El sistema sanitari, a través del conjunt de professionals que en formen part, ocupa un espai privilegiat per prevenir, detectar precoçment les violències masclistes, i atendre i acompanyar les dones en els seus processos de recuperació, ja que es tracta, en molts casos, del primer punt de contacte amb les dones que la pateixen. En aquest sentit, els serveis sanitaris gaudeixen d'un potencial únic, atès que la majoria de dones, en algun moment de la vida, accedeixen al sistema sanitari.
L’any 2009 el Departament de Salut va elaborar el Protocol per a l'abordatge de la violència masclista en l'àmbit de la salut a Catalunya. L’aplicació d’aquest protocol s’ha anat adaptant a les nombroses experiències en l’abordatge de les violències contra les dones en el territori, que conjuntament amb la sensibilització i formació dels professionals ha permès implementar circuits eficients d’actuació on els i les professionals han introduït millores en la prevenció i detecció, i atenció en la recuperació de les dones i s’ha anat consolidant el treball en xarxa per evitar, tant com sigui possible, la victimització secundària.
El 2021, més de deu anys després, la Direcció General de Planificació en Salut ha publicat el Model d’atenció a la salut de les dones que viuen o han viscut situacions de violència masclista i la dels seus fills i filles just acabada d’aprovar la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
El Model és la política pública per a l’atenció de la salut en situacions de violències masclistes, que defineix un nou marc d’actuació comuna per a les i als professionals del sistema de salut de Catalunya. És un model amb dimensions estratègica i operativa, perquè la seva posada en pràctica contribueixi a transformar un sistema de creences que continua existint i que reprodueix la desigualtat de gènere. És, alhora, una eina, que orienta les diferents dimensions de l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut: prevenció, detecció, atenció, acompanyament i recuperació, en incorporar dos elements clau: la interrelació entre els diferents sistemes i agents que hi intervenen i la diversitat d’experiències i vivències que cal abordar. El Model reconeix el vincle professional com a eina bàsica i prioritària per acompanyar les dones en el seu procés de recuperació i, en conseqüència, situa els i les professionals de la salut en el centre dels projectes i les dones en el centre dels recursos, amb una atenció singularitzada des d’una mirada interseccional i una perspectiva biopsicosocial.