Febre del Zika/Virus del Zika
El virus de Zika és un flavivirus que es transmet fonamentalment per mosquits del gènere Aedes, els mateixos que poden transmetre altres arbovirosis com ara el dengue i la febre de chikungunya. Es va identificar per primer cop en macacos (Uganda, 1947) i, posteriorment, en 1952, es va identificar en l’ésser humà en Uganda i Tanzània. Fins fa pocs anys, el virus Zika només estava present en països d’Àfrica i Àsia, però durant l’última dècada s’ha expandit a nous territoris on ha produït brots epidèmics.
Després que el novembre de 2015 el Ministeri de Salut del Brasil detectés un augment del nombre de nadons nascuts amb microcefàlia molt superior al que era previsible, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’1 de febrer emergència de salut pública internacional la infecció pel virus de Zika pel risc possible que representa per a les dones embarassades i els seus nadons. El 18 de novembre de 2016, l’OMS va declarar la fi de l’emergència, però va recomanar seguir mantenint la vigilància per fer front a aquesta malaltia i les seves conseqüències associades.
A Catalunya, avui dia només s’han detectat casos importats en persones que han estat en una zona endèmica.
El virus es transmet fonamentalment per la picada de mosquits del gènere Aedes. Aquests mosquits acostumen a picar durant tot el dia, tot i que la seva activitat pot ser màxima a primera hora del matí i a última hora de la tarda.
En els darrers anys, ha augmentat la població d’una espècie de mosquit Aedes a la conca mediterrània de la península Ibèrica: l’Aedes albopictus, també conegut com a “mosquit tigre”. Aquest mosquit, habitualment, té una activitat important en el nostre territori des dels mesos de primavera fins a la tardor.
El virus també es pot transmetre de la mare al fetus durant l’embaràs o al nadó durant el part i per via sexual. El virus s'ha detectat en sang, saliva, orina, semen, fluid vaginal i llet materna. S’ha descrit la possibilitat de transmissió per transfusió de sang i per lactància materna.
La infecció té un període d’incubació d’entre 3 i 12 dies, amb un màxim de 15 dies, però les persones infectades només transmeten la infecció durant el període posterior a l’inici dels símptomes (aproximadament els primers 7 dies); si els mosquits s’alimenten de la seva sang durant aquest període poden transmetre el virus i contagiar la malaltia a altres persones sanes.
Les infeccions asimptomàtiques són freqüents, s’ha estimat que només presenta símptomes 1 de cada 4 infectats, encara que aquesta proporció podria ser superior.
En cas que apareguin, els símptomes solen començar entre 3 i 12 dies, amb un màxim de 15 dies, després de contraure la infecció. Els més habituals són febre moderada i erupció a la pell. De vegades, poden anar acompanyats de conjuntivitis, dolor muscular o de les articulacions, o malestar general.
El curs de la malaltia és generalment lleu i es resol espontàniament al cap de 2 a 7 dies des de l’inici de símptomes.
En un percentatge probablement molt baix de casos d’infecció pel virus de Zika poden aparèixer malalties amb complicacions neurològiques i autoimmunitàries, com ara la síndrome de Guillain-Barré.
La infecció de la mare durant l’embaràs pot produir afectació del fetus que pot causar malformacions neurològiques en el nadó.
No hi ha cap tractament específic per a la infecció causada pel virus del Zika; només es poden prendre mesures per alleujar-ne els símptomes. Es recomana consultar amb els professionals de la salut.
No existeix cap vacuna contra aquest virus.
Avui en dia, la infecció per Zika no suposa un problema de salut pública a Catalunya. Per aquest motiu, les recomanacions per prevenir la infecció per aquest virus van dirigides a les persones que es desplacin i/o retornin dels països i zones amb transmissió del virus del Zika, amb especial atenció a les dones embarassades o que estiguin pensant quedar embarassades properament.
Recomanacions per a les persones que es desplacin a països i zones amb circulació activa del virus del Zika
Recomanacions per als viatgers que retornen d’un país o zona amb circulació activa del virus del Zika
Prevenció de la proliferació de mosquits
Una altra mesura de prevenció recomanada és evitar la proliferació dels mosquits mitjançant la detecció i revisió periòdica dels llocs on aquests insectes es reprodueixen. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures s'han de centrar, segons el cas, a:
061 Salut Respon (les 24 hores, tots els dies)
Definició de cas, notificació a la XVEC, protocols d'actuació, informes i altres recursos. (ASPCAT)
Contacte
[158,32 kB ]