Violències masclistes

La violència masclista és un producte de la cultura patriarcal, la màxima expressió de la qual es construeix al voltant d'allò que coneixem com a masclisme. En aquest sentit, la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, en el seu text consolidat, incorpora la definició jurídica de violència masclista com “violació dels drets humans a través de la violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat”.

La normativa vigent que situa el marc de responsabilitat de l’àmbit de la salut en l’abordatge i l’erradicació de la violència masclista és:

• La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Estableix l’obligació de desenvolupar les accions necessàries per identificar i detectar les dones en situació de violència masclista i regula, en el capítol 2, el dret a l’atenció i l’assistència sanitàries específiques.

• La Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. A l’article 15, regula la responsabilitat estatal en l’àmbit sanitari en relació amb la detecció i l’abordatge.

• El Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa, de 2011, ratificat per l’Estat espanyol el 2014. A l’article 20, estableix l’obligació que els estats membres “prenguin les mesures legislatives o altres de necessàries perquè les víctimes tinguin accés als serveis de salut i als serveis socials, perquè els serveis disposin dels recursos adequats i perquè els professionals estiguin formats per donar assistència a les víctimes i orientar-les als serveis adequats”.

• La Recomanació general 35 de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones (CEDAW) de les Nacions Unides, convenció ratificada per l’Estat espanyol l’any 1983. Regula les responsabilitats dels estats membres en l’atenció, la prevenció i la recuperació de la violència masclista i, al punt 15, manifesta clarament que “el dret de les dones a una vida lliure de violència de gènere és indivisible i interdependent respecte d’altres drets humans, com són: els drets a la vida, la salut, la llibertat i la seguretat de la persona, la igualtat i la pròpia protecció dins la família, la protecció contra la tortura i altres tractes cruels, inhumans o degradants i la llibertat d’expressió, de circulació, de participació, de reunió i d’associació”.