Contacte
La síndrome de fatiga crònica, també coneguda amb el nom d'encefalomielitis miàlgica, és una malaltia caracteritzada per una fatiga, física i mental, persistent i invalidant davant petits esforços, que no millora amb el repòs. Juntament amb la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple, forma part d'un grup de malalties cròniques que comparteixen símptomes i mecanismes fisiopatològics, com ara la sensibilització central.
La severitat és molt variable. En alguns casos, té repercussions importants sobre les capacitats físiques i cognitives i limita la vida quotidiana de les persones afectades, mentre que en altres els permet portar una vida relativament normal. També es poden manifestar altres símptomes no específics com dolor muscular, falta de concentració i/o pèrdua de memòria, i insomni.
A Catalunya, la síndrome de fatiga crònica té una prevalença de gairebé 15 casos per 10.000 habitants (2021) i afecta 3 vegades més dones que homes, amb una franja d’edat de 56 a 65 anys, tot i que cal considerar el biaix de gènere. Tanmateix, és freqüent que es manifesti en la franja d’edat dels 30 als 45 anys. També pot afectar, encara que amb poca incidència, infants i adolescents.
Malgrat que la causa de la síndrome de fatiga crònica encara no es coneix, la recerca actual apunta a una sèrie de factors físics, immunitaris i metabòlics que podrien jugar un paper important en el seu desenvolupament:
- Infeccions. Certes infeccions víriques i bacterianes, com les que causen la mononucleosi, poden actuar com a desencadenants de la malaltia. Alguns estudis han demostrat que les persones que han patit aquestes infeccions tenen un risc més alt de desenvolupar la síndrome, fet que suggereix una connexió entre la resposta immunitària i els símptomes de fatiga crònica.
- Respostes immunitàries alterades. La investigació indica que les persones amb síndrome de fatiga crònica poden tenir alteracions en el sistema immunitari, que podrien incloure una inflor crònica o disfunció en la regulació immunitària. Això pot contribuir a la fatiga persistent i a altres símptomes associats.
- Alteracions metabòliques. Hi ha evidències que la malaltia pot estar relacionada amb disfuncions en el metabolisme energètic. Algunes investigacions indiquen que les persones afectades presenten canvis en la producció d'energia a nivell cel·lular, com ara alteracions en la funció mitocondrial, que podrien afectar la seva capacitat per generar energia de manera eficient.
- Deficiències nutricionals. Les deficiències de nutrients essencials poden influir en la gravetat dels símptomes. Una alimentació inadequada pot afectar negativament la salut general i la capacitat del cos per afrontar l'estrès físic i emocional.
Entendre la síndrome de fatiga crònica com un trastorn multifactorial implica reconèixer la importància dels factors físics i immunitaris relacionats amb el seu inici i desenvolupament, en lloc de limitar-se a consideracions purament psicològiques. La investigació continua per aprofundir en aquests aspectes i trobar estratègies de tractament més efectives.
Cada vegada es té més clar que hi hauria:
- Factors de predisposició a la malaltia
- Factors que desencadenen la malaltia.
- Factors que s’hi poden afegir, com ara la presència d’altres malalties.
- Factors que podrien modular el manteniment de la malaltia (factors de modulació o d’adaptació).
La síndrome de fatiga crònica pot afectar diversos sistemes i òrgans del cos i comporta una complexa alteració de mecanismes immunològics, neurològics i endocrins.
El símptoma més característic és el cansament i la fatiga intensa que no desapareix amb el descans i que limita les activitats diàries. La fatiga ha de durar més de sis mesos per confirmar el diagnòstic.
Altres símptomes comuns són:
- Dolor a les articulacions i músculs.
- Debilitat muscular.
- Alteracions neurocognitives, que inclouen dificultat per concentrar-se i per recordar fets recents, i alentiment en el processament de la informació.
- Mal de cap.
- Formigueig que afecta sobretot les mans.
