Tractament de les malalties cardiovasculars

Els medicaments d’ús més habitual per tractar les malalties cardiovasculars són els següents:

• Antiagregants: Serveixen per evitar la formació de coàguls de plaquetes, que estan implicades en l’obstrucció de les artèries coronàries. El més utilitzat és l’aspirina (àcid acetilsalicílic).
• Anticoagulants: Disminueixen la tendència de la sang a coagular-se, per evitar la formació de coàguls, prevenir que els preexistents es facin més grans i fer que es dissolguin.
• Blocadors β: Redueixen les pulsacions del cor i, per tant, fan que aquest treballi més relaxadament.
• Estatines: Redueixen la fabricació de colesterol de l’organisme a partir dels aliments que es mengen. Una altra de les seves funcions és reduir l’acumulació de greix dins de les artèries coronàries i mantenir uns nivells de colesterol normals a la sang.
• Antihipertensius: Serveixen per controlar la pressió arterial. En aquest grup s’inclouen:
  • Diürètics: Afavoreixen l’eliminació d’aigua i de sal a través de l’orina, fet que redueix el volum sanguini i, per tant, la pressió arterial.
  • Inhibidors de l’enzim conversiu de l’angiotensina (IECAS): Optimitzen l’esforç que fa el cor per mantenir la seva funció, ajuden a aconseguir que treballi millor i disminueixen la pressió arterial.
  • Antagonistes dels receptors de l’angiotensina II (ARA II): Impedeixen la formació d’hormones que augmenten la pressió arterial.
  • Blocadors dels canals de calci i blocadors α: Dilaten els vasos sanguinis i relaxen la paret de les artèries, de manera que redueixen la pressió arterial.

Per tractar les malalties cardiovasculars pot ser necessària la realització d’una intervenció quirúrgica o percutània. El tractament percutani es fa sense necessitat de cirurgia a cor obert, ja que es pot accedir als vasos o les vàlvules afectades a través de les artèries i venes mitjançant tubs i cànules.

Les intervencions quirúrgiques més freqüents són les següents:

• Intervencions percutànies
  
  • Angioplàstia. Consisteix a introduir un catèter que arriba fins al cor, per via arterial (habitualment pel canell o l’engonal) i amb l’ajuda de raigs X. A través d’aquest catèter se n’introdueix un de segon més petit fins a l’obstrucció de l’artèria coronària. Aquest catèter més petit té un globus a la punta que es col·loca just al nivell de l’obstrucció i s'infla per obrir el pas i facilitar la circulació de la sang. Habitualment s’hi implanta també un stent.
    
    • Stent. És una pròtesi metàl·lica en forma de molla molt petita que es posa dins l’artèria perquè es mantingui ben oberta i la sang circuli sense problemes. Habitualment, els stents van recoberts amb un medicament que s’allibera localment a l’artèria i que contribueix a augmentar l’eficàcia del tractament.
  • Pròtesis valvulars percutànies, com ara TAVI o MitraClip.
  • Marcapassos especial, amb capacitat de tornar a sincronitzar l'activitat elèctrica i mecànica del cor.
  • Dispositiu desfibril·lador, un tipus de marcapassos amb capacitat per produir descàrregues elèctriques que pot solucionar certes arrítmies cardíaques.

• Cirurgia cardíaca
  
  • Cirurgia de bypass coronari. Consisteix a agafar una artèria del pit (artèria mamària) o bé una vena que es treu de les cames i empalmar-la des de l’artèria aorta fins a l’artèria coronària més enllà de l’obstrucció com si fos un pont.
  • Cirurgia valvular. Consisteix en la realització de tècniques quirúrgiques per solucionar problemes o afectacions de les vàlvules que hi ha dins del cor. Les vàlvules cardíaques pateixen dos tipus de lesions: l’alteració o fusió de la vàlvula (estenosi), que dificulta el pas de la sang, i les insuficiències o tancament defectuós valvular, que fan que la sang circuli en la direcció incorrecta. Per reparar-ho cal la seva reconstrucció o bé la substitució per una pròtesi valvular.
    
    • Pròtesis valvulars mitjançant cirurgia, amb obertura del tòrax
  • Trasplantament cardíac. Consisteix a substituir l’òrgan malalt per un de sa provinent d'un donant d’òrgans després de la seva mort. Representa l'única alternativa per millorar la salut de les persones amb insuficiència cardíaca que no responen als tractaments habituals.

Els canvis en l’estil de vida poden ajudar a controlar les malalties cardiovasculars i a prevenir-ne possibles recaigudes. Per facilitar la introducció d’aquests canvis, el sistema de salut de Catalunya ofereix diversos recursos i serveis:

• Programes de rehabilitació cardíaca. Hi poden accedir les persones que han patit un ingrés o intervenció per una malaltia cardiovascular, sovint per derivació del mateix hospital on han estat ingressades, una vegada han rebut l’alta. Aquests programes, en què hi participa un equip multidisciplinari de professionals, inclouen visites periòdiques de control, xerrades educatives grupals per resoldre dubtes i explicar nocions teòriques bàsiques sobre la malaltia cardíaca i els factors de risc, sessions d'exercici físic per aconseguir-ne la pràctica habitual i incrementar la capacitat funcional, i altres intervencions segons les necessitats de cada persona, com ara suport psicològic, nutricional, ajuda per deixar de fumar o assessorament laboral.
• Ajuda per deixar de fumar. Tot i que deixar el tabac és fonamental per prevenir les malalties cardiovasculars i gaudir, en general, d’una bona salut, per a moltes persones és un procés difícil i complex. Aquestes persones tenen al seu abast diferents recursos de suport, tant presencials com a distància. Poden consultar els professionals del seu centre d’atenció primària, demanar assessorament a la farmàcia, o contactar amb el 061 Salut Respon. És possible que l’ajuda l’ofereixi l'hospital mateix durant l’ingrés o que la persona, per derivació, accedeixi a un centre de referència en deshabituació tabàquica.
• Suport emocional. Evitar l’estrès excessiu és clau per mantenir una bona salut cardiovascular. Sovint els sentiments d’angoixa i malestar es poden superar amb els recursos propis o l'ajuda dels familiars o amics, però aquesta ajuda pot resultar insuficient. En aquests casos és recomanable que es consulti amb professionals que puguin donar un assessorament més específic, com ara el metge o metgessa de capçalera. Una altra opció és accedir a l’aplicació web GestioEmocional.Cat, una eina que permet valorar l'estat emocional i rebre consells i indicacions per gestionar-lo, o bé ser atès per un o una professional de la salut en cas necessari.
• Pla de cures de l’atenció primària. Els professionals infermers del centre d’atenció primària proporcionen cures periòdiques dissenyades per al control dels diferents factors de risc cardiovascular, com ara la tensió arterial elevada, la diabetis de tipus II o l’obesitat, i també per al seguiment específic de persones amb malaltia cardiovascular.
• Teràpia ocupacional. Les persones amb malaltia cardiovascular poden tenir dificultats funcionals que interfereixen en el seu grau d’autonomia a l’hora de participar en les activitats quotidianes. Aquest tipus de teràpia les pot ajudar mitjançant l'aplicació de tècniques i la realització d’activitats relacionades amb l’ocupació (autocura, productivitat i lleure) dirigides a potenciar o suplir funcions físiques o psíquiques disminuïdes o perdudes, i a orientar i estimular el desenvolupament d'aquestes funcions. Per accedir-hi, cal consultar els professionals sanitaris del centre d’atenció primària.