l’entorn psicosocial de treball, amb inclusió de l’organització de la feina i de la cultura laboral.
• Recursos de salut personal en el lloc de treball.
• Maneres de participar en la comunitat per millorar la salut dels treballadors, les seves famílies i altres membres de la comunitat.

Aquesta definició, inclosa en el document “Entorns laborals saludables: fonaments i model de l'OMS” publicat l’any 2010, posa de manifest que la creació d’entorns laborals saludables va més enllà d’aconseguir que l'ambient físic del treball permeti als treballadors dur a terme les tasques de manera saludable i segura: cal, a més, fomentar entre aquests treballadors, una vida saludable per millorar-ne la salut.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) impulsa el projecte Empresa Promotora de Salut (EPS), amb l’objectiu de promocionar la salut en l’entorn de treball i contribuir a la millora de la salut de la població treballadora.

A Catalunya es porten a terme diferents programes i iniciatives de salut comunitària. Com a exemple, cal destacar els dos programes impulsats per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

• Salut als barris. Inicia processos comunitaris en territoris d’especial necessitat amb l’objectiu d’introduir la salut com un dels principals elements per a la millora de les condicions de vida i benestar de les persones del barri i abordar, així, les desigualtats.
• Comunitat i Salut (COMSalut). Pretén lluitar contra les desigualtats mitjançant la promoció de polítiques públiques saludables en l’àmbit local. Per aconseguir-ho, dissenya i desenvolupa una estratègia de salut comunitària local basada en la detecció de necessitats i la identificació d’actius, amb la implicació dels equips d’atenció primària i comunitària, dels equips de salut pública territorials i del teixit comunitari.