Tractament del TDAH

• Teràpia de conducta. Consisteix a modificar els patrons de conducta mitjançant l'establiment d'un sistema de recompenses per als comportaments apropiats i de conseqüències negatives per als inapropiats.

• Teràpia cognitiva. Entrenament en tècniques d'autoinstruccions i en habilitats i estratègies internes, autocontrol, solució de problemes, i organització i planificació de la conducta en funció d'objectius i fites.

• Entrenament per als pares. El TDAH pot generar en els pares sentiments de frustració, tristor, culpabilitat, estrès i desconfiança en les seves habilitats com a pares i educadors. Aquest programa té l'objectiu de millorar la seva competència en el maneig del trastorn, ensenyant-los a modificar la conducta dels seus fills o filles i a millorar la relació amb ells a través d'una comunicació efectiva.

• Entrenament en habilitats socials. S'acostuma a fer en grups petits d'edats similars i treballa aspectes com ara l'autoestima, la comunicació emocional, l'assertivitat i les regles de socialització.

Té com a objectiu millorar l'adaptació de l'infant a l'entorn escolar. Inclou diverses iniciatives:

• Reeducació psicopedagògica. És un reforç individualitzat que es duu a terme després de l'horari escolar i que inclou intervencions encaminades a millorar el rendiment acadèmic de l'infant, com ara el treball dels hàbits que fomenten conductes apropiades per a l'aprenentatge (maneig de l'horari, control de l'agenda escolar...) i les tècniques d'estudi (prelectura, lectura atenta, anàlisi i subratllat, síntesi i esquemes o resums), l'ensenyament d'estratègies per a la preparació i elaboració d'exàmens, i la reducció o eliminació de comportaments inadequats (conductes desafiants o mals hàbits d'organització).

• Programa d'intervenció a l'escola. Inclou tant accions acadèmiques o d'instrucció com conductuals i implica la major part de l'equip docent per facilitar-ne l'eficàcia. Es basa en accions relacionades amb la metodologia (manera d'explicar els continguts acadèmics, assignació de deures i tasques...), l'entorn de treball (situació física de l'infant a l'aula, eliminació d'elements que generin distracció...) i la millora del comportament de l'alumne (supervisió constant, tutories individualitzades...).

• Formació als docents. S'informa els professors sobre el trastorn, se'ls entrena en pautes de conducta i se'ls instrueix per a la detecció de senyals d'alerta amb l'objectiu d'afavorir la detecció precoç.

Ajuda a reduir els símptomes del TDAH, i millora el rendiment escolar, el comportament de l'infant i les relacions tant a casa com a l'escola. Al mateix temps, potencia l'efecte de les intervencions psicològiques i psicopedagògiques.

El tractament farmacològic ha de ser prescrit i controlat per un especialista en medicina amb experiència en el TDAH i en el maneig d'aquests medicaments i els seus possibles efectes secundaris.

Actualment hi ha dos grups de medicaments indicats per al tractament del TDAH en infants i adolescents: els estimulants (metilfenidat i lisdexamfetamina) i els no estimulants (atomoxetina).

L'elecció d'un o altre fàrmac dependrà de:

• L'existència de problemes associats, com tics, epilèpsia, ansietat, etc.
• Els efectes adversos.
• L'existència de consum de drogues en l'adolescent.
• Les experiències prèvies de falta d'eficàcia amb un medicament determinat.
• Les preferències de l'infant o adolescent i la seva família.
• La facilitat d'administració.

Una vegada escollit el fàrmac, es comença amb dosis baixes que s'incrementen cada 1 o 3 setmanes en funció de la resposta de la persona i de l'aparició d'efectes secundaris. El metge o metgessa serà el responsable d'avaluar l'eficàcia i la tolerabilitat del fàrmac mitjançant visites periòdiques, molt més freqüents a l'inici del tractament i més distanciades en el temps (cada 3-6 mesos) un cop ajustada la dosi del fàrmac adequadament.