Verola del mico (Mpox)

Els reservoris principals del virus (hostes que l'allotgen i que actuen com a font d'infecció) són els rosegadors, com ara rates, ratolins i esquirols. La malaltia es transmet per contacte directe amb la sang, els líquids corporals, les lesions de la pell o les mucoses dels animals infectats. El consum de carn d’un animal infectat amb una cocció inadequada també comporta risc de contraure la malaltia.

En el cas de les persones, la malaltia es propaga per contacte amb:

• Lesions de la pell.
• Fluids corporals, com ara semen (estudis no concloents), saliva, pus, crostes…
• Objectes contaminats, com ara roba, roba de llit, tovalloles o estris per menjar com ara forquilles, gots o estovalles.
• Gotetes respiratòries.

Per evitar-ne la transmissió, és necessari l'aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

La transmissió entre parelles que tenen relacions sexuals d’alt risc (múltiples parelles sexuals, consum de drogues durant les relacions sexuals, infeccions de transmissió sexual habituals...). Aquestes persones són fonamentalment, però no exclusivament, gais, bisexuals i altres homes que tenen relacions sexuals amb homes (GBHSH).

El període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) de la malaltia pot variar entre 5 i 21 dies. La persona infectada pot contagiar des de l’inici dels símptomes, que poden durar entre dues i quatre setmanes.

En una primera fase de la malaltia, els símptomes són:

• Febre,
• Mal de cap intens
• Mal d’esquena i dolor musculars
• Calfreds
• Cansament
• Inflamació dels ganglis limfàtics, el símptoma més característic de la MPX en comparació amb altres malalties que inicialment poden semblar similars.

És molt important reconèixer aquests símptomes inicials per evitar contagiar a altres persones. Cal consultar un professional sanitari en cas que n'apareguin o trucar al 061 Salut Respon. És necessari l'aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

En una segona fase (entre 1 i 5 dies des de l’inici de la febre), els símptomes són:

• Erupcions a la cara
• Erupcions a la resta del cos, especialment a les extremitats i a les àrees genital i/o perianal.

L’aspecte i les característiques de les lesions evolucionen amb el temps: al principi són planes (màcules), després doloroses (pàpules) i seguidament es converteixen en ampolles plenes de líquid transparent (vesícules), que més endavant contenen pus (pústules) i acaben formant crostes. Aquesta etapa acostuma a durar entre 2 i 4 setmanes. Es recomana l'aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

Per diagnosticar la verola del mico el metge o metgessa té en compte:

• Els símptomes característics de la malaltia, explicats anteriorment. Tanmateix, cal tenir en compte que l’erupció cutània pròpia de la infecció es pot confondre amb la que produeixen altres malalties o problemes de salut, com ara la verola, la varicel·la, el xarampió, la sarna o les al·lèrgies a medicaments.
• La presència d’algun dels següents factors de risc:
  • Tenir un vincle epidemiològic amb un cas confirmat o probable de verola del mico en els 21 dies anteriors a l’inici dels símptomes.
  • Haver viatjat a l’Àfrica occidental o central en les tres setmanes anteriors a l’inici dels símptomes.

Per descartar altres malalties que produeixen símptomes similars hi ajuda la presència de ganglis limfàtics inflamats i el fet que l’erupció afecti els palmells de les mans i les plantes dels peus.

El diagnòstic definitiu es realitza mitjançant proves de laboratori a partir de mostres provinents de les lesions a la pell, com ara líquid o crostes. La prova més utilitzada és la detecció d’ADN del virus mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).

La majoria de símptomes es resolen sense tractament. És important tenir cura de les erupcions a la pell deixant-les assecar si és possible o cobrint-les amb un apòsit humit. Evitar tocar les nafres a la boca o als ulls.

Es necessari l'aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

A Catalunya el risc d’infecció en les persones es considera baix. Les mesures de prevenció són:

• Evitar el contacte:
  • Amb animals i amb qualsevol material que hi hagi estat contaminat.
  • Amb persones que presentin símptomes i amb qualsevol objecte que hi hagi estat en contacte, com ara roba de llit, tovalloles, estris per menjar.
• Vacunar-se amb la vacuna contra la verola (vegeu el bloc de Vacunació).
• Consumir únicament carn ben cuita.
• Rentar-se sovint les mans amb aigua i sabó o amb una solució hidroalcohòlica.
• Seguir les mesures de prevenció recomanades a l'hora de fer-se un tatuatge o un pírcing, ja que són tècniques que trenquen la barrera de protecció natural més externa del cos humà i poden implicar un contacte directe entre clients si no es garanteix la màxima higiene durant la intervenció. Atès que la verola del mico es transmet mitjançant lesions de la pell (vesícules, pústules, crostes, etc.), objectes contaminants (material que es fa servir en aquests centres sense esterilitzar adequadament), fluids corporals (saliva, pus, etc.) i gotetes respiratòries, fer-se un tatuatge o un pírcing sense les garanties sanitàries necessàries pot comportar el risc de contreure la malaltia.

Els criteris per a la vacunació per fer front a la verola del mico són:

• Tenir més de 18 anys.
• Tenir relacions sexuals d’alt risc (múltiples parelles sexuals, consum de drogues durant les relacions sexuals, infeccions de transmissió sexual habituals...) incloses dins de les indicacions profilaxis preexposició al VIH (PrEP) o infecció per VIH en seguiment de consultes hospitalàries.
• No haver passat la malaltia.
• No tenir administrada cap vacuna de la verola amb anterioritat.
• No haver estat contacte estret d’un cas positiu en els deu dies previs.; si has estat contacte estret, contacta amb el teu professional sanitari.
• No presentar cap simptomatologia en el moment de la vacunació; si en presentes simptomatologia, contacta amb el teu professional sanitari.

En el moment de la vacunació, el professional sanitari que t'hagi d'administrar la vacuna comprovarà que compleixes els criteris mencionats anteriorment. En cas que no els compleixis, no es procedirà a la vacunació.

Consulta els punts de vacunació contra la verola del mico.