Contacte
Síndrome d'intolerància química múltiple / Hipersensibilitat química múltiple
La sensibilitat química múltiple (SQM) és una síndrome complexa que es presenta com un conjunt de símptomes vinculats a diversos agents i components que es troben al medi ambient, com ara ambientadors, desinfectants, colònies, suavitzants, dissolvents o pesticides. Aquestes reaccions es produeixen per una exposició a nivells tolerats per la majoria de les persones.
Aquest trastorn, molt més freqüent en dones, juntament amb la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica, forma part d'un grup de malalties cròniques que comparteixen símptomes i mecanismes fisiopatològics, com ara la sensibilització central.
El fet que la majoria de casos detectats tinguin pocs aspectes comuns i presentin símptomes i graus d'afectació molt diversos fa que aquest trastorn sigui objecte d'intensos debats entre la comunitat científica. Tanmateix, cada dia es donen més casos de persones que refereixen símptomes compatibles amb aquest trastorn i el Parlament Europeu l’inclou dins del nombre creixent de malalties vinculades a factors mediambientals.
Es desconeixen les causes de la SQM. S'han proposat molts mecanismes, físics i psicològics, però cap d'ells ha estat provat científicament com a causa directa entre l'exposició a substàncies químiques a baixes concentracions i els símptomes de la malaltia.
Els investigadors coincideixen en què, probablement, el mecanisme de la SQM resulta d'una interacció entre diversos factors, tant fisiològics com ambientals. Això significa que les persones afectades podrien ser més sensibles a estímuls ambientals, de manera que reaccionarien amb més facilitat davant de substàncies que altres no perceben com a problemàtiques.
A més, la malaltia es caracteritza per una reactivitat particular a una àmplia gamma de productes químics, la qual cosa indica que podria haver-hi altres aspectes a tenir en compte, com ara la predisposició genètica, les alteracions en la funció immunitària o les respostes del sistema nerviós. Aquesta complexitat suggereix que la SQM no es pot reduir a un simple aspecte psicològic, sinó que requereix una comprensió multidimensional que integri factors biològics, immunològics i ambientals.
Per altra banda, s’ha demostrat una implicació directa entre casos d’exposicions agudes o continuades (per exemple, per fumigacions amb pesticides o exposicions a substàncies tòxiques) i la posterior aparició de la malaltia.
La majoria d'investigadors estan d'acord en el següent:
- El mecanisme de la SQM està basat en una interacció entre un o més factors fisiològics i psicològics.
- La SQM s'observa principalment en persones que reaccionen més fàcilment que altres a impactes ambientals externs.
Els símptomes de la sensibilitat química múltiple són molt diversos i poden afectar diferents sistemes i òrgans. Les qualitats d'aquests símptomes, com la durada, la recurrència i la cronicitat, també acostumen a ser molt variables.
Els sistemes afectats acostumen a ser el sistema nerviós central i perifèric, els òrgans sensorials (oïda i ulls), l'aparell respiratori (nas, boca i coll inclosos), el sistema cardiovascular, endocrí, musculoesquelètic, l'aparell gastrointestinal i el reproductor, la bufeta i la pell.
Els símptomes més freqüents incideixen en el sistema nerviós central (mal de cap o pressió, fatiga i manca de capacitats cognitives), el sistema respiratori i el gastrointestinal.
Durant una crisi produïda per l'exposició a algun tòxic o a d’altres substàncies que la puguin desencadenar, els principals símptomes són ofec, irritació de la pell, de les mucoses i de les vies respiratòries, mal de cap, confusió mental, nàusees, diarrea, fatiga extrema, dolor osteomuscular i malestar general que impedeix continuar en un ambient determinat.
La detecció de la SQM es basa en criteris clínics, és a dir, en el conjunt de símptomes que presenten les persones afectades. No hi ha cap prova analítica ni exploratòria que en confirmi el diagnòstic.
Com a eina de suport els/les professionals sanitaris/àries poden utilitzar, entre d'altres, el qüestionari QEESI, que mesura les intoleràncies ambientals i no ambientals i les exposicions encobertes, i en quantifica la gravetat i les repercussions sobre les activitats de la vida diària.
