Des de l’àmbit sanitari, la detecció del maltractament i les seves seqüeles i l’abordatge que se’n fa depenen del tipus de maltractament i de la gravetat d’aquestes seqüeles.
Detecció
La detecció és clau per poder intervenir en els casos de maltractament dels infants i adolescents i així poder ajudar-los a ells, les seves famílies i el seu entorn. Ha de ser el més precoç possible per tractar les seqüeles i evitar tant conseqüències més greus a la víctima com la repetició del maltractament.
Els professionals sanitaris que atenen infants i adolescents i, en especial, els equips de pediatria d’atenció primària, així com els que atenen dones embarassades, es troben en una posició privilegiada per detectar possibles casos de maltractament.
Per valorar un possible cas de maltractament, els professionals sanitaris disposen de diverses eines, com ara una història clínica completa, detallada i precisa, exploracions físiques, proves complementàries, entrevistes de valoració psicològica, i l’observació, durant les visites, de les conductes dels pares, tutors o cuidadors i dels infants o adolescents, així com el tipus d’interacció i vincle que mantenen. Els resultats d’aquestes intervencions permeten identificar la presència de signes físics, emocionals i socials, que poden indicar la presència de maltractaments.
Davant d'un possible cas de maltractament, els professionals sanitaris han d'actuar de manera immediata. Les actuacions varien en funció del tipus i del grau de maltractament, però sempre impliquen la coordinació amb els serveis d’atenció social.
Informació relacionada
Tractament i seguiment
El tractament i seguiment dels infants i adolescents víctimes de maltractament requereix diferents nivells d’actuació:
1. Dispositius d’atenció primària, inclosos els de salut mental i de l’atenció a les drogodependències, que fan la valoració i el diagnòstic dels casos o atenen casos remesos per altres dispositius sanitaris o socials.
2. Serveis d’urgències hospitalàries, que fan la valoració i el diagnòstic dels casos o atenen casos urgents derivats des d’altres dispositius sanitaris o socials.
3. Equips funcionals d’experts en abús sexual i maltractament infantil greu, que tracten els casos d’abús sexual i de maltractament infantil greu que ho requereixin i assessoren els professionals de l’atenció primària i als dels centres hospitalaris. Es troben distribuïts pel territori i presten un servei integral, gratuït i de proximitat.
Els infants i adolescents que han estat víctimes de maltractaments requereixen una atenció integral per part d’un equip multidisciplinari de professionals, que combina intervencions mèdiques, psicològiques i educatives.