Suïcidi i conducta suïcida

El suïcidi no succeeix de sobte i no és conseqüència d’una única raó, hi intervenen múltiples factors. La persona afectada, vulnerable per algunes característiques personals i socials, es troba immersa en un procés on va acumulant situacions complexes que la van debilitant.

En un moment donat, una situació pot deixar-la sense l’energia suficient per afrontar una crisi i abocar-la a realitzar el gest suïcida.

Cal remarcar que no es un fet concret el que porta aquesta persona a acabar amb la seva vida, sinó que arriba un moment on creu que no pot amb tot, que no pot rebre ajuda i que el suïcidi és l’única solució que troba per deixar de patir.

Els factors de risc són totes aquelles característiques individuals (biològiques, psicològiques, socials i/o ambientals) que fan que una persona sigui més propensa o vulnerable a patir pensaments o comportaments suïcides. A més factors, més perill. 

Alguns dels factors de risc millor establerts per l’evidència són: 

• Intent de suïcidi previ 
• Depressió i altres trastorns mentals 
• Sentiments de desesperança 
• Trets de caràcter: impulsivitat, baixa autoestima, agressivitat, baixa tolerància a la frustració, perfeccionisme, etc. 
• Addicció a l'alcohol i/o drogues 
• Antecedents de suïcidi a la família o a l'entorn 
• Família o entorn disfuncional 
• Història de maltractament o abús sexual 
• Assetjament escolar, ciberassetjament 
• Aïllament, falta de recolzament social 
• Malaltia física greu i/o crònica (ex. dolor crònic) 
• Accés a mitjans letals 
• Formar part d'un col·lectiu discriminat (ex. LGTBI+) 
• Presència o acumulació d’esdeveniments vitals negatius: problemes financers o pèrdua de feina, dificultats d’accés o pèrdua d’habitatge, separació recent, mort recent d’un ésser estimat, etc. 

Els factors precipitants són aquells esdeveniments vitals estressants que poden actuar de desencadenants d’una crisi que acabi derivant en una temptativa suïcida, especialment quan existeixen factors de risc previs. Si es combinen dos o més d’aquests esdeveniments i dos o més factors de risc, la probabilitat d’una temptativa autolítica es multiplica.

Alguns exemples d’esdeveniments o circumstàncies que poden actuar com a precipitants són: 

• Suïcidi, mort o malaltia greu d'un ésser estimat 
• Ruptura amorosa o d’amistat 
• Descobrir una malaltia crònica o incurable 
• Conflicte a l'entorn proper 
• Fracàs escolar 
• Experimentar un esdeveniment vital traumàtic, com ara abús, assetjament o violència 
• Experimentar una situació que ha sigut humiliant o de rebuig 
• Pèrdua de l'estatus econòmic i/o social 
• Problemes penals/legals 
• Abús d’alcohol o altres substàncies

Els senyals d’alerta són comportaments o expressions que indiquen que la persona podria estar tenint pensaments de suïcidi o fins i tot estar planificant com fer-ho.

L’aparició d’un o més d’aquests senyals ens hauria de posar en alerta, especialment si suposen un canvi respecte al comportament habitual de la persona o si són comportaments nous que sorgeixen de sobte.

Tots som capaços de poder detectar un senyal d’alerta i, per això, és molt important conèixer-los. Alguns dels senyals d’alerta més importants són: 

