Contacte
Informació per a familiars i l’entorn proper
El dol és la reacció física, social i psicològica que ens provoca la mort d'un ésser estimat. És una resposta natural i necessària, que compleix una funció adaptativa que ens permetrà acceptar la pèrdua i elaborar una nova realitat sense la persona estimada.
La mort d’una persona amb qui teníem un vincle emocional provoca un dolor molt profund i un fort impacte en les nostres vides, en les nostres emocions i els nostres sentiments. La commoció que ens provoca i el procés que ha de seguir cada persona afectada per intentar refer-se i assumir la pèrdua, és diferent. Per tant la reacció, la intensitat i la durada del dol seran úniques i diferents per a cada persona.
Quan es tracta d’una mort per suïcidi, a tot el dolor s’afegeix l’estigma social que envolta el suïcidi i la incomprensió que genera. Això pot fer que el procés de dol sigui més difícil de gestionar, més intens i durador.
Les persones que hem viscut o estem vivint un dol per suïcidi ens reconeixem com a supervivents. Els supervivents hem de fer front, no només a l’intens dolor que provoca la pèrdua sinó també a la impossibilitat de trobar una explicació i un sentit als motius que van portar la nostra persona estimada a suïcidar-se. La persona que ha mort per suïcidi estava en un estat de profund patiment i total desesperació, i probablement mai obtindrem totes les respostes necessàries.
Destaquem
Reaccions davant la mort per suïcidi
El suïcidi d’una persona estimada provoca un fort impacte i trasbalsa tota la nostra vida.
En els primers moments és habitual experimentar xoc, incredulitat, bloqueig emocional (per exemple, no poder plorar), confusió i negació del que ha passat i hem viscut. Són reaccions normals per intentar protegir-nos de l’impacte i del dolor.
També podem experimentar problemes físics, com alteracions de la gana i de la son, sensació de falta d’aire, palpitacions, malestar a l’estómac, manca d’energia i debilitat.
Emocionalment podem sentir ràbia, culpa, ira, tristesa, vergonya, por i angoixa, i cognitivament podem experimentar problemes d’atenció i memòria, al·lucinacions breus i distorsions cognitives, entre altres.
Les persones supervivents, a més, tenim un risc més alt de desenvolupar problemes mentals com: depressió, addiccions, trastorns d’ansietat, trastorn per estrès posttraumàtic i conducta suïcida. Per això, és important que durant el procés de dol puguem rebre suport per part de familiars i amistats, de la comunitat i, en cas que sigui necessari, també de professionals sanitaris.
AMUNTRecomanacions
- Totes les emocions i sentiments són vàlids. Dona’t permís per sentir tot el que estàs sentint.
- Comparteix el que sents i expressa les teves necessitats.
- Dona’t temps per acceptar el que ha passat i per poder elaborar la teva pèrdua.
- Busca recolzament i suport d’amistats i familiars. Probablement no sàpiguen què dir-te ni com actuar, però tan sols l’acompanyament i l’escolta poden ser molt reconfortants en aquests moments difícils.
- Parlar i compartir amb altres persones que han passat per la mateixa situació (altres supervivents) pot ajudar-te.
- Demana ajuda per a les qüestions pràctiques, com la neteja, les gestions, la cura de les criatures, etc. Aquest suport t’ajudarà a no sentir-te tan desbordat/da.
- Si el teu nivell de patiment és molt intens i no disminueix amb el temps, o creus que alguna de les coses que et passen no són normals, demana ajuda professional.
- Si ets familiar o amic/ga d’una persona que està patint un dol per suïcidi: acompanya-la i escolta-la, no la jutgis, permet que expressi el que està sentint, ofereix-te a ajudar-la en qüestions pràctiques, fes-li sentir la teva disponibilitat i el teu suport.
Recomanacions per a infants i adolescents
- Tot i la dificultat de comunicar la mort per suïcidi d’una persona estimada a infants i adolescents, és recomanable fer-ho aviat i amb sinceritat. No és necessari donar molts detalls i se’ls pot explicar de forma gradual a mesura que sigui necessari o ens plantegin preguntes.
- És recomanable que ho expliquin les persones més properes i estimades (com la mare i/o el pare) però, si això no és possible, perquè ens sentim desbordats o les nostres emocions són massa intenses, podem demanar ajuda a una persona propera que els pugui transmetre la notícia de manera trista però calmada, o ajudar-nos a fer-ho.
- Cal d’adaptar la informació i les explicacions sobre la mort i el suïcidi a la seva edat i al seu grau de maduresa, però és recomanable no mentir ni utilitzar metàfores (“se n’ha anat a dormir”), per no confondre’ls i que puguin entendre el que ha passat.
- Cal proporcionar temps i un espai de confiança perquè puguin fer preguntes i expressar les seves emocions i sentiments.
- Cal respectar les seves manifestacions de dol. És freqüent que sentin culpa i abandonament. També poden aparèixer expressions diferents a les de les persones adultes, com irritabilitat, malsons, símptomes somàtics o conductes regressives.
- En edats infantils poden sentir por de quedar-se sols o que hi hagi més morts sobtades. Caldrà aportar seguretat, que sentin que no els deixarem sols i potenciar el contacte emocional i físic (per exemple, abraçant-los, escoltant-los).
- En edats adolescents, poden tenir dificultats per expressar el que senten. Cal vigilar canvis sobtats de comportament, com l’aïllament social, la disminució del rendiment en els estudis o l’abús de tòxics.
- Infants i adolescents que viuen el suïcidi d’una persona estimada poden necessitar suport a l'escola, per la qual cosa és recomanable informar i comptar amb la seva ajuda.
- Si l’infant o adolescent presenta problemes que no disminueixen amb el temps o bé considerem que es pot trobar en una situació de risc, cal demanar ajuda professional.
Entitats de supervivents de Catalunya
Les entitats de supervivents ofereixen orientació i suport a persones que estan vivint un procés de dol per suïcidi. Les entitats de supervivents de Catalunya són:
Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS)
https://acps.cat/
Correu electrònic: info@acps.cat
Telèfon: 623 300 455
Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS)
https://www.apsas.org
Correu electrònic: apsascontacte@gmail.com
Telèfon: 699 861 164
Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS)
https://www.despresdelsuicidi.org
Correu electrònic: info@dsas.org
Telèfons: 662 545 199 - 666 640 665
Mans Amigues
https://www.dsmansamigues.org
Correu electrònic: ds.mansamigues@gmail.com
Telèfon: 722 188 404
Servei de suport al dol de Ponent
https://www.suportaldol.org/
Correu electrònic: secretaria@suportaldol.org / info@suportaldol.org
Telèfons: 679 725 357 - 639 610 603
Què pots fer si necessites ajuda professional
Si d’aquí un temps les reaccions de dol no disminueixen o sents que empitjoren, si experimentes problemes que et fan molt difícil viure o seguir amb el teu dia a dia, o consideres que necessites ajuda professional, pots tornar a contactar amb el teu centre de referència.
D'altra banda, si no coneixes el teu centre de referència, pots trucar al 061 per informar-te.