
La planificació de decisions anticipades (PDA) és un procés deliberatiu i estructurat mitjançant el qual una persona expressa el seus valors, desitjos i preferències i, d’acord amb aquests i en col·laboració amb el seu entorn afectiu i el seu equip assistencial de referència, formula i planifica l’atenció que voldria rebre davant una situació de complexitat clínica o malaltia greu que es preveu probable a curt termini, especialment en aquelles circumstàncies en què no estigui en condicions de decidir.
La PDA permet que les persones amb problemes de salut mental i addiccions puguin fer una declaració anticipada amb els professionals de com volen ser atesos en cas de patir episodis o fases en què el trastorn mental o l’addicció comprometi la seva autonomia per prendre decisions. En ella es recullen actuacions que ajuden o no la persona a sentir-se bé, i preferències sobre aspectes com ara les visites, els professionals, les actuacions terapèutiques i els hàbits personals, i pot servir per identificar signes d’alerta i símptomes.
La PDA no s’ha de confondre amb altres iniciatives que promouen la participació de la persona en la gestió de la seva pròpia salut i en la presa de decisions que afecten el seu tractament o benestar, com el Document de Voluntats Anticipades o les Decisions compartides.
Per saber-ne més
Seminari web: Planificació de decisions anticipades en salut mental - Escola de Salut Catalana
Destaquem
-
Autonomia i presa de decisions en salut
Coneixeu la diferència entre les diferents iniciatives disponibles: Decisions compartides, Planificació de decisions anticipades (PDA) i Document de Voluntats Anticipades (DVA)?
- Salut mental
- És un procés voluntari. La persona no té obligació de fer un procés de PDA, i si decideix fer-lo ha de ser sense coaccions, pressions ni imposicions de les persones properes o dels professionals.
- La persona ha d’obtenir informació prèvia. La persona que decideix iniciar un procés de PDA ha d’estar informada dels objectius i límits del mateix, així com de l’ús que se’n farà.
- La persona ha de tenir competència per decidir. Durant el procés la persona s’ha de trobar en un estat que li permeti prendre decisions.
- La PDA s’ha de revisar periòdicament. Cal tenir en compte que les preferències de la persona, així com les possibilitats terapèutiques, poden anar canviant en el temps.
- L’opinió de la persona preval mentre tingui competència per decidir. Les decisions registrades arran d’un procés de PDA només tindran consideració en cas que la persona perdi la seva competència per decidir. Allò establert en la PDA no pot passar per damunt de la decisió actual d’una persona competent.
- Les preferències expressades a la PDA no són de caràcter legal, sinó que cal respectar-les per principis ètics. Per això és tan important elaborar-la en col·laboració amb l’equip de professionals.
A banda de la persona interessada, en aquest procés també hi participa:
- L’entorn, siguin figures referents (sense designació específica), representants (designats per la mateixa persona) o tutors legals, sempre que la persona interessada ho consideri oportú.
- Els professionals que atenen i coneixen la persona i que poden ajudar-la en el procés. El procés de PDA requereix el compromís personal dels professionals i la creació d’una relació de confiança amb la persona atesa. En qualsevol cas, independentment que el procés el lideri un professional concret, tot l’equip assistencial és responsable d’afavorir el manteniment de la PDA i d’assegurar-ne l’aplicació apropiada.
En la PDA la persona pot decidir sobre:
- Qui són les persones del seu entorn que coneixen com vol ser atesa.
- Quins professionals preferiria que l’atenguessin en cas de crisi o recaiguda.
- El lloc on prefereix que es realitzi l’atenció durant una crisi o recaiguda, per exemple, al centre d’atenció primària, al centre de salut mental d’adults, a urgències hospitalàries o al domicili, entre d’altres.
- Les persones a qui cal avisar o no avisar davant una crisi o recaiguda i les que vol o no que la visitin.
- El tractament que li agradaria rebre: quina medicació li ha anat bé i quina no, si té preferència per la psicoteràpia o la farmacoteràpia, etc.
- Les mesures de seguretat i control que preferiria que s’utilitzessin en cas de crisi: una habitació d’aïllament, contenció mecànica, sedació, prohibició de sortides, etc., així com en quines circumstàncies voldria que s’apliquessin.
- Altres preferències pel que fa a aspectes com ara la dieta alimentària, la higiene, els hàbits de son, els hàbits religiosos o espirituals, les pràctiques de meditació o aspectes culturals, etc.
- La persona també pot descriure signes d’alerta o símptomes previs a una situació de crisi relacionada amb el seu problema de salut mental.
La persona interessada designa una persona del seu entorn com a suport durant el procés. Aquesta persona ha de conèixer el contingut de la PDA i respectar les decisions de la persona interessada.
Els professionals de la salut mental faciliten a la persona interessada l’assessorament d’entitats, d’agents de suport entre iguals, del seu entorn i d’altres professionals per facilitar el procés d’identificació de les seves preferències d’atenció en salut mental i addiccions.
La PDA sobre les preferències es pacta entre la persona interessada, la persona de suport i els professionals de referència.
La PDA promou i garanteix la capacitat d’autodeterminació i participació en el procés d’atenció de la persona en condicions d’estabilitat clínica i, fins i tot, durant una possible crisi.
- Situa els drets i valors de la persona al centre de l’atenció.
- Promou l’autonomia de la persona i respecta les seves decisions.
- Redueix el neguit i evita mesures coercitives.
- Millora la qualitat d’atenció; quan els professionals sanitaris coneixen les preferències anticipades del pacient, poden oferir un tractament més ajustat a les seves necessitats i valors, cosa que pot augmentar la satisfacció del pacient i millorar els resultats clínics.
- Facilita la relació de confiança, diàleg i aliança entre les parts implicades (persona, entorn de suport i professional de referència).
- Afavoreix l’apoderament i la participació de les persones amb experiència viscuda.
- Fomenta el compromís i el canvi de mentalitat de la xarxa de professionals.
Les persones interessades a iniciar un procés de PDA s’han d’adreçar al seu professional de la salut mental de referència. El professional i la resta de l’equip assistencial les ajudarà a entendre les seves opcions i les guiarà en el procés de planificació.