• Expressa el desig de suïcidar-se, o amenaça a fer-ho. 
• Busca informació sobre el suïcidi, sobre mètodes per fer-ho o realitza preparatius (ex. acumular medicació). 
• Parla sobre la mort o expressa el desig de morir (“morir seria la millor opció”, “m’agradaria anar-me'n a dormir i no despertar”, “desitjaria no haver nascut”). 
• Realitza comentaris negatius sobre el futur, sobre sí mateix/a o sobre la vida (“la vida no té sentit”, “soc una càrrega per a tothom”, “estic cansada de lluitar”, “res no canviarà”). 
• S’acomiada de la gent (de forma verbal o escrita), regala objectes importants o soluciona assumptes personals (ex. testament, assegurança de vida) sense explicació lògica. 
• Canvia bruscament les rutines habituals pel que fa a hàbits de son, alimentació o higiene. 
• Expressa sentiments de desesperança, de buidor o de no veure-hi sortida. 
• S’aïlla i evita el contacte amb les amistats, la família i l’entorn. 
• Perd l’interès per les activitats que li agraden o per les responsabilitats (ex. feina, estudis). 
• Canvia bruscament de comportament o d'estat d’ànim (ex. augment important de la irritabilitat o la ira, alegria sobtada després d’un llarg període de tristesa, canvi radical en el seu rendiment acadèmic o professional). 
• Incrementa l’ús de substàncies, com l’alcohol i altres drogues. 
• Realitza conductes que impliquen un risc innecessari, que són autodestructives o irresponsables.
• Mostra símptomes mentals de gravetat (ex. sent veus que li diuen que es faci mal; empitjoren els símptomes depressius amb tristesa profunda). 

Cap senyal d’alerta ni acumulació de factors de risc o factors precipitants ens ajudarà tant a detectar un possible risc com parlar-ho de forma oberta amb la persona. 

Per tant, una vegada es detecta que una persona pot estar pensant en el suïcidi, el més important que podem fer per ajudar-la és parlar-ne i fer-li preguntes de forma oberta.    

Consulta com pots ajudar si ets estudiant o treballes en l'àmbit universitari

Qualsevol persona, al llarg de la vida, pot experimentar ideacions o tendències suïcides. Si estàs passant per aquesta situació, és important que tinguis en compte una sèrie de recomanacions que et poden ajudar a gestionar aquesta experiència.

Si et trobes en una situació de risc de conducta suïcida, has de saber que:

• No estàs sol/a: compartir els teus pensaments suïcides i parlar sobre el que sents amb persones de confiança pot ajudar-te a alleugerir el patiment i la sensació de soledat. No mantinguis en secret els teus pensaments sobre el suïcidi. 
• Busca ajuda al més aviat possible: ja sigui parlant amb les teves persones de confiança, trucant a línies telefòniques d’ajuda o consultant a professionals sanitaris, demana ajuda i deixa’t ajudar (consulta el bloc Recursos d'ajuda).  
• Recorda que les crisis suïcides són temporals: una crisi pot durar hores o dies (molt rarament setmanes), per tant, has de tenir molt present que la teva situació actual és passatgera. 
• Evita consumir alcohol i altres drogues: si no et trobes bé, el consum de substàncies pot fer que el teu estat d‘ànim empitjori. També pot afavorir la pèrdua de l’autocontrol i que facis coses que normalment no faries. 
• Fes que el teu entorn sigui segur: elimina o treu del teu abast qualsevol mitjà que pugui ser perillós (ex. guarda només medicació per a pocs dies). Les teves persones de confiança poden ajudar-te amb això i guardar els objectes potencialment perillosos. 
• Posposa qualsevol decisió sobre el suïcidi: actuar de forma impulsiva et posa en alt risc. Si aconsegueixes posposar qualsevol decisió suïcida durant unes hores o uns dies permetràs que la intensitat de l’impuls suïcida disminueixi i que pugui augmentar el teu control sobre la situació.  
• Si segueixes un tractament psiquiàtric o psicològic: truca al teu terapeuta per concertar una cita de forma urgent i compromete’t a anar-hi. Si no estàs rebent cap suport professional consulta amb el metge de capçalera sobre el que t’està passant. 
• No t’aïllis: prova de quedar i mantenir el contacte amb amistats i/o familiars. Tot i que no en tinguis ganes, estar acompanyat/da de persones amb qui et sents a gust o que t’aprecien et pot ajudar a sentir-te millor, a més de facilitar-te comptar amb una xarxa de suport.  
• Si et sents incapaç d’afrontar els problemes i no hi veus sortida: prova de centrar-te només en el dia a dia i resoldre els problemes d’un en un. Posposa en la mesura del possible les decisions i tasques difícils fins que et trobis millor. Tot i que ara els problemes et semblin insuperables, amb el pas del temps els podràs veure amb menys intensitat, i considerar solucions i alternatives que ara mateix no ets capaç de veure. 
• Estigues actiu/a: planifica activitats diàries que t’agradin i fes-les, tot i que no en tinguis ganes. T’ajudaran a recuperar a poc a poc la capacitat de gaudir, especialment si les fas en companyia de persones amb qui et trobis a gust.  
• Cuida la teva salut física: estableix unes rutines quant a l’alimentació i les hores de son, i fes alguna activitat física senzilla.

