Contacte
Els polls són insectes parasitaris que viuen entre els cabells de les persones i s'alimenten de la seva sang. Són de color grisenc, sense ales, fan uns dos mil·límetres de longitud i sobreviuen fins a trenta dies en una persona. Els ous, o llémenes, són blancs i encara més petits, gairebé com una escama de caspa, i romanen més de dues setmanes. Són més fàcils de detectar en la línia del coll i darrere de les orelles.
Els polls són molt contagiosos i es reprodueixen ràpidament: cada femella posa entre cent i tres-cents ous que estan fortament adherits a la base del cabell. L'ou s'incuba entre set i deu dies i després es desenvolupa la larva. De la infestació produïda per polls se'n diu pediculosi.
El contacte proper o l'ús compartit d'efectes personals, com ara barrets o raspalls per al cabell, implica un risc de contagi. Els nens d'onze a tretze anys i les seves famílies adquireixen polls amb més freqüència (sense que això indiqui una manca d’higiene personal).
La pediculosi més freqüent i habitual en el medi escolar és causada pel poll del cap (Pediculus capitis).
També hi ha polls del cos i polls púbics. A diferència dels polls del cos, els del cap mai no porten ni disseminen malalties, només viuen al cabell i ocasionalment en les celles i les pestanyes.
Els polls del cos també s'alimenten de sang humana, però viuen als plecs i costures de la roba. Són més grans que altres tipus de polls i es relacionen amb una mala higiene o convivència en condicions d'amuntegament.
Els polls púbics infecten l'àrea vellosa de la regió púbica o el borrissol axil·lar. La infestació es dona sobretot en adolescents i generalment es transmeten durant l'activitat sexual, però també per contacte físic amb objectes contaminats com ara la roba de llit o d'ús personal.
Els polls no salten ni volen, sinó que passen d'un cap a l'altre per contacte dels cabells. Això pot succeir en condicions d'estreta convivència, com és el cas de les llars, les escoles i les guarderies. També s'encomanen per l'intercanvi de pintes, raspalls, guarniments per al cap, gorres, cascs, bufandes, tovalloles, mocadors, etc. La transmissió és possible mentre hi hagi polls vius en la persona infestada o en els seus accessoris i fins que s'hagin eliminat totes les llémenes.
Els polls es poden difondre fàcilment entre les persones. Només la seva presència en una d'elles és un perill de contagi per als qui l'envolten, sobretot per als familiars i altres persones que conviuen amb la persona afectada i per als contactes escolars.
El símptoma més característic és la picor intensa del cuir cabellut per la irritació que la saliva de l'insecte causa a la petita ferida de la picada. També ho són les petites lesions de les picades, que posteriorment es poden infectar i supurar, o la irritació, que pot ser tan intensa que, en gratar-se, es poden produir pelades a la pell i infeccions bacterianes.
El primer que es nota quan es tenen polls és una picor persistent al cap. S'ha de comprovar la presència de llémenes enganxades a la base dels cabells o bé, més rarament, es poden identificar els polls vius. És possible veure'ls directament, però és millor utilitzar una lupa i efectuar l'exploració amb bona il·luminació.
S'han d'apartar els cabells cap a baix, en seccions molt petites fins al cuir cabellut, buscant tant els polls que es mouen com els ous. Es recomana revisar-los uns dos cops per setmana, preferentment darrere les orelles i al clatell.
De vegades les llémenes es confonen amb la caspa i les escames seborreiques, però ambdues formacions no estan adherides als cabells i es treuen fàcilment. A més, la caspa no té la brillantor nacrada de les llémenes.
El tractament es recomana fins i tot si només es troba una llémena. El més efectiu sol combinar l’ús de pintes de pues primes o llemeneres i l'aplicació de preparats insecticides (millor locions o cremes que no pas xampús, ja que es dilueixen massa i el temps d’aplicació no és suficient). Cal seguir estrictament les instruccions d'aquests productes perquè s'haurà de repetir el tractament més d'una vegada per tal de matar els polls nous que han sortit dels ous.
És important que, a les escoles, tots els alumnes parasitats siguin tractats simultàniament, perquè es poden produir contagis entre els infants afectats encara no tractats i els ja tractats. Els no parasitats no s'han de tractar. Els familiars afectats s'han de tractar simultàniament, ja que sinó podrien contagiar els infants sans i, d'aquesta manera, disseminar els polls a l'escola. És recomanable que els alumnes afectats no assisteixin a l'escola fins que no hagin acabat el tractament i hagin eliminat totes les llémenes. Durant la setmana posterior a l'inici del tractament, cada dia s'han de revisar els cabells i treure les llémenes que puguin quedar. En cas contrari, el tractament no haurà estat efectiu.
Els polls viuen exclusivament en les persones. Són innecessàries certes mesures com netejar mobles o locals i, per tant, no s'ha de tancar l'escola on s'hagin produït casos.
Cal visitar el metge o la metgessa si els símptomes continuen després del tractament genèric o si hi ha àrees de la pell envermellides o sensibles, cosa que podria significar una infecció.
Les mesures preventives consisteixen en el raspallat i pentinat acurats dels cabells, dos o tres cops al dia. Només s'han d'utilitzar les pintes, els raspalls, les gorres i altres objectes propis, i s'han de netejar de manera adequada, especialment en casos de pediculosi (els raspalls i les pintes s'han de rentar amb el mateix preparat antiparasitari i els articles de roba, amb aigua molt calenta).
Com a mesura higiènica general, s'haurà de rentar el cap amb aigua i sabó dos o tres cops per setmana, com a mínim. Hi ha disponibles al mercat preparats repel·lents o preventius dels polls, però no se'n recomana l'ús.
Si alguna persona descobreix que té polls, és necessari que ho comuniqui al seu entorn perquè comprovin si també en tenen i extremin les mesures preventives.