Úlceres per pressió

part d'un llit d'hospital

L’úlcera per pressió és una lesió de la pell en les zones del cos on l'os pressiona la pell contra una superfície exterior.

Els pacients que més acostumen a patir aquest tipus de ferides són els malalts crònics i enllitats, perquè en la majoria d'aquests casos, no es poden recol·locar tot sols si hi ha una pressió així.

Les zones d'ulceració més freqüents són els ossos del maluc, els talons i la part inferior de l'esquena, a l'alçada del sacre.

 

Font: Institut Català de la Salut. Departament de Salut

Les causes principals per a la formació d'aquestes úlceres són la pressió, el cisallament i la fricció. Altres factors importants són la immobilitat, la malnutrició, l'alteració de la consciència, la incontinència i l'edat avançada. Per això, els ancians enllitats o immobilitzats en cadires, amb malalties cròniques, o els que tenen alterada la sensibilitat i no perceben el dolor isquèmic són els pacients més habituals d'aquestes úlceres, i a qui més s'haurà d'avaluar el risc d'infecció.

Els signes d'alerta d'una possible úlcera són:

  • Teixit de la pell ferm i endurit.
  • Vermellor, temperatura (sensació de pell tèbia), sensibilitat extrema a la zona i inflor.
  • Nafres, esquerdes o secreció a la pell.
  • Pus.
  • Dolor.

El deteriorament d'una úlcera indica l'augment de l'inflor, la vermellor i el líquid acumulat sota la pell, el pus. Una úlcera hauria de mostrar una millora entre la segona i la quarta setmana, si no cal revalorar el tractament.

L'examen mèdic permetrà confirmar la localització, la mida, la profunditat i el grau d'infecció de la lesió. El dolor de la pressió respon a la profunditat i als teixits afectats.

El tractament de les úlceres ha d'incloure la disminució de la pressió sobre l'úlcera, la neteja i cura de la lesió i una dieta adequada que contingui proteïnes, vitamines i minerals.

Per reduir la pressió cal recordar que mai no s’ha de recolzar el malalt sobre l’úlcera perquè s’alenteix la seva curació. Hi ha molts tipus de llits, matalassos i coixins per seure que tenen una superfície especial que ajuda a disminuir la pressió sobre la pell. Si se n’està utilitzant algun, cal vigilar que aquesta superfície estigui ben col·locada. Si no s’utilitzen aquests suports, quan es fan els canvis posturals del malalt, cal assegurar-se que hi ha espai lliure entre el llit i les zones de risc. Una manera de comprovar-ho és passant la mà per sota d’aquestes zones.


Mentre es cura la ferida, s’ha de tenir en compte que cal:

  • Col·locar la persona malalta en una postura còmoda.
  • Retirar l'apòsit vell.
  • Rentar-se les mans i posar-se guants nets per manipular la zona afectada per l'úlcera.
  • Omplir una xeringa amb sèrum salí i irrigar la ferida, col·locant-hi un recipient a sota.
  • Assecar suaument la pell del voltant de la lesió.
  • Col·locar l'apòsit com els professionals mèdics indiquin.


Quant a la dieta, cal que el malalt mengi diàriament aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous, llet) i vitamines (fruites i verdures naturals) i que begui líquids abundants (almenys un litre i mig per dia), sempre que no hi hagi cap contraindicació del metge. Si el malalt no pot fer una dieta adequada, hi ha la possibilitat d’afegir a la seva alimentació suplements nutritius.


La disminució de la secreció i de la grandària de la ferida i l’aparició de teixit nou de color rosat vol dir que la ferida millora. En canvi, se sap que empitjora si:

  • Augmenta la secreció de la ferida.
  • Apareix febre.
  • La pell del voltant de la ferida està vermella i/o calenta.
  • La ferida fa pudor després d'haver-la netejat.
  • La ferida fa mal.

Les mesures bàsiques per evitar les úlceres per pressió són la cura de la pell, els canvis posturals i la utilització de superfícies especials.

Com s'ha de tenir cura de la pell:

  • Examineu-la cada dia, mireu si hi ha zones vermelles, taques o inicis d'úlcera. Fixeu-vos, sobretot, en les zones de recolzament.
  • Renteu-vos sovint per estar net i còmode. Utilitzeu aigua tèbia i sabó neutre. Utilitzeu cremes hidratants diàriament (ni colònies, ni alcohol, ni talc).
  • No feu massatges sobre les prominències òssies.
  • Si hi ha incontinència, canvieu els bolquers sovint.
  • Mantingueu el llit sec i sense arrugues. Utilitzeu, preferentment, llençols de teixits naturals i suaus.


Si la persona està enllitada:

  • Cal canviar-la de posició cada dues hores.
  • Col·locar coixins i cunys d'escuma per sota les cames per mantenir els talons aixecats, o bé entre entre elles. És recomanable no utilitzar coixins en forma de flotador.
  • Mantenir el capçal del llit al més pla possible. Per dinar, aixecar el llit i tornar-lo a abaixar al cap d'una hora. No aixecar el capçal del llit més de 30° de la posició horitzontal.
  • Evitar el fregament de la persona malalta amb els llençols en estirar-lo cap amunt.
  • No se l'ha de recolzar sobre el maluc quan estigui de costat.


Si la persona està asseguda:

  • Cal canviar-la de posició cada 15 minuts: si no es pot moure tota sola, cal que algú l'ajudi, com a mínim cada hora.
  • S'ha d'aconseguir que mantingui l'esquena al més dreta i recta possible.
  • Col·locar coixins en les zones de recolzament. Evitar els coixins en forma de flotador.


També s'ha de tenir cura que la persona malalta mengi a diari aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous, llet) i vitamines (fruites i verdures naturals) i que begui líquids abundants (almenys un litre i mig per dia). Si no pot fer una dieta adequada existeix la possibilitat d'afegir-hi suplements nutritius.

Data d'actualització:  18.07.2017