El tabú i l’estigma que habitualment envolten el suïcidi fan que considerem certs alguns mites i falses creences que es basen en prejudicis i en el desconeixement.

Alguns dels mites i de les falses creences més comuns en relació amb el suïcidi són:

1. Parlar sobre el suïcidi pot incitar a una persona a fer-ho.
   FALS: la millor forma de prevenir el suïcidi és parlant-ne obertament. Poder parlar sobre el suïcidi permet reduir el patiment, l’angoixa i l’aïllament, alhora que permet demanar i oferir ajuda.
   
   
2. Una persona que es vol suïcidar, es voldrà suïcidar sempre.
   FALS: la crisi suïcida és temporal i, per tant, es pot superar. Les persones que es volen suïcidar tenen risc de suïcidi durant un determinat període de temps, malgrat que l’impuls es pot repetir.
   
   
3. Qui es vol suïcidar no ho diu, ni dona cap senyal.
   FALS: la majoria de persones que se suïciden havien expressat d’una manera o altra la seva intenció, i només en una petita proporció de casos no hi havia hagut cap senyal previ. Per això és important prendre’s seriosament qualsevol expressió en aquest sentit, ja sigui verbal o no verbal, ja que és un dels elements més importants per detectar el risc.
   
   
4. Només les persones amb trastorn mental se suïciden.
   FALS: patir un trastorn mental és un factor important de risc de la conducta suïcida, especialment la depressió, però també hi ha altres trastorns que provoquen símptomes depressius o un patiment considerable. Tanmateix, no totes les persones que presenten conductes suïcides tenen un trastorn mental, ni totes les persones amb trastorn mental presenten conductes suïcides.
   
   
5. No es parla del suïcidi perquè hi ha pocs casos.
   FALS: cada any se suïciden unes 700.000 persones a tot el món; a Catalunya més de 500. A més, per cada mort s’estima que hi ha hagut entre 10 i 30 intents, xifra que augmenta fins arribar als 100 o 200 intents per cada suïcidi en l’adolescència. Per tant, no hi ha pocs casos, ans al contrari. No se’n parla perquè és encara un tema tabú.
   
   
6. La mort per suïcidi no es pot prevenir.
   FALS: el procés fins arribar al suïcidi acostuma a ser gradual i evoluciona al llarg d'un temps, per tant, existeix l’oportunitat d’intervenir. La majoria dels suïcidis són previsibles i es poden prevenir si coneixem els factors de risc i precipitants, així com els senyals d’alarma.
   
   
7. La persona que pensa en el suïcidi vol morir.
   FALS: la persona que pensa en el suïcidi el que vol és deixar de patir. Considera la seva situació insuportable i sense esperança de canvi, motiu pel qual la mort li sembla l’única solució per acabar amb el sofriment.
   
   
8. La millora després d’una crisi suïcida significa que el perill ha passat.
   FALS: el període posterior a un intent de suïcidi és d’alt risc, ja que moltes persones que fan un intent de suïcidi ho tornen a intentar en els mesos posteriors. De fet, el principal factor de risc per morir per suïcidi és haver fet intents previs. Si es detecta una millora, s’ha de valorar sempre si les idees suïcides persisteixen.
   
   
9. Cal ser professional de la salut mental per ajudar una persona que es vol suïcidar.
   FALS: els professionals tenen expertesa en la detecció i abordatge de la conducta suïcida i dels trastorns mentals sovint associats, però qualsevol persona, especialment l’entorn proper, com la família i les amistats, poden detectar signes de risc i realitzar accions per ajudar i prevenir fent que la persona se senti connectada.

