Contacte
Les persones que tenen un trastorn de la conducta alimentària presenten sovint un altre problema associat (és el que s’anomena comorbiditat) que pot agreujar el trastorn i complicar-ne el tractament. Els més habituals són altres trastorns mentals.
La recuperació d’una persona amb TCA que té un altre problema associat pot dificultar el diagnòstic i la recuperació perquè s’ha d’intervenir en ambdós problemes, generalment de manera simultània, i treballar conjuntament amb els diferents especialistes que atenen el cas.
Són els més habituals. La depressió està íntimament relacionada amb els TCA.
Les persones amb fòbies específiques (fòbia a certs aliments, fòbia social, etc.) i altres com ara la claustrofòbia. El mateix podem dir de les crisis de pànic o crisis d'angoixa.
Les persones amb TCA, especialment amb anorèxia nerviosa, presenten trets de personalitat obsessius. Moltes són rígides, estrictes, ordenades, responsables, constants, intransigents i poc tolerants. Les persones amb bulímia nerviosa o trastorn per afartament, en canvi, tenen més tendència a presentar impulsivitat.
Les persones amb trastorns de la conducta alimentària també poden presentar trastorns de la personalitat, especialment els trastorns límit i histriònic.
Algunes de les conductes pertorbades dels trastorns de la conducta alimentària suposen una pèrdua de l'autocontrol (conducta de sobreingesta, vòmits autoinduïts, autoagressions, etc.), però també hi ha altres trastorns del control dels impulsos com poden ser la cleptomania o la tricotil·lomania (tendència a arrencar-se els cabells del cap, i sovint els pèls de les celles, les pestanyes i la barba).
Es troben amb més freqüència en joves adults. Al principi, l'ús d'estimulants (amfetamines i cocaïna) està relacionat amb els intents per reduir la gana.
A banda dels trastorns mentals, els problemes de salut més freqüents associats als TCA són la diabetis mellitus, l’obesitat i la celiaquia. Per exemple, els trastorns alimentaris en adolescents incrementen el risc de patir sobrepès i obesitat en l’edat adulta. Les persones amb trastorn per afartament i bulímia nerviosa tenen més risc de patir diabetis de tipus 2 que la població general.