Una puça

La pesta és una malaltia infecciosa provocada pels bacteris Yersinia pestis, que habitualment es troben en petits mamífers i les seves puces, però que també poden afectar l'ésser humà. 

És una malaltia molt greu per a les persones, especialment en les seves formes septicèmica (la infecció sistèmica provocada per la circulació dels bacteris a la sang) i pneumònica, amb una letalitat d'entre un 30% i un 100% si no es tracta. La forma pneumònica és especialment contagiosa i pot provocar epidèmies greus a través del contacte de persona a persona per via de gotetes en l'aire.

Històricament, la pesta ha estat responsable de pandèmies esteses amb elevada mortalitat. Es coneixia com la "mort negra" durant el segle XIV, i va provocar més de 50 milions de defuncions a Europa. Avui dia, la pesta es tracta fàcilment amb antibiòtics i l'adopció de precaucions estàndards per evitar la infecció.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat mapes que mostren com la pesta es troba a tots els continents, excepte a Oceania. Les epidèmies de pesta han ocorregut a l'Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud; però des de la dècada dels noranta del segle passat la majoria dels casos humans s'han produït a l'Àfrica. Els tres països més endèmics són la República Democràtica del Congo, Madagascar i el Perú. A Madagascar, es comuniquen casos de pesta gairebé tots els anys, durant l'estació epidèmica (entre setembre i abril). De fet, de l'agost al novembre de 2017 s'hi va produir un brot que va afectar 2.348 persones, 202 de les quals van morir.

Plague. Obre en una nova finestra.

World Health Organization (WHO)

Hi ha tres formes clíniques de pesta, depenent del mecanisme d'infecció:

  • Pesta bubònica. És la forma més comuna de pesta i està produïda per la picada d'una puça infectada. El bacil causant de la pesta, Y. pestis, s’inocula amb la picada i viatja a través del sistema limfàtic al nòdul limfàtic més proper on es multiplica. El nòdul limfàtic llavors s’inflama i es torna dur i dolorós. Aquests nòduls afectats s'anomenen ‘bubons’. En fases avançades de la infecció els nòduls limfàtics inflamats es poden convertir en nafres obertes plenes de pus.
  • Pesta septicèmica. Ocorre quan s’estén la infecció a través de la sang. Pot provocar hemorràgia, necrosi de teixits (es tornen negres) i xoc.
  • Pesta pneumònica o pesta pulmonar. És la forma més virulenta i menys freqüent. Típicament, la forma pneumònica apareix per extensió als pulmons de la pesta bubònica avançada. Tanmateix, qualsevol persona amb pesta pneumònica pot transmetre la malaltia via gotetes a altres persones, en aquest cas el període d’incubació és molt curt (24 -48 hores). Aquest tipus de pesta, si no es diagnostica i es tracta ràpidament, pot ser fatal.

La pesta es transmet entre animals a través de puces.

Els humans es poden infectar per:

  • la picada de puces infectades;
  • el contacte desprotegit amb fluids corporals contagiosos o materials contaminats;
  • la inhalació de gotetes respiratòries d'un pacient amb la pesta pneumònica.

Les persones infectades amb pesta normalment presenten, després d'un període d'incubació d'un a set dies, febre sobtada, calfreds, malestar general, mal de cap, debilitat, vòmits i nàusees.

El diagnòstic de pesta es confirma mitjançant proves de laboratori amb cultiu o tècniques de biologia molecular que evidencien la presència de Y. pestis en una mostra de pus d'un bubó, sang o esput.

La detecció de l’antigen específic de Y. pestis també es pot dur a terme mitjançant proves ràpides, molt utilitzades a l'Àfrica i Amèrica del Sud.

El tractament és essencial per a la supervivència i reducció de complicacions en la pesta pneumònica. Els antibiòtics i la teràpia de suport són eficaços si les persones afectades es diagnostiquen a temps.

La pesta pneumònica pot ser fatal dins de 18 a 24 hores des de l’inici de la malaltia si no es tracta; els antibiòtics poden curar la malaltia si s’administren ràpidament.

Les persones que viatgin a zones endèmiques poden seguir aquests consells de prevenció:

  • Prendre totes les precaucions necessàries contra les picades de puces, com ara vestir-se amb roba que cobreixi tot el cos i utilitzar repel·lents d'insectes.
  • Evitar les grans aglomeracions que puguin accentuar la propagació de la malaltia.
  • Evitar manipular carcasses animals. 
  • Consultar un metge el més ràpidament possible en cas de presentar febre alta, esgarrifances, dolors corporals, debilitat, vòmits i nàusees, inflamació de ganglis o dificultats respiratòries.

Es disposa d’una vacuna per a la prevenció del contagi només en grups d’alt risc, com ara personal exposat de laboratori i professionals d'assistència sanitària.

Per a qualsevol dubte relacionat amb la vacunació, poseu-vos en contacte amb el 061 Salut Respon.

Data d'actualització:  28.01.2021