Psoriasi

Hi ha diferents tipus de psoriasi:

• En plaques. És la més comuna i es caracteritza per les lesions vermelloses amb escates blanques nacrades.
• Inversa. Es localitza típicament als plecs cutanis del cos, com ara aixelles, engonals, sota els pits o entre les natges.
• En gotes. Les lesions són molt petites i es distribueixen de manera irregular per tot el cos. Acostuma a presentar-se en infants i joves, especialment després d'una infecció per faringoamigdalitis, de manera episòdica.
• Eritrodèrmica. En aquest cas l'envermelliment de la pell és molt intens i cobreix quasi tota la superfície cutània. És molt poc freqüent, però pot arribar a ser greu i requerir ingrés hospitalari.
• Pustulosa. Es caracteritza per l'aparició de pústules estèrils (grans de pus no infecciosos) sobre les plaques. És una complicació poc habitual i, en casos generalitzats, també pot ser greu i requerir ingrés hospitalari.

Actualment se'n desconeix la causa. Tot i que no és una malaltia hereditària, es creu que hi ha una predisposició genètica a patir-ne i el risc de desenvolupar-ne augmenta si un dels pares en presenta. Aquesta susceptibilitat genètica afavoreix que el sistema immunitari estigui més alterat i vagi cap a la pell, on el ritme de creixement de les cèl·lules de la pell s'accelera i provoca les lesions típiques de psoriasi.

A més, hi ha una sèrie de factors ambientals que poden provocar un episodi o un empitjorament de la psoriasi, com ara infeccions bacterianes o víriques, ferides cutànies (talls, cremades o picades d'insectes), alguns medicaments i una situació d'estrès, entre d'altres.

La manifestació més habitual és l'aparició de lesions cutànies de mida i gruix variable, rosades-vermelloses i amb escates blanquinoses nacrades a la superfície. En ocasions poden picar o fer mal, especialment si s'esquerden o s'hi fan ferides. Generalment, es localitzen als colzes i als genolls, però també són habituals al cuir cabellut i la part baixa de l'esquena. S'ha de tenir en compte que pot afectar qualsevol zona del cos (fins i tot, les ungles o els plecs axil·lars o dels engonals), així com tota la superfície.

Les persones que desenvolupen artritis psoriàsica experimenten dolor, calor i envermelliment de l'articulació, amb incapacitat de moure-la. En fases avançades hi poden aparèixer també deformitats. Són símptomes característics de l'artritis psoriàsica el dolor dels talons (especialment al matí, en posar els peus a terra), els dits inflamats en forma de salsitxa i el mal d'esquena, amb predomini nocturn o al matí, que desperta a la nit i que millora amb l'exercici.

La psoriasi és una malaltia crònica i, per tant, no té cura definitiva, però actualment tenim a l'abast diferents tractaments per pal·liar-ne tots els símptomes i signes i aconseguir, en la majoria de casos, la resolució de les lesions cutànies. L'especialista en dermatologia ha d'establir quin és el més adequat en funció del tipus de psoriasi, la localització, l'extensió i gravetat, i d'altres característiques de la persona.

Hi ha tres tipus de tractaments:

• Tòpics. Són els que s'apliquen directament sobre la pell, com ara cremes, locions i xampús. Són ideals per a les persones amb psoriasi localitzada en què els tractaments tòpics són fàcils d'aplicar i amb un perfil de seguretat molt bo.
• Fototeràpia. Tractament amb llum ultraviolada A (raigs UVA) o B (raigs UVB) que s'acostuma a administrar 2-3 cops a la setmana durant 2-3 mesos. El tractament amb raigs UVA s'ha d'administrar després d'haver-se pres o aplicat un medicament (psoralèn) que fa que la pell sigui més sensible a la llum i que, per tant, possibilita que el tractament (raigs UVA) sigui més eficaç. El tractament amb raigs UVB no necessita cap fotosensibilitzador.
• Sistèmics o generalitzats. Es tracta de fàrmacs que s'administren per via oral (pastilles) o injectada i que requereixen ser monitorats estrictament amb anàlisis de sang per tal de controlar possibles efectes adversos.

L'alimentació juga un paper important en el desenvolupament i l'evolució de la psoriasi. Per això es recomana:

• Evitar el consum d'alcohol i tabac.
• Mantenir un pes adequat.
• Reduir el consum de carn i greixos animals, i augmentar el de peix blau (àcids grassos omega3).

Uns hàbits d'higiene adequats ajuden a prevenir infeccions que podrien afavorir l'aparició de noves lesions, augmenten l'efectivitat dels tractaments tòpics i milloren la qualitat de la pell. En aquest sentit, s'aconsella:

• Utilitzar el producte indicat per l'especialista. El pH d'aquest producte hauria de ser d'entre 4 i 4,5.
• Informar-se sobre com s'han d'aplicar els tractaments tòpics per aconseguir-ne el màxim rendiment i prevenir possibles efectes secundaris.
• Evitar l'ús de sabons agressius i d'estris (esponges o manyoples) que puguin irritar la superfície de la pell.
• Mantenir la pell ben hidratada amb l'ús de locions que la suavitzin i n'augmentin l'elasticitat. Cal evitar-ne la sequedat, que pot provocar picor i irritació i empitjorar la psoriasi.
• Evitar l'aplicació de colònies i perfums sobre la superfície corporal.