- Trastorns digestius, com ara inflor, reflux i malestar abdominal.
- Alteracions del ritme intestinal, que alterna diarrea i restrenyiment (còlon irritable).
- Mal de coll.
- Trastorns del son, especialment insomni o microdespertars freqüents.
- Son no reparador (sensació de cansament extrem en despertar).
- Davant de sobreesforços, sensació molt intensa de cansament i malestar general, amb símptomes semblants a la grip, que és típica de la malaltia i que costa molt de superar.
- Trastorns de l'estat d'ànim, que poden incloure depressió, ansietat i irritabilitat.
- Adenopaties, és a dir, dolor i/o inflamació als ganglis limfàtics.
- Sequedat de mucoses: boca seca, ull sec i sequedat vaginal.
- Febrícula oscil·lant, normalment al vespre i sense una causa que la justifiqui.
- Major sensibilitat a l’exposició a factors ambientals físics o químics.
- Pèrdua de la capacitat de l'organisme per mantenir un estat d'estabilitat (control homeostàtic), que es manifesta amb canvis en la temperatura, la percepció sensorial, la tensió arterial (hipotensió, és a dir, tensió arterial per sota dels nivells considerats normals) o la sudoració.
Les persones afectades alternen períodes en què els símptomes s'alleugen amb altres en què empitjoren.
No hi ha una prova específica per diagnosticar la síndrome de fatiga crònica.
El diagnòstic és bàsicament clínic, és a dir, és un/a professional de la medicina coneixedor/a de la malaltia qui el fa a partir dels símptomes, la història clínica, l'exploració física, les proves de laboratori, les proves d'imatge i la valoració psiquiàtrica, segons el cas i una vegada excloses altres causes i malalties que també donen símptomes semblants.
Encara no hi ha un tractament capaç de curar la síndrome de fatiga crònica. Fins ara, l'objectiu és millorar els símptomes de la malaltia per poder gaudir d'una millor qualitat de vida, amb les menors limitacions possibles en les activitats de la vida diària.
Un bon diagnòstic i una bona informació són la base inicial del tractament, que pot anar acompanyat de:
- Fàrmacs, que poden incloure analgèsics, antidepressius o medicaments per a l'ansietat.
- Exercici físic adaptat a cada persona, al seu grau d’afectació i al seu moment vital, amb cura que no senti fatiga o malestar.
- Suport psicològic, sobretot en les fases inicials de la malaltia.
- Tècniques de relaxació.
- Evitar l'estrès tant físic com emocional.
Aquestes mesures poden ajudar la major part de les persones afectades, encara que la resposta individual als tractaments és molt variable.
En molts casos, pot ser de gran ajut adreçar-se a les associacions de pacients o a d’altres recursos comunitaris per trobar-hi activitats que puguin contribuir a una millora de la qualitat de vida.
Unitats d’expertesa per a l’atenció a les persones afectades per síndromes de sensibilització central
Actualment, Catalunya disposa d'unitats funcionals especialitzades en les síndromes de sensibilització central distribuïdes per tot el territori, que integren professionals tant de l'atenció primària com de l'atenció hospitalària, i participen en el procés diagnòstic i terapèutic de les persones afectades amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida.
En determinades circumstàncies el metge o la metgessa d'atenció primària derivarà la persona afectada a aquestes unitats especialitzades per ampliar el procés del diagnòstic o del tractament.
-
ACAF (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes de Sensibilització Central
-
ACSFCEM (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana d'Afectats per la Síndrome de Fatiga Crònica Encefalomielitis Miàlgica
-
AFIMOIC (Obre en una nova finestra)
Associació de Fibromiàlgia, Síndrome de fatiga crònica, Sensibilitat Química Múltiple i Síndrome electromagnètic de Mollet i Comarca
-
Plataforma Familiars FM-SFC-SQM (Obre en una nova finestra)
Associació de familiars de persones malaltes de fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, sensibilitat química múltiple i altres símptomes de sensibilització central.