Osteoporosi. Canal Salut

Fractures per fragilitat

L’osteoporosi és una malaltia de l’esquelet que debilita els ossos i fa que es trenquin amb facilitat, especialment els del canell, els de la part superior del braç, les vèrtebres i el maluc.

És molt freqüent i afecta principalment les dones, sobretot després de la menopausa. Es produeix quan els ossos, que són teixits vius que es regeneren constantment, perden més massa de la que poden reemplaçar.

La malaltia es desenvolupa lentament i sense símptomes a mesura que s’envelleix. Això provoca que moltes persones afectades no se n’assabentin fins que no es trenquen un os.

Aquestes fractures apareixen habitualment a partir dels 50 anys, i el fet d’haver-ne patit una incrementa entre 2 i 4 vegades el risc de presentar-ne de noves, generalment en els dos anys següents. Algunes d’elles, especialment les de maluc i les de les vèrtebres, poden produir dolor crònic i invalidesa.

L’adopció d’hàbits de vida saludables i certs medicaments poden ajudar a enfortir la massa òssia i reduir el risc de fractures.

Medicaments i risc de caigudes en gent gran

Medicaments i farmàcia

Destaquem

20 d'octubre, Dia Mundial de l'Osteoporosi

Causes

L’osteoporosi és el resultat de la pèrdua de massa òssia, anomenada densitat mineral òssia.

Els ossos es reconstrueixen constantment. En molts punts diferents i al mateix temps, una petita part es reabsorbeix, desapareix i se substitueix per nou material ossi. Durant l’època de creixement, el ritme de creació d’os nou és més ràpid que el ritme de destrucció i, com a conseqüència, la massa òssia augmenta progressivament. Després aquest ritme s’estabilitza. A mesura que s’envelleix, en canvi, el procés es desenvolupa a la inversa: la massa òssia es perd més ràpid del que es crea. L’osteoporosi apareix quan aquest desequilibri s’agreuja.

Factors de risc

El sexe. Les dones tenen més probabilitats de desenvolupar la malaltia.
L’edat. L’osteoporosi afecta principalment la gent gran.
Els antecedents familiars. Els fills de persones que han patit fractures tenen més risc de patir-ne també.
Les hormones sexuals. Un nivell baix d’estrògens en les dones, a conseqüència de l’absència de menstruació, i de testosterona en els homes, pot facilitar la pèrdua de massa òssia.
Una estructura òssia petita.
El dèficit de calci i vitamina D.
Els hàbits perjudicials:

El sedentarisme.
El consum de tabac.
El consum d’alcohol.

Certs medicaments, especialment l’ús perllongat de corticoesteroides orals o injectats, com la prednisona i la metilprednisolona.
Algunes malalties, com ara els trastorns de la conducta alimentària, l’hipertiroïdisme, la malaltia celíaca, la malaltia inflamatòria intestinal, i l’artritis reumatoide, entre d’altres.

Risc de fractura òssia

Actualment és possible preveure el risc que tenen les persones de 40 anys o més de patir una fractura òssia en els 10 anys posteriors mitjançant un test senzill disponible en línia, accessible des del bàner que trobareu a la dreta. De tota manera, aquesta eina ajusta bé el risc de fractura de fèmur, però no el de fractura osteoporòtica en general a la nostra població, ja que la subestima.

Test de risc de fractura òssia

Informació relacionada

Símptomes

L’osteoporosi es coneix com “la malaltia silenciosa” perquè no acostuma a produir cap símptoma sempre que no hi hagi fractures. Hi ha alguns signes que poden fer sospitar la seva aparició:

Tenir mal d’esquena, perdre alçada i/o adoptar una postura encorbada (inclinada cap endavant), que poden ser conseqüència de l’existència de fractures per aixafament vertebral.
Fracturar-se un os amb facilitat, per exemple, per una caiguda lleu o, en alguns casos, fins i tot alçant un pes o bé per tossir o esternudar.

Diagnòstic

Sovint la presència de determinades fractures permet diagnosticar l’osteoporosi directament. En cas que no sigui així o que no s’hagin produït fractures, es pot realitzar una densitometria òssia (DEXA), que serveix per diagnosticar la malaltia, determinar el risc de fractura, valorar l’eficàcia del tractament i avaluar la salut dels ossos.

Aquesta prova, similar a una radiografia i completament indolora, mesura la quantitat d’os d’una zona determinada, és a dir, el que es coneix com a densitat mineral òssia. Les mesures es realitzen en diferents parts del cos, com ara la columna i el fèmur.

Els resultats es comparen amb la densitat mineral òssia de persones joves i sanes. Els valors finals poden ser normals, determinar la pèrdua lleu de massa òssia (osteopènia) o revelar la presència d’osteoporosi.

Tractament

El tractament de l’osteoporosi pot incloure:

Una alimentació rica en calci i vitamina D. El calci és essencial per a la formació i el manteniment dels ossos, i la vitamina D ajuda l’organisme a absorbir-lo. Els productes làctics, com la llet, la mantega i el formatge, i el peix, especialment el salmó i les sardines, contenen calci i vitamina D. En alguns casos pot ser necessari prendre aquestes dues substàncies en forma de suplements.
La pràctica diària d’activitat física moderada. Permet mantenir la força muscular, la coordinació i l’equilibri, i evitar, per tant, caigudes i fractures. El millor exercici per a la salut dels ossos és el que es basa en el sosteniment del propi pes, com ara caminar, córrer, pujar escales o ballar. El taitxí i el ioga també són bones opcions. D’altra banda, cal evitar aquells exercicis que suposin esforços bruscos o comportin un risc alt de caigudes i fractures.
Altres hàbits de vida saludable, com ara no fumar i evitar el consum d’alcohol.
Medicaments. Hi ha fàrmacs útils per tractar l’osteoporosi que redueixen el ritme accelerat de pèrdua de massa òssia o bé augmenten aquesta massa òssia. Els bifosfonats són els medicaments més utilitzats per tractar l’osteoporosi i prevenir fractures. Malgrat això, no se’n recomana el consum en persones amb risc baix de fractura. La teràpia hormonal, amb fàrmacs que reemplacen el dèficit d’estrògens en dones i de testosterona en homes, és una opció farmacològica específica per a les situacions en què hi ha una manca fisiològica d’aquestes hormones.

Prevenció

La millor estratègia per mantenir el bon estat dels ossos i prevenir l’osteoporosi és l’adopció d’hàbits de vida saludables, com ara mantenir una alimentació equilibrada, rica en calci i en vitamina D, fer activitat física diària i evitar el consum de tabac i alcohol.

A més, per evitar el risc de caigudes i prevenir possibles fractures és important viure en un entorn segur, desplaçar-se amb prudència i adoptar postures correctes.

Postures correctes

Asociación Española con la Osteoporosis y la Artrosis (AECOSAR)