Febre del Nil occidental
La febre del Nil occidental és una malaltia infecciosa causada pel virus del Nil occidental (VNO), un virus de la família Flaviviridae, a la qual també pertany el virus de l’encefalitis japonesa, el virus del dengue i el virus de la febre groga. Es tracta d’una zoonosi, és a dir, d’una malaltia que es transmet dels animals a l’ésser humà.
Aquest virus, aïllat per primera vegada en humans a Uganda el 1937, va ser aïllat posteriorment en mosquits, aus i mamífers de diferents països d’Europa, i d’Àfrica, a Austràlia i a l’Índia.
L’any 1999 es van detectar per primera vegada casos de febre del virus del Nil occidental a la ciutat de Nova York. Posteriorment, la malaltia es va anar estenent per tots els Estats Units d’Amèrica, Canadà, Amèrica Central i les illes del Carib.
Durant la darrera dècada s’ha detectat la circulació del VNO en diversos països europeus, com ara França, Espanya, Portugal, Àustria, Hongria, Romania i Itàlia. Els darrers anys se n’han produït alguns brots, amb una important proporció de casos greus tant en regions temperades d’Europa com d’Amèrica del Nord, de manera que ha esdevingut un risc per a la salut pública, humana i animal.
La infecció dona immunitat per a tota la vida. No es disposa de vacuna per a l’ús en humans.
La principal via de transmissió del virus és a través de la picada de mosquits infectats. S’han identificat fins a quaranta espècies de mosquits capaços d’actuar com a transmissors de la malaltia, principalment del gènere Culex, algunes de les quals, com ara el Culex pipiens, es troben àmpliament distribuïdes a Catalunya.
Els mosquits piquen aus infectades i el virus passa a les glàndules salivals del mosquit; quan torna a picar, injecta el virus als éssers humans i als animals, fet que els pot causar la malaltia.
Es coneixen també altres vies de transmissió menys freqüents, com el trasplantament d’òrgans o la transfusió sanguínia a partir de pacients infectats.
No se n’ha confirmat cap cas de transmissió de persona a persona.
El període d’incubació ─interval des del moment de la infecció fins a l’aparició dels símptomes─ se situa entre dos i catorze dies.
En humans la infecció del VNO no produeix símptomes en el 80% dels casos. Al 20% restant els pot causar febre >38,5 °C i almenys un dels símptomes següents: miàlgia (dolor muscular), artràlgia (dolor articular), cefalea (mal de cap), fatiga, i fotofòbia (intolerància anormal a la llum). També hi pot haver limfadenopatia (augment de la mida dels ganglis limfàtics) i exantema maculopapular (erupció a la pell).
La majoria dels casos infectats pel VNO són lleus. Els casos greus (menys de l’1%) presenten afectació neurològica, com ara meningitis, encefalitis (inflamació del cervell) i síndrome de Guillain-Barré (inflamació dels nervis) o paràlisi flàccida. Les persones afectades tenen, majoritàriament, més de cinquanta anys.
No hi ha cap medicament que pugui eliminar el virus. El tractament es basa en el control dels símptomes.
Prevenció de picades de mosquits
- Vestir peces de roba que cobreixin la major part de la superfície del cos i portar barret durant tot el dia, per protegir al màxim la pell de l’exposició als mosquits.
- Utilitzar repel·lents autoritzats seguint les instruccions d’aplicació i reaplicació del fabricant indicades al prospecte del producte.
- Evitar les estades innecessàries a l’exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda).
Prevenció de la transmissió del VNO dels animals als éssers humans
- Utilitzar roba protectora quan es manipulen animals malalts o els seus teixits durant les operacions de matança d’animals.
Mesures per als bancs de sang i teixits
- Als bancs de sang s’han d’excloure els donants fins a 28 dies després d’haver abandonat la zona on s’hagi detectat un cas humà, llevat que s’hagi descartat que tingui la infecció, mitjançant una prova individual de detecció del VNO amb tecnologia d’amplificació genòmica de l’àcid nucleic, que permet detectar material genètic del virus a partir d'una mostra de sang.
-
Informació i recursos per a professionals de la salut
Definició de cas, notificació a la XVEC, protocol d’actuació i altres recursos (ASPCAT)
-
Programa de vigilància del virus del Nil occidental (Obre en una nova finestra)
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
-
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural