Contacte
Aquest contingut s'anirà ampliant a mesura que sorgeixin noves informacions o novetats.
La verola del mico és una zoonosi, una malaltia poc freqüent que es transmet d’animals a éssers humans. És causada per un virus del gènere Orthopoxvirus, de la família Poxviridae, anomenat “MPXV” ─per les sigles en anglès de Monkeypox virus.
El període d’incubació de la malaltia pot variar entre 5 i 21 dies, i la persona infectada pot contagiar des de l’inici dels símptomes.
En una primera fase de la malaltia, els símptomes són:
- Febre,
- Mal de cap intens
- Mal d’esquena i dolor muscular
- Calfreds
- Cansament
- Inflamació dels ganglis limfàtics ─la simptomatologia més característica de la verola del mico en comparació amb altres malalties que inicialment poden semblar similars.
És molt important reconèixer aquesta simptomatologia inicial per evitar contagiar altres persones. Cal consultar un professional sanitari en cas que apareguin aquests símptomes o trucar al 061 Salut Respon. És necessari l’aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.
En una segona fase de la malaltia, els símptomes són:
- Erupcions a la cara
- Erupcionsa la resta del cos, especialment a les extremitats i a les àrees genital i/o perianal
L’aspecte i les característiques de les lesions evolucionen amb el temps: al principi són planes (màcules), després augmenten de volum i poden ser doloroses (pàpules) i, seguidament, es converteixen en butllofes plenes de líquid transparent (vesícules) que, més endavant, contenen pus (pústules) i acaben formant crostes. Aquesta etapa acostuma a durar entre 2 i 4 setmanes. És important l’aïllament de les persones afectades amb símptomes, evitar el contacte amb les lesions o amb els estris utilitzats per les persones malaltes i restringir els contactes socials.
Cal tenir en compte que la persona infectada pot contagiar des de l’inici dels símptomes.
El contagi de la verola del mico entre persones és mitjançant:
- Lesions de la pell produïdes per la verola del mico (vesícules, pústules, crostes, etc.).
- Fluids corporals, com ara saliva, pus, semen, etc.
- Objectes contaminats, com ara roba, roba de llit, tovalloles o estris per menjar.
- Gotetes respiratòries.
Una persona amb simptomatologia característica de la verola del mico cal que truqui al 061 Salut Respon o acudeixi a un professional sanitari. Abans d’acudir a la visita del professional, la persona afectada ha d’utilitzar mascareta quirúrgica i, si és possible, tapar-se les lesions amb roba o una gasa perquè no vagin al descobert.
Davant d’una sospita d’infecció per verola del mico i abans que s’obtinguin els resultats clínics concloents, la persona ha de fer el següent:
- Aïllar-se a casa en una habitació individual, si és possible, per evitar la transmissió comunitària o familiar de la malaltia. És molt important evitar el contacte d’altres persones amb les lesions cutànies.
- Restringir les interaccions socials, especialment amb infants, dones embarassades i persones amb immunosupressió.
- Eliminar les trobades sexuals.
- Mantenir una higiene corporal adequada, especialment una neteja constant de mans amb aigua i sabó, i amb gel hidroalcohòlic.
- No compartir roba de llit, roba de vestir o altres estris o objectes com ara forquilles, gots, plats, ganivets, etc.
- Evitar el contacte amb mascotes ja que aquestes també es podrien infectar.
Davant d’un cas sospitós de verola del mico, El professional sanitari agafa una mostra clínica, mitjançant una PCR, que posteriorment enviarà a un laboratori.
Les persones infectades amb la verola del mico han de romandre aïllades a casa sense tenir contacte amb cap persona, inclosos els convivents.
La majoria de símptomes es resolen sense tractament. És important tenir cura de les erupcions de la pell, que s’han de deixar assecar i, si és possible, s’han de cobrir amb un apòsit humit. Cal evitar tocar les nafres de la boca o dels ulls.
Durant les relacions sexuals, el virus de la verola del mico es transmet pel contacte amb les lesions de la pell o la mucosa d’una persona infectada, especialment les que es puguin trobar a la zona genital, anal, perianal i oral. El virus també es pot trobar en fluids com la saliva i el semen, tot i que el seu paper encara està sent estudiat.
Els preservatius no ofereixen una protecció completa per evitar la transmissió del virus de la verola del mico, ja que la infecció també es pot transmetre pel contacte amb lesions de la pell de la persona infectada que no estan protegides amb preservatiu. Això no obstant, sempre es recomana el preservatiu per evitar altres tipus d’infeccions de transmissió sexual (ITS) com ara el VIH.
El professional sanitari serà qui faci un seguiment del cas i qui indiqui fins quan una persona ha de romandre a casa aïllada. És important que s’estigui asimptomàtic i que les lesions cutànies es resolguin del tot.
Un cas positiu de verola del mico ha de romandre aïllat a casa fins que ho decideixi un professional sanitari. Serà el mateix professional sanitari qui determini la baixa laboral de pacient i el temps que hagi de romandre aïllat.
Amb l’objectiu de prevenir al màxim la transmissió de la verola del mico i tallar la cadena de contactes, les persones que hagin esdevingut un cas positiu de la verola del mico cal que avisin els seus contactes estrets, convivents i parelles sexuals amb les quals hagin interactuat des que van començar amb els primers símptomes fins que les crostes hagin caigut i s'hagi format una primera capa de pell. No només cal pensar a avisar les parelles sexuals sinó també altres persones que hagin pogut estar en contacte amb les lesions cutànies.
Aquests contactes estrets cal que evitin els contactes socials i vigilin l’aparició de simptomatologia compatible amb la verola del mico: inflamació dels ganglis, mal de cap, febre, lesions a la pell, etc.
La vacunació contra la verola del mico contribueix a prevenir la malaltia i a reduir-ne la gravetat en cas que una persona vacunada s’infecti. Aquestes vacunes, a diferència de les vacunes clàssiques de la verola, no produeixen lesions en la pell.
La vacuna disponible per fer front a la verola del mico és una vacuna de tercera generació de la vacuna que es va dissenyar per prevenir la verola clàssica; com que la verola del mico és causada per un virus similar al de la verola clàssica, s’espera que les vacunes previnguin o redueixin la gravetat de la infecció per la verola del mico.
Aquesta vacuna està fabricada a Europa i conté un virus que ha estat modificat perquè no pugui créixer en el cos humà ni produir la malaltia ni propagar-se.
Imvanex®, és la vacuna autoritzada per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per protegir contra la verola i, des de finals de juliol, també contra la verola del mico. Als Estats Units d’Amèrica (EUA), aquesta vacuna es comercialitza amb el nom de Jynneos®.
Per permetre la contenció del brot actual, els països que formen part de la Unió Europea van acordar la compra de prop de 110.000 dosis de la vacuna Jynneos® a través de l'Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant d'Emergències Sanitàries (European Health Emergency preparedness and Response Authority –HERA-). D'aquestes, només 12.000 dosis arribaran a Espanya abans de finals de 2022 i, a mesura que arribin, es repartiran entre les comunitats autònomes seguint criteris de població, nombre de casos i població amb risc molt elevat. Per tant, el nombre de dosis és molt limitat.
El Grup Operatiu d'Emergències de l'Agència Europea de Medicaments juntament amb el Grup de Treball de Biològics del CHMP i la Direcció Europea de Qualitat del Medicament i Assistència Sanitària han conclòs que tant Imvanex® com la seva equivalent autoritzada per la FDA, Jynneos®, són les vacunes més adequades davant la verola del mico (MPX).
La vacuna contra la verola del mico es pot utilitzar en dues situacions: abans d’estar exposat al virus (profilaxi preexposicó) i després d’haver-hi tingut contacte (profilaxis postexposició).
Segons les recomanacions de vacunació del brot actual de la verola del mico acordades a escala estatal per la Comissió de Salut Pública, la vacunació està recomanada en:
- Persones que hagin estat identificades com a contactes estrets d’una persona infectada per verola del mico i que siguin susceptibles de desenvolupat una malaltia greu (profilaxi postexposició) com ara menors de 18 anys, dones embarassades o persones immunodeprimides.
- Persones més grans de 18 anys que tenen relacions sexuals d’alt risc (múltiples parelles sexuals, consum de drogues durant les relacions sexuals, infeccions de transmissió sexual habituals...), que no hagin passat la malaltia i que no se’ls hagi administrat cap vacuna de la verola amb anterioritat, que no hagin estat contacte estret d’un cas positiu en els 10 dies previs i que no presentin cap simptomatologia en el moment de la vacunació (profilaxi preexposició). Aquestes persones són fonamentalment, però no exclusivament, gais, bisexuals i altres homes que tenen relacions sexuals amb homes (GBHSH).
Ara per ara, únicament es poden vacunar les persones que reuneixin els criteris per vacunar-se per fer front a la verola del mico mitjançant el web vacunaverola.gencat.cat.
La pauta de vacunació de la verola consta de dues dosis separades per un mínim de 28 dies. Encara això, no hi ha descrit un interval màxim de temps per rebre la segona dosi de la vacuna.
A causa de la situació actual en què el nombre de vacunes disponibles és molt limitat, actualment s’ofereix una única dosi de la vacuna amb l'objectiu d'arribar al nombre més gran de població.