En no conèixer bé les causes de la sensibilitat química múltiple, no es disposa de cap tractament específic, més enllà de l’anomenat control ambiental. Per això, les intervencions terapèutiques han d'anar encaminades a la millora dels símptomes i de la qualitat de vida.
La implicació de la persona afectada en el control de la seva malaltia és molt important. Cal evitar reexposicions als productes als quals s'ha perdut la tolerància, per mínima que sigui. Per això, cal modificar els hàbits de vida diària i seguir les recomanacions següents:
- Millorar la ventilació dels domicilis.
- Evitar ambients humits.
- No exposar-se a ambients irritants (gasos, fums, productes químics).
- Consumir aliments ecològics.
El suport a la millora dels símptomes i el tractament de les complicacions de la SQM, com ara les psiquiàtriques, poden reduir les possibles incapacitats de les persones afectades. Tot i així, el quadre pot ser crònic i persistent i reduir la qualitat de vida.
En molts casos, pot ser de gran ajuda adreçar-se a associacions de pacients o a d’altres recursos comunitaris per trobar-hi activitats que puguin contribuir a una millora de la qualitat de vida.
Unitats d’expertesa per a l’atenció a les persones afectades per síndromes de sensibilització central
Actualment, Catalunya disposa d'unitats funcionals especialitzades en les síndromes de sensibilització central distribuïdes per tot el territori, que integren professionals tant de l'atenció primària com de l'atenció hospitalària, i participen en el procés diagnòstic i terapèutic de les persones afectades amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida.
En determinades circumstàncies el metge o la metgessa d'atenció primària farà la derivació del pacient a aquestes unitats especialitzades per ampliar el procés del diagnòstic o del tractament.
La sensibilitat química múltiple pot afectar seriosament la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Aquest trastorn pot implicar:
- Aïllament social. Les relacions d'amistat, i fins i tot les familiars, es poden veure afectades si l'entorn de la persona que pateix aquesta síndrome no entén les restriccions necessàries per estar amb ella. En els casos més greus només se surt per anar a la consulta mèdica i sempre amb mascareta, per evitar crisis contínues.
- Despeses econòmiques per adequar l'entorn a aquest trastorn.
- Incapacitat laboral.
- Pèrdua de l'oci. La persona pot presentar dificultats per llegir o per veure pel·lícules, o pot patir fonofòbia, que li impedeix escoltar música, etc.
-
ACAF (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes de Sensibilització Central
-
ACSFCEM (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana de Síndrome de Fatiga Crònica Encefalomielitis Miàlgica
-
AFIMOIC (Obre en una nova finestra)
Associació de Fibromiàlgia, Síndrome de fatiga crònica, Sensibilitat Química Múltiple i Síndrome electromagnètic de Mollet i Comarca
-
APQUIRA (Obre en una nova finestra)
Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i altres Síndromes de Sensibilització Central
-
Plataforma Familiars FM-SFC-SQM (Obre en una nova finestra)
Associació de familiars de persones malaltes de fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, sensibilitat química múltiple i altres símptomes de sensibilització central.
-
-
-
-
-
-
Documento de consenso. Sensibilidad química múltiple (2011) (Obre en una nova finestra)
Es tracta d'un instrument de millora de la informació, qualitat i equitat en l'atenció de les persones que pateixen SQM dins del Sistema Nacional de Salut. Pretén ajudar els professionals sanitaris en la presa de decisions sobre el diagnòstic, tractament i prevenció d'aquest trastorn, així com avançar en unes pautes comunes d'actuació.
-
Aquest document, consensuat amb la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències, formula recomanacions, basades en l'experiència clínica, per a l'atenció de les persones que pateixen aquest trastorn als serveis d'urgències. El va elaborar el Grup de Treball sobre la Sensibilitat Química Múltiple a petició de les associacions d'afectats de SQM.
-
El Servei Català de la Salut va demanar l'elaboració d'aquest document amb la finalitat de revisar l'abordatge dels pacients afectats de SQM des dels serveis d'urgències dels hospitals, específicament en relació amb la definició de mesures d'evitació i l'establiment d'espais dedicats a l'atenció urgent de les persones afectades.
-
L'objectiu d'aquest document, elaborat a petició del Servei Català de la Salut, és revisar l'etiologia i el tractament de la sensibilitat química múltiple mitjançant la revisió sistemàtica de l'evidència fins al mes de febrer de 2009.