Contacte
El VPH és la causa principal del càncer de coll uterí. Aquest virus es transmet pel contacte sexual i infecta l’àrea anogenital i oral, tant d’homes com de dones.
La infecció pel VPH és molt freqüent i la majoria de persones se n’infectaran en algun moment de les seves vides. En la majoria de casos –aproximadament 9 de cada 10– aquesta infecció no tindrà cap conseqüència, ja que s’eliminarà per si sola i no provocarà cap malaltia.
Només si la infecció pel VPH no desapareix espontàniament i persisteix, pot provocar canvis o lesions a les cèl·lules que, si no són tractades, poden derivar en el desenvolupament d’un càncer de coll uterí.
Hi ha diversos tipus de VPH:
- Els tipus de risc oncogènic alt, que són els relacionats amb el desenvolupament del càncer de coll uterí. D’aquests, els tipus VPH16 i VPH18 són els responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí.
- Els tipus de risc oncogènic baix, que són els que principalment causen les berrugues genitals o condilomes, que apareixen a la superfície cutània de la zona genital del penis, la vulva o al voltant de la mucosa anal. La infecció per aquests tipus no està relacionada amb el desenvolupament del càncer de coll uterí. Les berrugues estan causades majoritàriament pels tipus VPH6 i VPH11.
No s’ha de confondre el VPH amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) ni amb el virus de l’herpes (VHS).
Qualsevol persona que hagi mantingut o mantingui relacions sexuals, independentment de la orientació sexual, pot infectar-se pel VPH. El VPH es pot transmetre encara que no hi hagi penetració, només amb el contacte sexual.
El risc d'infectar-se pel VPH augmenta si:
- S'inicien les relacions sexuals en edats primerenques.
- S'han tingut relacions sexuals amb diverses persones.
- S’han tingut relacions sexuals amb persones que han tingut moltes parelles sexuals.
- No s'utilitza el preservatiu durant les relacions sexuals. L’ ús del preservatiu redueix de manera substancial la transmissió del virus si s’usa de manera consistent, però no garanteix una protecció absoluta contra el VPH atès que no cobreix tota la superfície genital o anal. L’ús consistent significa utilitzar-lo des del principi fins al final de cada pràctica sexual.
En cas d’infecció per tipus de VPH de risc oncogènic baix, causants de condilomes o berrugues genitals (però no de càncer de coll uterí), en la majoria de casos el diagnòstic es fa mitjançant l'exploració visual i manual de les lesions a l'àrea genital i anal.
Els tipus de VPH de risc oncogènic alt, associats al càncer de coll uterí, es poden detectar mitjançant dues proves:
- La citologia: permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll uterí produïts per la infecció pel VPH. Aquests canvis o lesions en les cèl·lules es produeixen abans del desenvolupament d’un càncer, però la majoria de les vegades no evolucionen cap a un càncer.
- La prova de detecció del VPH: identifica la presència o no del virus en les cèl·lules del coll uterí i no necessàriament és indicatiu del desenvolupament d’un càncer.
Tanmateix, aquestes proves només es recomanen a les persones amb coll uterí que hagin tingut relacions sexuals i dins d’un programa de detecció precoç del càncer de coll uterí. El Programa de detecció precoç del càncer de coll uterí de Catalunya recomana la citologia com a prova de detecció precoç entre els 25 i 29 anys i la prova de detecció del VPH entre els 30 i 65 anys.
Actualment no hi ha cap tractament amb evidència científica demostrada que permeti eliminar la infecció o ajudar a eliminar-la quan no hi ha una lesió a les cèl·lules del coll uterí. En els casos d’infecció pel VPH el que es fa és un seguiment estret. Només hi ha tractament possible per a les lesions de coll uterí de grau alt o més greus diagnosticades.
Tanmateix, més del 90% de les persones infectades pel VPH són capaces d’eliminar la infecció espontàniament gràcies al sistema immunitari.
Pots consultar més informació sobre la infecció pel virus del papil·loma humà i el seu tractament en aquest enllaç.
El fet d'haver tingut una infecció pel VPH i haver-la eliminat no vol dir que mai més tornaràs a infectar-te. Pots tornar a infectar-te pel VPH, però si el teu sistema immune ha estat capaç d'eliminar la infecció, és probable que si et tornes a infectar siguis capaç de tornar a eliminar-la. Si t’han vacunat, la vacuna et protegirà davant de futures infeccions que puguis tenir pels tipus de VPH inclosos a la vacuna.
La majoria de les persones amb una infecció pel VPH no saben que la tenen perquè no en tenen cap símptoma o perquè presenten lesions difícils de veure a simple vista, bé sigui a causa de la mida o de la localització (coll uterí, vagina, etc.).
El càncer de coll uterí acostuma a ser asimptomàtic fins que no es troba en fases avançades. Els principals símptomes són la presència de sagnat vaginal anormal; dolor a la part inferior de l'abdomen, pelvis, esquena i cames; pèrdua de pes excessiva i inesperada, i dolor durant les relacions sexuals.
Només en el cas de les berrugues genitals o condilomes, causades per tipus de VPH de risc baix, podrem observar símptomes. Les berrugues són generalment lesions aspres, indolores, de color carn, grisós o blanc rosat. Tot i no provocar dolor, quan s'irriten poden causar picor i, fins i tot, sagnar una mica. Poden tenir diferents mides, ser planes o tenir forma de coliflor, i també presentar-se com a lesions úniques o estar agrupades.
No. És molt difícil saber qui ens ha transmès una infecció pel VPH, sobretot quan nosaltres o els nostres companys o companyes sexuals hem tingut relacions anteriors amb altres persones.
Aquest virus és tan comú que és possible que el contagi s’hagi produït mitjançant una relació sexual de fa mesos o anys i que la infecció no hagi presentat símptomes, és a dir, que hagi estat “silenciosa” fins al moment de la detecció.