Recursos sanitaris de la xarxa pública d’atenció a la conducta suïcida a Catalunya

061 Salut Respon

Truca al 061. La conducta suïcida sempre és una urgència. Tant n’és la fase o situació en què et trobis. Al 061 trobaràs un equip d’especialistes en salut mental –d’infermeria, de psicologia i de psiquiatria– que ofereix atenció les 24 hores els 365 dies de l’any a persones amb conducta o ideació suïcida, però també als familiars o persones properes. 

Més informació: 061. Una veu contra el suïcidi

Centres de Salut

Si sents malestar emocional i creus que et supera la situació, ves al teu Centre d’atenció primària. El metge de família valorarà quina és la millor via per sanar. I, si ho consideren necessari, et derivaran a un Centre de salut mental.

Urgències hospitalàries o 112 

En cas d’urgència mèdica o risc vital, també pots acudir a les urgències de l’hospital més proper o trucar al 112. 

Recursos en l'àmbit universitari

Referents de salut mental a les universitats

Altres recursos

“Obro Feel”

Xat de suport emocional per a adolescents i joves. Permet detectar problemes vinculats a la salut mental, especialment la ideació suïcida, la depressió o els trastorns de la conducta alimentària.

Per accedir-hi només cal afegir el número 680 354 155 als contactes del telèfon i iniciar una conversa mitjançant l’aplicació WhatsApp. 

El servei, que funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, el presta una persona voluntària de la Fundació Ajuda i Esperança, seleccionada i formada en escolta empàtica i gestió emocional. 

024

Telèfon d’atenció a la conducta suïcida promogut pel Ministeri de Sanitat, on els professionals voluntaris busquen ajudar les persones amb pensaments, ideacions o risc de conducta suïcida, així com als seus familiars i estimats.

El 024 és un servei d’abast nacional (accessible des de tot el territori nacional), gratuït, confidencial i disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Telèfon de l’esperança

Telèfon que ajuda de forma urgent, gratuïta, anònima i especialitzada (professionals voluntaris no sanitaris) a gestionar les situacions de crisis emocionals.

Tenen servei d’orientació telefònica les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, servei d’orientació per xat, intervenció amb entrevista personal i grups d’ajuda per a crisis específiques.

Tel. 93 414 48 48 | 682 900 500
Web: https://www.telefonoesperanza.com/ca/

Telèfon de prevenció del suïcidi de l’Ajuntament de Barcelona

El 900 925 555 és el telèfon d’atenció gratuït per prevenir el suïcidi posat en marxa per l’Ajuntament de Barcelona.

Funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Els seus professionals especialitzats i voluntaris (no sanitaris), a part d’atendre persones en risc de suïcidi, ofereixen un punt d’atenció pensat per atendre familiars, amistats i persones de l’entorn laboral de les persones amb risc de suïcidi.

Konsulta’m

És un servei d’ajuda psicològica dirigit a joves, adolescents i persones adultes, atès per professionals de la salut mental. La seva finalitat és detectar i atendre de forma preventiva el patiment emocional i els problemes de salut mental de la població.

És un espai anònim, gratuït i es pot trobar en tots els districtes de la ciutat i no requereix cita prèvia.

Web: https://ajuntament.barcelona.cat/sanitatisalut/ca/canal/konsultam

Més informació i punts d'atenció per a joves i adolescents
Més informació i punts d'atenció per a persones majors de 22 anys

Associacions de supervivents a Catalunya

• ACPS (Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi)
  • 652 873 826
  • info@acps.cat
  • www.acps.cat
• DSAS (Després del Suïcidi, Associació de Supervivents)
  • 662 545 199
  • info@despresdelsuicidi.org
  • www.despresdelsuicidi.org
• DSMA (Dol per Suïcidi, Mans Amigues)
  • 722 188 404
  • mansamigues@gmail.com
  • www.dsmansamigues.org
• APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent)
  • 699 861 164
  • aspascontacte@gmail.com
  • www.aspas.org

Grups d’Ajuda Mútua (GAM)

• Troba el teu GAM