Contacte
La ràbia és una zoonosi (malaltia que es transmet d'animals a éssers humans) causada per un virus de la família Rhabdoviridae, gènere Lyssavirus. Avui dia, comprèn tretze virus o genotips diferents.
El virus de la ràbia infecta animals domèstics i salvatges. Els gossos són els principals hostes i transmissors de la ràbia, encara que també en són hostes altres animals salvatges com ara guineus, ratpenats, fures i felins.
Aquest virus es transmet a les persones mitjançant el contacte amb la saliva infectada (mossegades i esgarrapades). A mesura que es propaga pel sistema nerviós central es produeix una inflamació progressiva del cervell i la medul·la espinal que acaba provocant la mort.
Segons l'Aliança Global per al Control de la Ràbia (GARC, per les seves sigles en anglès), s'estima que la ràbia causa cada any 59.000 morts arreu del món, principalment a Àfrica i Àsia. A Europa, ha provocat algunes morts en països d'Europa de l'Est, a causa de la transmissió d'animals salvatges (guineu vermella) o domèstics (gossos i gats).
Espanya ha estat lliure de ràbia terrestre des de l'any 1978. Únicament a Ceuta i Melilla hi ha casos importats de ràbia en gossos, esporàdicament, atesa la seva proximitat amb el Marroc, país on la ràbia és endèmica. Tanmateix, hi ha dos genotips del virus de la ràbia que circulen en ratpenats autòctons a Espanya. Pel que fa a la ràbia humana, no se n'ha produït cap cas des de l'any 1966.
A Catalunya, l'any 2013 va haver-hi un cas importat de ràbia en un gos que va estar tres mesos al Marroc. El reforç de la vigilància va permetre descartar l'existència de transmissió autòctona de ràbia en animals domèstics terrestres atès que no se'n van detectar casos ni en animals domèstics ni en persones.
Les persones s'infecten per la mossegada o l'esgarrapada profunda d'un animal infectat.
No s'ha observat la transmissió d'aquest virus d'una persona a una altra.
El tipus de contacte amb l'animal suposadament infectat és important per valorar el risc de transmissió.
Quan una persona pateixi una agressió per gossos, gats, fures o ratpenats a Catalunya ha de:
- Netejar-se la ferida immediatament sota un fort raig d'aigua i amb sabó durant un període aproximat de cinc minuts. Si és possible, s'ha d'aplicar també un desinfectant.
- Rebre l'atenció mèdica necessària en els centres d'atenció primària, les unitats d'atenció continuada o els serveis d'urgències, on valoraran el risc d'infecció en funció del tipus de contacte que s'hagi produït i aplicaran les mesures de tractament oportunes.
Si una persona ha patit una agressió per animals que poden transmetre la ràbia en un país amb ràbia endèmica:
- L'atenció sanitària s'ha d'iniciar al més aviat possible en el país on s'ha produït l'agressió.
- Si es torna del viatge abans de completar la immunoprofilaxi, s'ha de contactar amb les unitats de vigilància epidemiològica o el centre d'atenció al viatger de Catalunya per tal de continuar-la.
En l'ésser humà els símptomes inclouen:
- Irritabilitat.
- Espasmes musculars.
- Picor o dolor al lloc de la mossegada.
- Mal de cap.
- Febre.
- Depressió sense explicació.
La ràbia en els éssers humans es pot confirmar abans i després de la mort mitjançant diverses tècniques que permeten detectar-ne el virus en teixits infectats, com el cervell, la pell o la saliva. Tot i així, el diagnòstic pot ser difícil d'establir abans de l'aparició dels símptomes.
En el cas dels animals, la ràbia es detecta mitjançant una prova anomenada immunofluorescència, que examina els teixits cerebrals després de la seva mort.
Una vegada n'apareixen els símptomes, no hi ha cap tractament per sobreviure a la malaltia. Tot i així, existeix una vacuna per a la ràbia que, si s'administra després del contacte de risc, és eficaç per prevenir la malaltia. A més, es disposa d'una immunoglobulina antiràbica per a les exposicions de risc més alt.
La vacuna contra la ràbia i la immunoglobulina s'han d'administrar sempre en els següents casos:
- Quan la mossegada de l'animal s'ha produït en països amb ràbia endèmica.
- Quan la mossegada sigui d'un animal domèstic que provingui de països amb ràbia endèmica i no es pugui acreditar la vacunació contra la ràbia, si no és possible vigilar-lo durant 14 dies.
- Quan la mossegada sigui d'un animal domèstic que hagi desaparegut i sigui sospitós de patir la ràbia.
En territoris on la ràbia és present, la vacunació dels animals és l’estratègia més eficaç per prevenir la malaltia en les persones.
A Catalunya, es recomana que:
- Eviteu el contacte amb animals que no coneixeu. No els toqueu si no és necessari. Eviteu el contacte amb la seva saliva i, sobretot, amb les mucoses (nas, boca, etc.). Si es produeixen els contactes, renteu-vos després.
- Eviteu tot contacte amb ratpenats, especialment amb aquells que es trobin a terra o fora del seu refugi habitual.
- Seguiu les normes de quarantena establertes per importar gossos i altres mamífers cap a països lliures d’aquesta malaltia.
- En cas que hagueu de viatjar amb animals domèstics:
- Si heu de desplaçar-vos amb la vostra mascota (gos, gat o fura) dins de la Unió Europea (UE), és necessari complir els requisits sanitaris que s’apliquen en tots els estats membres.
- En cas que vulgueu viatjar fora de la UE, heu de complir els requisits que demani el país tercer en qüestió i, per tornar, les normes que exigeix la UE.
Es disposa de vacunes segures i eficaces per a la immunització preventiva de les persones. Tanmateix, la vacuna només està indicada en les persones que tenen alt risc de contacte amb el virus per raons professionals (personal de laboratori) o per haver realitzat viatges d’alt risc de contacte amb el virus a zones endèmiques. També s’administra conjuntament amb immunoglobulina específica en cas d’haver patit una agressió d’un animal infectat.
Per a qualsevol altre dubte, truqueu al telèfon 061 Salut Respon.
-
Informació i recursos per a professionals de la salut
Definició del nivell de risc i de cas, notificació a la XVEC, protocols d'actuació i altres recursos. (ASPCAT)