Contacte
Excés de cerumen / Oclusió de cerumen
Els taps de cerumen són acumulacions de cerumen o partícules externes que han entrat al conducte auditiu extern. Si no s’extreuen, poden provocar pèrdua d’audició temporal (hipoacúsia).
El cerumen és una substància groguenca, semblant a la cera, segregada per unes glàndules que recobreixen la part externa del conducte auditiu. Neteja, hidrata i protegeix les orelles de la pols i d’altres partícules que poden danyar el timpà (membrana que separa l’orella externa de l’orella mitjana), i dels bacteris que causen infeccions.
La cera que es produeix es desplaça fins a l’orifici de l’orella i es desprèn amb la dutxa o a mesura que se’n segrega de nova per reemplaçar-la.
En la majoria de casos, la formació de taps de cerumen és fruit de l’intent de la persona per extreure’ls manualment o de mals hàbits, com ara un ús incorrecte dels bastonets de cotó. El millor lloc per eliminar-los és al centre sanitari, mitjançant una tècnica controlada que pot ser senzilla, ràpida i indolora.
Destaquem
Els taps de cerumen poden ser fruit de:
- L’ús inadequat de bastonets de cotó que, en lloc de netejar el cerumen, l’empenyen endins.
- L’ús inicial o freqüent d’audiòfons i taps per a les orelles.
- La secreció d’una quantitat excessiva de cerumen (la quantitat que es produeix varia en funció de la persona).
- Un conducte auditiu estret.
- L’abundància de pèl a les orelles que impedeixi l’expulsió natural del cerumen.
- L’edat, que provoca un enduriment del cerumen.
La formació d’un tap de cera pot produir:
- Molèsties o mal d’orella.
- Sensació de taponament o d’inflamació de les orelles.
- Sorolls o brunzits a les orelles (tinnitus).
- Pèrdua d’audició.
- Mareigs.
- Vertigen.
Si es té la sospita que s’ha format un tap de cera, el professional sanitari realitza una otoscòpia o examen visual del conducte auditiu extern i del timpà, mitjançant un instrument especial anomenat “otoscopi”, que els il·lumina i n’amplia la visió.
Els taps de cera els pot extreure un professional sanitari mitjançant una tècnica senzilla, ràpida i indolora.
Per facilitar l’extracció del tap, pot ser d’ajut estovar la cera prèviament, mitjançant l’aplicació, tres vegades al dia, a la paret lateral del conducte auditiu extern, d’entre tres i cinc gotes d’aigua oxigenada o del producte que hagi prescrit el professional de la salut. Per fer-ho, es recomana recolzar-se sobre el costat contrari de la cara on hi ha l’orella que acumula el cerumen. Després d’introduir-hi les gotes, la persona ha de romandre en aquesta posició durant deu minuts; i, en cap cas, no s’hi ha de posar cotó, ja que absorbiria el producte i n’impediria l’efecte.
El professional sanitari acostuma a extreure el tap de cera amb un aparell que irriga aigua tèbia a la paret lateral del tap i que passa per darrere seu i l’arrossega fins a la sortida. Durant la intervenció, cal que la persona s’estigui molt quieta per evitar lesions. Com que als infants els pot costar més, el procediment pot ser més laboriós.
Habitualment no es requereix cap tractament després de la intervenció. El professional de la salut pot recomanar que la persona afectada intenti evitar l’entrada d’aigua a les orelles durant els dies següents.
En general, no cal netejar les orelles perquè el conducte auditiu extern ja ho fa de forma natural. Si no hi ha cap problema auditiu que ho desaconselli, n’hi ha prou amb mullar-se les orelles a la dutxa i eixugar-se-les amb una gasa o tovallola fina.
S’ha d’evitar l’ús de bastonets de cotó. Si es fan servir, només cal passar-los per la part externa de l’orella. Mai no s’han d’introduir al conducte auditiu perquè poden empènyer la cera contra el timpà o produir una ferida al conducte, al timpà i, fins i tot, a l’orella interna, fet que pot comportar una pèrdua auditiva irreversible.
Tampoc no es recomana l’aplicació d’altres productes per a la neteja habitual de les orelles, com ara les gotes.
Si es forma un tap de cera, no s’ha d’intentar, en cap cas, extreure’l manualment ni amb la introducció d’objectes punxeguts, ja que poden arribar a danyar el timpà.