Contacte
La ràbia és una zoonosi (malaltia que es transmet d'animals a éssers humans) causada per un virus de la família Rhabdoviridae, gènere Lyssavirus.
El virus de la ràbia infecta animals domèstics i salvatges. Els gossos són els principals hostes i transmissors de la ràbia, encara que també en són hostes altres animals salvatges com ara guineus, ratpenats, fures i felins.
Les persones contrauen el virus mitjançant el contacte amb la saliva d'un animal infectat (mossegades, esgarrapades i llepades). A mesura que es propaga pel sistema nerviós central es produeix una inflamació progressiva del cervell i la medul·la espinal que acaba provocant la mort.
Segons l'Aliança Global per al Control de la Ràbia (GARC, per les seves sigles en anglès), s'estima que la ràbia causa cada any 59.000 morts arreu del món, principalment a Àfrica i Àsia.
A Catalunya, igual que a la resta de l'Estat espanyol, no s'han detectat casos autòctons de ràbia en mamífers terrestres des de l'any 1978. L'excepció va ser un cas en un gos l'any 2013, importat d'un país endèmic. No obstant això, tant a Catalunya com en altres comunitats, s'ha confirmat la presència esporàdica de ratpenats infectats. Per tant, el risc de ràbia al nostre entorn és principalment per exposició a ratpenats o a mamífers procedents de països endèmics.
El virus es transmet habitualment per la saliva d'animals infectats a través de mossegades, esgarrapades o llepades sobre ferides obertes o mucoses. No hi ha risc si la pell està intacta.
No s'ha observat la transmissió d'aquest virus d'una persona a una altra.
El tipus de contacte amb l'animal suposadament infectat és important per valorar el risc de transmissió.
Quan una persona pateixi una agressió per gossos, gats, fures o ratpenats a Catalunya ha de:
- Netejar-se la ferida immediatament sota un fort raig d'aigua i amb sabó durant un període aproximat de cinc minuts. Si és possible, s'ha d'aplicar també un desinfectant.
- Rebre l'atenció mèdica necessària en els centres d'atenció primària, les unitats d'atenció continuada o els serveis d'urgències, on valoraran el risc d'infecció en funció del tipus de contacte que s'hagi produït i aplicaran les mesures de tractament oportunes.
Si una persona ha patit una agressió per animals que poden transmetre la ràbia en un país amb ràbia endèmica:
- L'atenció sanitària s'ha d'iniciar al més aviat possible en el país on s'ha produït l'agressió.
- Si es torna del viatge abans de completar la immunoprofilaxi, s'ha de contactar amb les unitats de vigilància epidemiològica o el centre d'atenció al viatger de Catalunya per tal de continuar-la.
Els primers símptomes en l'ésser humà acostumen a ser inespecífics, com mal de cap, febre, nàusees i vòmits i malestar general. També pot aparèixer picor, dolor i formigueig al lloc de la mossegada. A mesura que el virus arriba al sistema nerviós, les persones afectades poden presentar irritabilitat, agitació, canvis en l'estat d'ànim, ansietat, confusió, deliri i al·lucinacions. Altres símptomes inclouen paràlisi progressiva dels músculs, espasmes musculars o convulsions.
La ràbia en els éssers humans es pot confirmar abans i després de la mort mitjançant diverses tècniques que permeten detectar-ne el virus en teixits infectats, com el cervell, la pell o la saliva. Tot i així, el diagnòstic pot ser difícil d'establir abans de l'aparició dels símptomes.
En el cas dels animals, el diagnòstic de ràbia només es pot confirmar després de la seva mort.
Una vegada n'apareixen els símptomes, no hi ha cap tractament per sobreviure a la malaltia. Tot i així, existeix una vacuna per a la ràbia que, si s'administra després del contacte de risc, és eficaç per prevenir la malaltia. A més, es disposa d'una immunoglobulina antiràbica per a les exposicions de risc més alt.
La vacuna contra la ràbia i la immunoglobulina s'han d'administrar sempre en els següents casos:
- Quan la mossegada de l'animal s'ha produït en països amb ràbia endèmica.
- Quan la mossegada sigui d'un animal domèstic que provingui de països amb ràbia endèmica i no es pugui acreditar la vacunació contra la ràbia, si no és possible vigilar-lo durant 14 dies.
- Quan la mossegada sigui d'un animal domèstic que hagi desaparegut i sigui sospitós de patir la ràbia.
En territoris on la ràbia és present, la vacunació dels animals és l’estratègia més eficaç per prevenir la malaltia en les persones.
A Catalunya, es recomana que:
- Eviteu el contacte amb animals que no coneixeu. No els toqueu si no és necessari. Eviteu el contacte amb la seva saliva i, sobretot, amb les mucoses (nas, boca, etc.). Si es produeixen els contactes, renteu-vos després.
- Eviteu tot contacte amb ratpenats, especialment amb aquells que es trobin a terra o fora del seu refugi habitual.
- En cas de trobar un animal salvatge ferit o cadells, inclosos els ratpenats, cal que aviseu els agents rurals.
- Seguiu les normes de quarantena establertes per importar gossos i altres mamífers cap a països lliures d’aquesta malaltia.
- En cas que hagueu de viatjar amb animals domèstics:
- Si heu de desplaçar-vos amb la vostra mascota (gos, gat o fura) dins de la Unió Europea (UE), és necessari complir els requisits sanitaris que s’apliquen en tots els estats membres.
- En cas que vulgueu viatjar fora de la UE, heu de complir els requisits que demani el país tercer en qüestió i, per tornar, les normes que exigeix la UE.
Es disposa de vacunes segures i eficaces per a la immunització preventiva de les persones. Tanmateix, la vacuna només està indicada en les persones que tenen alt risc de contacte amb el virus per raons professionals (personal de laboratori) o per haver realitzat viatges d’alt risc de contacte amb el virus a zones endèmiques. També s’administra conjuntament amb immunoglobulina específica en cas d’haver patit una agressió d’un animal infectat.
Per a qualsevol altre dubte, truqueu al telèfon 061 Salut Respon.
-
Informació i recursos per a professionals de la salut
Definició del nivell de risc i de cas, notificació a la XVEC, protocols d'actuació i altres recursos. (ASPCAT)