Febre del Zika/Virus del Zika
El virus de Zika és un flavivirus que es transmet fonamentalment per mosquits del gènere Aedes, els mateixos que poden transmetre altres arbovirosis com ara el dengue i la febre de chikungunya. Es va identificar per primer cop en macacos (Uganda, 1947) i, posteriorment, en 1952, es va identificar en l’ésser humà en Uganda i Tanzània. Fins fa pocs anys, el virus Zika només estava present en països d’Àfrica i Àsia, però durant l’última dècada s’ha expandit a nous territoris on ha produït brots epidèmics.
Després que al novembre de 2015 el Ministeri de Salut del Brasil detectés un augment del nombre de nadons nascuts amb microcefàlia molt superior al que era previsible, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’1 de febrer emergència de salut pública internacional la infecció pel virus de Zika pel risc possible que representa per a les dones embarassades i els seus nadons. El 18 de novembre de 2016, l’OMS va declarar la fi de l’emergència però va recomanar seguir mantenint la vigilància per fer front a aquesta malaltia i les seves conseqüències associades.
A Catalunya, a dia d’avui només s’han detectat casos importats en persones que han estat en una zona endèmica.
El virus es transmet fonamentalment per la picada de mosquits del gènere Aedes. Aquests mosquits acostumen a picar durant tot el dia, tot i que la seva activitat pot ser màxima a primera hora del matí i a última hora de la tarda.
En els darrers anys, ha augmentat la població d’una espècie de mosquit Aedes a la conca mediterrània de la península Ibèrica: l’Aedes albopictus, també conegut com a “mosquit tigre”. Aquest mosquit, habitualment, té una activitat important en el nostre territori des dels mesos de primavera fins a la tardor.
El virus també es pot transmetre de la mare al fetus durant l’embaràs o al nadó durant el part i per via sexual. El virus s'ha detectat en sang, saliva, orina, semen, fluid vaginal i llet materna. S’ha descrit la possibilitat de transmissió per transfusió de sang i per lactància materna.
La infecció té un període d’incubació d’entre 3 i 12 dies, amb un màxim de 15 dies, però les persones infectades només transmeten la infecció durant el període posterior a l’inici dels símptomes (aproximadament els primers 7 dies); si els mosquits s’alimenten de la seva sang durant aquest període poden transmetre el virus i contagiar la malaltia a altres persones sanes.
Les infeccions asimptomàtiques són freqüents, s’ha estimat que només presenta símptomes 1 de cada 4 infectats, encara que aquesta proporció podria ser superior. El quadre clínic que produeix és habitualment de caràcter lleu, essent els símptomes més freqüents febre moderada i erupció a la pell. De vegades, poden anar acompanyats de conjuntivitis, dolor muscular o de les articulacions, o malestar general. En alguns països amb brots s’ha observat un augment de pacients amb complicacions neurològiques. La infecció de la mare durant l’embaràs pot produir afectació del fetus que pot causar malformacions neurològiques en el nadó.
No hi ha cap tractament específic per a la infecció causada pel virus del Zika; només es poden prendre mesures per alleujar-ne els símptomes. Es recomana consultar amb els professionals de la salut.
No existeix cap vacuna contra aquest virus.
Avui en dia, la infecció per Zika no suposa un problema de salut pública a Catalunya. Per aquest motiu, les recomanacions per prevenir la infecció per aquest virus van dirigides a les persones que es desplacin i/o retornin dels països i zones amb transmissió del virus del Zika, amb especial atenció a les dones embarassades o que estiguin pensant quedar embarassades properament. Les embarassades son el col·lectiu més sensible per la possibilitat de transmetre la infecció al fetus. Per això es recomana que evitin viatjar a països amb risc de contagi de Zika durant l’embaràs. En cas que l’estada en alguna d’aquestes zones ja s’hagi produït, cal que ho informin al professional de la salut que li farà una analítica per detectar o descartar la infecció. En el cas que la gestant estigui infectada amb el virus del Zika, se la derivarà a un dels hospitals de referència per a un control més específic de l’embaràs.
En el cas que hagi estat la parella sexual la que ha viatjat a països on hi ha transmissió del virus del Zika, cal utilitzar preservatiu durant tot l’embaràs.
Si es tracta d’una dona que estigui pensant quedar embarassada i ella o la seva parella sexual ha viatjat recentment a algun dels països afectats, cal que parli abans amb el professional de salut que l’informarà del període d’espera aconsellat per evitar riscos.
Prevenció de picades de mosquits
Per a les persones que viatgin a les zones afectades per l’epidèmia es recomana que apliquin les mesures següents per prevenir les picades de mosquits:
D’altra banda, els viatgers que presentin símptomes compatibles amb febre de Zika, dengue o chikungunya en els 15 dies posteriors al retorn d’una zona afectada haurien de comunicar-ho al seu metge o metgessa.
Prevenció de la proliferació de mosquits
Una altra mesura de prevenció recomanada és evitar la proliferació dels mosquits mitjançant la detecció i revisió periòdica dels llocs on aquests insectes es reprodueixen. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures s'han de centrar, segons el cas, a:
061 Salut Respon (les 24 hores, tots els dies)
[624,27 kB ]
Per emplenar correctament els formularis cal que els deseu, en format PDF, al vostre ordinador amb el nom que vulgueu i els obriu amb una versió actualitzada del programa
Adobe Reader (versió 9.1 o superior).
[207,09 kB ]
Per emplenar correctament els formularis cal que els deseu, en format PDF, al vostre ordinador amb el nom que vulgueu i els obriu amb una versió actualitzada del programa
Adobe Reader (versió 9.1 o superior).
[369,74 kB ]
[1,36 MB ]
[3,08 MB ]
[3,25 MB ]
Contacte
