Tos ferina

La tos ferina no és igual en infants, adolescents o adults. Els  bebès amb tos ferina pot ser que presentin poca tos, però tenen més risc de presentar apnees (deixar de respirar) posant-se de color blau o tenir dificultats per respirar. En general, la infecció és més lleu en els adolescents i els adults, especialment en els que estan vacunats de la malaltia. Tot i això, els adolescents i els adults també poden presentar complicacions, més freqüentment pneumònia. Les persones que presenten un quadre de caràcter lleu de la malaltia sovint no presenten la inspiració intensa i sorollosa característica.

Les complicacions més greus de la tos ferina, que es donaven en els infants, sobretot en els menors de sis mesos d’edat (i nascuts preterme i no vacunats) són: pneumònia, convulsions, encefalopatia i seqüeles i, fins i tot, la mort  (1% en menors de dos mesos). Aquestes complicacions pràcticament han desaparegut des que es vacuna les embarassades.  Altres complicacions que també es poden donar en els adults són insomni, incontinència urinària, fractures costals, pèrdua de pes i pneumònia.

Des que una persona es contagia fins que apareixen els símptomes solen passar de 7 a 10 dies, encara que de vegades poden arribar a passar fins a 21 dies.

El malalt pot contagiar la malaltia des del començament dels símptomes de la fase catarral fins almenys dues setmanes després que comenci la tos. El mecanisme de contagi és a través de gotetes de saliva contaminada que el malalt expulsa en tossir o esternudar. Les persones amb més risc de contagiar-se són les que passen molt temps a prop seu, com ara convivents o companys de classe, sobretot si són menors d’un any. Amb el tractament antibiòtic correcte, un malalt de tos ferina deixa de contagiar i els símptomes solen durar menys.

Cal que aneu al metge per confirmar el diagnòstic i fer el tractament adient si teniu símptomes compatibles amb la malaltia, o bé si heu tingut relació pròxima amb un malalt ja diagnosticat.

Si el malalt és un nadó amb dificultat per respirar, s’ha de portar a l'hospital o al metge immediatament. La tos ferina és més greu en els nadons i pot caldre tractament hospitalari. Cal que tingueu en compte que els nadons tenen més risc de contagi, d’emmalaltir i de complicacions.

A part dels símptomes suggestius de tos ferina, és fàcil fer una prova diagnòstica ràpida i sensible com la PCR en aspiració o frotis nasofaringi. La sensibilitat d’aquesta prova baixa a mesura que la tos s’allarga (a partir de les tres setmanes).  

La tos ferina és una malaltia de declaració obligatòria. Els metges l’han de notificar al servei de Vigilància Epidemiològica corresponent a cada territori, que decidirà les recomanacions que calguin en matèria de prevenció i control en l’àmbit comunitari. 

La principal eina de prevenció és la vacunació. Des del mes de juliol de 2016, el calendari de vacunació vigent inclou vacunar de tos ferina a les edats de 2, 4 i 11 mesos (vacuna hexavalent), amb un reforç als 6 anys. Anteriorment, la vacuna s’aplicava als 2, 4, 6 i 18 mesos i un reforç als 4 - 6 anys d’edat. Les dones embarassades s’han de vacunar a partir de la setmana 27, preferentment entre les setmanes 27 i 32.

La vacuna, tot i ser molt eficaç, no ho és al 100%. Tanmateix, evita molt la transmissió, i si una persona vacunada emmalalteix, els símptomes són molt menys greus. La vacuna protegeix sobretot de casos greus en els nadons, que són els més vulnerables.

Com més aviat s’inicia el tractament antibiòtic, menys dura la malaltia i hi ha menys risc de contagiar altres persones. Si entre els convivents del malalt hi ha persones vulnerables, com ara nadons, o persones que tinguin cura de persones vulnerables, pot ser necessari que els convivents facin tractament antibiòtic preventiu (quimioprofilaxi).

Una persona malalta no pot anar a la feina o a l’escola fins a cinc dies després d’haver iniciat el tractament amb l’antibiòtic adequat. Si un malalt no pren l’antibiòtic, no pot tornar a la feina o a l’escola fins a 21 dies després d’haver iniciat els atacs de tos.

La tos ferina no és una malaltia del passat ni que afecti només l’edat pediàtrica. En la darrera dècada, la tos ferina ha re-emergit a molts països malgrat la vacunació, però els malats greus i les complicacions que es veien en les epidèmies del passat són molt infreqüents. La primera mesura, i la més important, per al control de la tos ferina és la vacunació sistemàtica segons el calendari de vacunació, incloent la vacunació de les embarassades. Altres mesures són el diagnòstic i tractament del malalt per curar-lo i per evitar les complicacions i que pugui transmetre la malaltia a altres persones, i les mesures per protegir els contactes vulnerables del malalt.