Prevenció dels TCA

Moltes vegades els pares i mares, per qüestions culturals i per adhesió dels mitjans de comunicació i els estereotips de bellesa, no paren suficient atenció en aquests comportaments i els consideren normals en l’adolescència. Sovint els atribueixen a l’efecte d’alguna moda passatgera que acabarà per oblidar-se, sense esdevenir un problema real. Per això convé conèixer i estar atent a l'aparició del signes d'alarma.

• Fomentar la comunicació en la família. Els fills i filles han de veure que les seves idees i opinions són escoltades i tingudes en compte, alhora que aprenen que hi pot haver diferents punts de vista.

• Promoure la tolerància. Els infants i adolescents han d’aprendre a acceptar les diferències i a respectar l’autonomia pròpia i la dels altres.

• Potenciar l’autoestima positiva dels fills i filles. Els pares han d’elogiar-los quan aconsegueixen fites importants i han de saber donar-los confiança quan es troben perduts. Nois i noies han de sentir-se valorats pel que són i per les seves habilitats, i no només pel seu físic. 

• Donar eines per criticar els estereotips i els ideals que es poden veure als mitjans de comunicació. Per fomentar això, és positiu veure la televisió, llegir revistes o navegar per internet amb els fills i filles i després conversar sobre aquests temes. 

• Promoure hàbits d’alimentació saludables:
  • Fer de l’alimentació un acte social i familiar, compartir com a mínim un àpat al dia la família reunida i parlar de temes d'interès i importància per a tots els membres.
  • Evitar dietes especials per a diferents membres de la família o la utilització de productes “light” quan realment no es necessiten. L’alimentació saludable es aquella que és rica en tot tipus d’aliments en les proporcions adequades.
  • Inculcar-los la importància de no saltar-se àpats.

• En cas de detectar comportaments de risc potencial, acudir al centre d’atenció primària i a les associacions d’ajuda a les persones afectades i a les famílies per tal d’orientar-se cap a un possible diagnòstic i posterior tractament.

Els professionals d’atenció primària tenen un paper clau en la detecció precoç dels TCA. Les característiques d’accessibilitat, i el contacte directe i continuat amb les famílies fan de les consultes sanitàries un context idoni per identificar comportaments de risc.

Per la seva naturalesa, quan els casos de TCA arriben a la consulta d’un metge o metgessa d’atenció primària solen emmascarar-se amb altres tipus de símptomes. Són habituals les consultes per problemes psicològics, ginecològics o gastrointestinals que encobreixen una anorèxia o bulímia nervioses.

La detecció de comportaments de risc o de casos de poca evolució és de gran importància de cara al desenvolupament de la malaltia. El professional d’atenció primària haurà de tenir les eines suficients per fer-la i saber donar un recolzament específic afavorint la no aparició del problema alimentari. També ha de ser capaç de derivar la persona a una unitat especialitzada en cas de sospitar la presència d’un trastorn de la conducta alimentària.

El paper actiu que han de tenir els professionals dels centres educatius no solament se centra en mantenir una actitud vigilant enfront l’aparició d’aquest tipus de conductes. També han de vetllar pel correcte desenvolupament psicoafectiu dels alumnes, prevenint l’aparició d’aquests comportaments potencialment perillosos mitjançant eines que fomentin una bona salut mental i que permetin als alumnes desenvolupar factors protectors, com una autoestima positiva o una actitud crítica enfront els estereotips de bellesa. Per tal d'afavorir la creació d’aquestes actituds protectores els professionals han de:

• Promoure una autoestima positiva com a factor de protecció i manteniment d’una adequada salut mental. Els professionals han de fomentar que els alumnes se sentin valorats pels seus mèrits, no solament pel seu físic; han de reforçar les seves capacitats positives.

• Fomentar l’autonomia donant responsabilitats i permetent que s’aprengui dels propis errors. El professionals han de vetllar perquè la classe sigui un entorn on els alumnes se sentin segurs a l'hora d'expressar sentiments i emocions, sense por a ser jutjats pel professor o els seus companys.

• Facilitar l’aparició de les habilitats socials i l’assertivitat per al correcte desenvolupament dels adolescents mitjançant un clima obert i tolerant a l’aula.

• Permetre les diferències individuals, donant exemple que s’ha d’acceptar les persones tal com són, amb els seus defectes i les seves qualitats.

• Fomentar l’esperit crític dels seus alumnes envers els mitjans de comunicació i la publicitat per tal de no deixar-se influenciar per modes o tendències contraproduents, i aprendre a discriminar entre les seves necessitats reals i les que s'intenten imposar a la televisió, les revistes o Internet.

• Rebre informació veraç i contrastada científicament sobre els TCA per afavorir-ne la correcta detecció.

• Si es detecta un possible cas de trastorn de la conducta alimentària, parlar ràpidament amb la família de la persona afectada, sense generar alarma, per promoure'n la implicació en la cerca d’un possible diagnòstic i posterior tractament.

• Evitar:
  • Discriminar els alumnes pel seu aspecte físic, donant a entendre que s’han d’acceptar diferents tipus de models corporals.
  • Fer comentaris sobre la forma física dels alumnes per no reforçar un model corporal en detriment d’altres.
  • Crear un clima rígid a classe. Les normes han de ser comprensibles pels alumnes i,si és possible, cal que ells mateixos col·laborin en la creació d'aquestes normes.
  • Passar per alt els comportaments potencialment perillosos o factors de risc, ja que això pot retardar la cerca d’un diagnòstic i posterior tractament.
  • Ocupar el lloc que correspon als pares.
  • Generar alarmisme a partir d'observacions o de comentaris puntuals no contrastats.

Els mitjans de comunicació i la publicitat esdevenen un factor sociocultural de risc de patir trastorns de la conducta alimentària. La difusió mediàtica del model corporal prim com a sinònim de bellesa i èxit té impacte directe sobre la percepció que les persones tenen del seu propi cos i genera una gran insatisfacció amb la pròpia imatge. D'altra banda, el llançament de missatges que indueixen l'aprimament, com ara la promoció de productes amb resultats miraculosos o baixos en calories, fomenten conductes poc saludables per controlar el pes sense percebre el risc que això pot tenir sobre la salut. 

La difusió de determinats continguts pot ajudar a generar actituds i conductes saludables de la població. Per contra, un tractament incorrecte pot afavorir l’aparició d’aquestes malalties.