La resposta immunitària amb una única dosi de la vacuna és inferior a la que s'espera amb dues dosis. A més, la protecció no és immediata, ja que aproximadament s’aconsegueix al cap de 4 setmanes d’haver rebut la vacuna. Per aquest motiu, cal tenir en compte el risc d’exposició i prendre mesures per evitar-ne l’exposició tot i haver rebut una única dosi de vacuna.
En funció de la disponibilitat de vacunes s’avaluarà l’administració de la segona dosi segons el risc que pugui tenir la persona.
A Catalunya, la vacunació per fer front a la verola del mico es desenvolupa en uns centres sanitaris determinats. El personal d’aquests centres es posarà en contacte amb les persones susceptibles de ser vacunades. En cap cas no es vacunarà persones que no hagin estat convocades prèviament.
Paral·lelament, les persones que reuneixin els criteris per vacunar-se per fer front a la verola del mico poden demanar dia i hora per a la vacunació mitjançant el web vacunaverola.gencat.cat.
El personal dels centres on es desenvolupa la vacunació es posarà en contacte amb les persones susceptibles de ser vacunades. En cap cas no es vacunaran persones que no hagin estat convocades prèviament.
Paral·lelament, les persones que reuneixin els criteris per vacunar-se per fer front a la verola del mico poden demanar dia i hora per a la vacunació mitjançant el web vacunaverola.gencat.cat.
Tot i que s'espera que les vacunes que s'estan utilitzant per ajudar a protegir contra la verola del mico siguin efectives, fins al moment no hi ha hagut cap brot de verola com l'actual i, per tant, no es pot saber amb seguretat.
La primera dosi de vacuna confereix una protecció parcial que comença 2 o 3 setmanes després de l'administració.
És important seguir els passos de prevenció recomanats tant si s'ha tingut contacte personal estret amb algú que tingui verola del mico com si s'està en una situació de risc.
La vacuna de la verola té un molt bon perfil de seguretat, però com totes les vacunes, pot causar efectes secundaris; la majoria són lleus, de curta durada i no tothom els pateix.
Aquests efectes secundaris poden ser més freqüents en persones que han rebut prèviament una dosi de vacuna viva contra la verola. Aquestes persones només necessiten una sola dosi d’aquesta vacuna per augmentar la protecció existent. En una primera fase de la vacunació, les persones que es van vacunar amb la vacuna de la verola fa temps no rebran la vacuna.
Efectes secundaris més comuns són:
- Dolor i picor al lloc de la injecció
- Mal de cap
- Dolor muscular
- Cansament.
Aproximadament 1 de cada 10 persones tindrà calfreds i febre. Aquests efectes secundaris no haurien de durar més d’uns quants dies.
En cas que una persona experimenti qualsevol dels efectes secundaris esmentats anteriorment, cal que descansi i prengui un paracetamol per alleujar els símptomes.
Si una persona vacunada té dermatitis atòpica ─una forma d’èczema─, també pot experimentar reaccions cutànies locals més intenses com ara envermelliment, inflor, picor i altres símptomes generals com per exemple mal de cap, dolor muscular, malestar general o cansament.
Efectes secundaris greus més comuns són:
- Respiració difícil, sorollosa o sibilàncies.
- Llengua inflada.
- Desmai prolongat o estat d’inconsciència.
- Confusió.
Aquests símptomes poden ser un signe d’una reacció al·lèrgica rara, però greu, i normalment s’esdevenen dins dels 15 minuts posteriors a la vacunació.
Els desmais simples són freqüents després de la vacunació. Si una persona pateix un desmai cal mantenir-la estirada d’esquena amb les cames aixecades. Si això no la fa sentir millor, cal demanar ajuda a un professional sanitari.
Els professionals sanitaris cal que notifiquin els efectes adversos al Programa Targeta Groga.
Les persones que hagin patit una reacció al·lèrgica a dosis prèvies de la vacuna de la verola o a qualsevol dels seus principis actius no la poden rebre.
La vacuna conté traces de proteïna de pollastre, benzonasa, gentamicina i ciprofloxacina (antibiòtics).
Les persones que tinguin febre en el moment de la vacunació no es podran vacunar. Caldrà posposar l’administració de la vacuna fins que estiguin recuperades i es tingui la seguretat que aquesta febre és conseqüència d'una infecció del virus de la verola del mico.
En cas de presentar simptomatologia compatible amb la verola del mico caldrà valorar la vacunació en funció dels resultats de les proves realitzades i vacunar només en cas que siguin negatives.
La presència d’una infecció menor, com ara un refredat, no ha de suposar l’ajornament de la vacunació, tot i que primer cal consultar-ho amb el professional sanitari.