La salut pública és el conjunt de mesures orientades a promocionar la salut de la ciutadania per mitjà dels esforços organitzats de la societat. Aquestes intervencions poden suscitar dilemes ètics complexos. Quines són les millors polítiques per millorar la salut dels ciutadans? Fins a quin punt els governs han d’intervenir-hi? Si la salut pública se centra en els interessos de la població en general, què passa amb els drets de l’individu?
El Comitè de Bioètica de Catalunya ha intervingut en diversos debats relacionats amb la salut pública.
L’any 2007, el Comitè va fer un treball de reflexió sobre les qüestions ètiques que hi ha en el rerefons de les iniciatives de vacunació de les polítiques de salut pública, que es va materialitzar en el document Consideracions ètiques i socials sobre el calendari de vacunacions del Departament de Salut.
El document responia a la sol·licitud formulada pel Consell Assessor del Departament de Salut, que es mostrava preocupat per unes informacions aparegudes als mitjans de comunicació, en què es qüestionaven aspectes sobre la pràctica de la vacunació sistemàtica que se segueix a Catalunya.
El COMB i el Comitè de Bioètica de Catalunya van organitzar un debat sobre la pandèmia de grip A, un del temes sanitaris que van copsar l’actualitat sanitària de 2010. Les dues taules van confrontar dues opinions sobre com es va gestionar la malaltia.
La introducció en el calendari de vacunacions de la vacuna del papil·lomavirus va obrir un debat important. Tot i que les mesures de salut pública es dissenyen per millorar la salut de la població, poden sorgir dubtes sobre si la mesura està justificada o és apropiada.
Algunes de les preguntes que es poden plantejar en aquest debat són:
Els punts de vista diferents sobre la conveniència de vacunar les adolescents en el marc del sistema públic de salut van ser matèria de discussió l’any 2008. El procès de debat sobre aquesta qüestió va ser recollit al text Valoració del risc i priorització en polítiques de salut pública: a propòsit de la pertinència de la vacuna del papil·lomavirus humà. Segons el Comitè de Bioètica de Catalunya, l’objectiu és trobar una solució que equilibri els interessos de la llibertat individual i el bé comú.
La medicina ha millorat la vida de les persones. Ara bé, també ens ha fet prendre medicaments, rebre teràpies o practicar altres intervencions davant situacions que no caldria. L’any 2007, el Comitè va realitzar un debat junt amb diversos professionals sobre l’ús de la biomedicina. El resultat va publicar-se en el text La medicalització creixent de la vida. Jornada de debat (2007).
Les qüestions principals que es tracten en aquest debat són les següents:
L’abril del 2016 es va fer una jornada de debat plural i pluridisciplinari, que va contribuir a l’elaboració d’un parer nou del Comitè, aprovat a la reunió número 100, que va tenir lloc el 28 de setembre.
Amb motiu del cas de diftèria produït a la primavera de 2015 i d’uns brots de tos ferina, parotiditis i xarampió, la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut va demanar al Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) si considerava adient actualitzar el seu parer respecte al document Consideracions ètiques i socials sobre el calendari de vacunacions del Departament de Salut de l’any 2007. En una primera resposta el juny de 2015, el CBC es va reafirmar de manera gairebé unànime en la vigència del seu parer, i va posar en relleu la importància de reclamar la responsabilitat dels mitjans de comunicació sobre la vehiculació de teories que fomenten dubtes o conductes perilloses per a la salut de les persones. Es va reclamar una conducta deontològicament responsable als professionals sanitaris perquè no deixin de banda les evidències que aporta el coneixement actual sobre l’eficàcia i la seguretat de determinades vacunes per prevenir algunes malalties. També es va considerar oportú analitzar algunes qüestions concretes, com ara el fet de tornar a considerar l’obligatorietat d’administrar algunes vacunes.