Què fa el Comitè?

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) té una missió doble: consultiva del Govern de Catalunya (quan és requerit sobre una qüestió) i alhora també de divulgació entre els col·lectius professionals i la ciutadania en general en relació amb els temes en què treballa i sobre els quals reflexiona.

Els seus documents i opinions són elaborats per consens intern dels membres integrants del CBC, que representen totes les sensibilitats ètiques i professionals. Els seus materials es fan públics al web al qual pot accedir tothom. Així mateix, se’n procura fer una difusió específica en l’àmbit dels col·lectius més directament implicats en la temàtica (professionals o investigadors) com també en el social en general i, fins i tot, en el dels mitjans de comunicació, si escau, segons el moment i l’actualitat del tema.

• Presta assessorament al govern de la Generalitat sobre aspectes de la bioètica en la determinació d’aquelles polítiques en què calgui ponderar aspectes ètics.

• Elabora recomanacions per als professionals, que serveixin de referent per a l’acció davant de diferents situacions èticament controvertides en l’àmbit de la pràctica clínica.

• Emet informes i posicionaments relatius a aquelles qüestions que plantegen implicacions ètiques relacionades amb els avenços de la recerca en biomedicina i en ciències de la salut.

• Organitza actes de difusió per divulgar els coneixements i les recomanacions del camp de la bioètica. Analitza casos concrets de conflicte provinents del Govern o dels comitès d’ètica, i hi manifesta el seu parer.

• Fomenta la formació i la informació en matèria de bioètica entre la comunitat científica i mèdica, així com entre el conjunt de la ciutadania, mitjançant la confrontació del coneixement científic i mèdic amb altres àmbits del coneixement (jurídic, filosòfic, social, ètic, etc.), per tal de motivar la reflexió crítica i fonamentada.

• El Govern de Catalunya

• Les institucions: hospitals, centres de salut o sociosanitaris...

• Els ciutadans. Una pregunta d’una persona particular només serà resposta pel CBC si té un interès general per a la bioètica; si la pregunta ja ha estat analitzada en algun dels documents del CBC s’adreçarà la persona que l’hagi efectuat a les fonts bibliogràfiques pertinents o, en altres casos, a la institució més adient que li pugui donar resposta. 

El CBC pot abstenir-se de respondre una sol·licitud si aquesta no s’adequa a l’àmbit de la bioètica. En la mesura que al nostre país comptem amb nombrosos comitès d’ètica assistencial (CEA), pot ser adequat redirigir a aquests comitès qüestions que els afectin, en general, d’interès local o particular. 

D’acord amb allò que preveu el decret 166/2005 de 26 de juliol, que en el seu article 6é, apartat 1 assenyala que aquest Comitè ha de fixar Les normes de funcionament intern, pe r les que  es regula el Comitè de Bioètica de Catalunya, s’ajusten  a les disposicions generals reguladores del funcionament dels òrgans col·legiats i es varen aprovar  en la sessió ordinària del Comitè de Bioètica de Catalunya del dia 21 de març de 2006 i modificades el 8 de juliol de 2009.

• Abril 1991. S'organitza un simposi sota els auspicis del Departament de Sanitat que esdevé una aproximació pública a la Bioètica. S'entén la bioètica com un abordatge racional i metòdic per als problemes biomèdics i sanitaris quan s'hi veuen afectats valors personals o socials, i com una anàlisi de la complexitat a través d'un diàleg raonat. Es conclou que el seu instrument ha de ser un comitè de bioètica, és a dir, un àmbit de deliberació obert i plural (no homogeni ideològicament) i multidisciplinari (no corporativista).
• Maig 1991. Es crea la Societat Catalana de Bioètica dins de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques al servei d'altres societats científiques.
• Juliol 1991. Neix la Comissió Assessora en matèria de Bioètica del Departament de Sanitat.
• Octubre 1991. Es programa un curs anual sobre Bioètica a l'Institut d'Estudis de la Salut (IES).
• 1995. Es publica al DOGC l'Ordre de creació formal d'una comissió central "Assessora en matèria de Bioètica".
• Maig 1995. Se celebra el II Simposi de Bioètica de Catalunya, que recomana tot un seguit d’activitats arreu de Catalunya per donar a conèixer el fonament del Consentiment Informat. El tema central d’aquests anys gira al voltant del concepte bàsic d’autonomia personal dels pacients.
• Febrer de 1998. La Comissió presenta, a demanda del Parlament, un informe sobre les possibilitats de posar en marxa "un testament vital", on s'hi recomana la creació d'una llei sobre voluntats anticipades.
• 2000. Es crea la Llei 21/2000, que garanteix el dret a la informació, el dret a l’accés a la història que la conté, el dret a la intimitat, al consentiment previ a les actuacions sanitàries i el d’anticipar la pròpia voluntat per quan no pugui expressar-se lúcidament i es voldria orientar, limitar o vetar les actuacions futures. Es reconstitueix la Comissió encara dirigida pel Director general de la Direcció General de Recursos Sanitaris (DGRS).
• Juliol 2005. Es publica el Decret 166/2005, que converteix el Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) en òrgan assessor de tot el Govern de la Generalitat, laic, plural, pluridisciplinar, independent (el president deixa de ser un director general), representatiu i operatiu.
• 2009. Es fa una nova renovació i una modificació del decret, que corregeix alguns defectes que l'experiència havia demostrat. Tenia menys membres i escollits amb un perfil cadascun més realista per agrupar qui pogués fer aportacions al debat bioètic sense perdre, però, la representativitat ni pluralisme necessaris.