Quan cal un medicament per tractar un colesterol elevat?

Hi ha dos tipus de colesterol: el colesterol LDL (conegut com a colesterol “dolent”), que es transporta des del fetge a totes les cèl·lules del cos, i el colesterol HDL (conegut com a colesterol “bo”), que en recull l’excés i el retorna al fetge. En aquest sentit, el més recomanable és tenir nivells baixos de colesterol “dolent” i nivells alts de colesterol “bo”. La suma de tots dos correspon als nivells de colesterol total.

En general, es considera que hi ha un colesterol elevat quan els nivells de colesterol total en sang són superiors a 250 mg/dl. Tot i això, les xifres de colesterol no determinen el tipus de tractament, sinó el risc cardiovascular individual.

A partir d’aquí i en funció de les característiques individuals, aquests valors de referència poden variar:

• Si presenteu altres factors que augmenten el risc de patir una malaltia cardiovascular, com tabaquisme, hipertensió arterial, diabetis o obesitat, o bé els vostres pares o germans han patit alguna malaltia d’aquest tipus sent joves, el colesterol és alt quan els nivells de colesterol total en sang sobrepassen els 200 mg/dl.
• En cas que hàgiu patit prèviament un infart, un ictus o una afectació de les artèries de les cames, o tingueu antecedents familiars de colesterol elevat, el risc cardiovascular es considera alt independentment dels nivells de colesterol LDL (“dolent”) en sang.

L’excés de colesterol LDL (“dolent”) és un dels principals factors de risc de malaltia cardiovascular. La millor manera de reduir-lo és mantenir un estil de vida saludable que inclogui les següents mesures:

• Seguir una alimentació saludable, com la dieta mediterrània, a partir de les recomanacions següents:
  • Consumir aliments rics en:
    • fibra (fruites, verdures, llegums, cereals, fruites seques);
    • àcids grassos monoinsaturats (oli d’oliva verge extra, alvocats, fruita seca);
    • àcids grassos poliinsaturats (peix, especialment blau, llavors).
  • Moderar el consum de:
    • greixos saturats d’origen animal (carn grassa, mantega, lactis sencers, formatges);
    • alguns greixos saturats d’origen vegetal (oli de palma, oli de coco).
  • Evitar el consum de greixos trans, presents en productes altament processats (galetes, margarina, brioixeria, menjar ràpid).
• Practicar activitat física de forma regular: caminar, anar en bicicleta, nedar, pujar escales, etc., durant uns 30 minuts al dia, almenys 5 dies a la setmana.
• Prendre el sol 15 minuts al dia per millorar els nivells de vitamina D.
• Deixar de fumar, si és el cas, i reduir la ingesta d’alcohol.
• Controlar altres factors de risc cardiovascular, com ara l’obesitat, la hipertensió arterial o la diabetis.

Més enllà d’aquestes mesures, en alguns casos pot ser necessari prendre medicaments.

En alguns casos i en funció de la vostra situació personal, el metge o metgessa pot prescriure un tractament amb medicaments per complementar les mesures anteriors.

Els medicaments més utilitzats per al control dels nivells de colesterol són les estatines, ja que són els més efectius, segons l’evidència científica, per disminuir els nivells del cLDL (conegut com a colesterol “dolent”) i augmentar, alhora, però de forma més limitada, els nivells del cHDL (conegut com a colesterol “bo”). Tot i això, en determinades situacions molt concretes poden estar indicats altres fàrmacs com, per exemple, l’ezetimiba o els inhibidors PCSK9. Normalment, aquests medicaments s’afegeixen a les estatines quan per si mateixes no són suficients o bé es prescriuen sols quan no es poden prendre estatines.

Les estatines inclouen la simvastatina, l’atorvastatina, la pravastatina, la lovastatina, la rosuvastatina, la pitavastatina i la fluvastatina. El vostre metge o metgessa us recomanarà la més adequada per al vostre cas.

El primer que el vostre professional sanitari de referència tindrà en compte a l’hora de determinar el tractament més adient és si heu patit prèviament un infart, un ictus o una afectació de les artèries de les cames. Si no és el vostre cas, la decisió terapèutica dependrà del vostre risc cardiovascular en els propers 10 anys. Aquest valor el calculen els professionals sanitaris en funció dels següents factors: els nivells de colesterol total, l’edat, el sexe, el consum de tabac, la presència de diabetis i la pressió arterial. D’acord amb el resultat obtingut, que s’expressa en percentatges, el professional prescriurà les mesures més adequades:

• Risc cardiovascular inferior al 10%. Haureu de modificar el vostre estil de vida, amb mesures com ara introduir canvis en la dieta, practicar activitat física de forma regular i deixar de fumar, si és el cas. Les estatines no acostumen a ser necessàries.
• Risc cardiovascular entre el 10% i el 15%. A banda de modificar el vostre estil de vida, haureu d’intensificar els controls d’altres factors de risc, com la diabetis, la hipertensió arterial i l’obesitat. En alguns casos, el metge o metgessa pot prescriure estatines.
• Risc cardiovascular superior al 15%. A més de modificar el vostre estil de vida i d’intensificar els controls d’altres factors de risc, com la diabetis, la hipertensió arterial i l’obesitat, haureu de seguir un tractament amb estatines.

Si heu patit un episodi previ d’infart, ictus o afectació de les artèries de les cames, o teniu antecedents familiars de colesterol elevat el metge o metgessa us prescriurà estatines per tal de reduir el risc cardiovascular en funció de les vostres xifres d’LDL i de la presència d’altres factors que puguin augmentar la probabilitat de patir un nou episodi.

En qualsevol cas, serà únicament el vostre professional sanitari de referència qui valori retirar o modificar el tractament si per raó d’edat, risc cardiovascular, efectes adversos o interaccions amb altres medicaments, no és efectiu.

El vostre metge o metgessa us indicarà si n’heu de prendre o no.

En general, no haureu de prendre estatines si:

• no heu tingut cap episodi previ d’infart, ictus o afectació de les artèries de les cames i el vostre risc cardiovascular és inferior al 10%;
• no heu tingut cap episodi previ d’infart, ictus o afectació de les artèries de les cames i el vostre risc cardiovascular se situa entre el 10% i el 15% (malgrat que aquests medicaments poden ser necessaris en alguns casos);
• no heu tingut cap episodi previ d’infart, ictus o afectació de les artèries de les cames i el vostre risc cardiovascular és superior al 15%, però teniu més de 80 anys. L’edat és un condicionant important per dues raons: les persones majors de 80 anys no es beneficien del tractament amb estatines perquè els resultats s’obtenen a llarg termini i, alhora, aquestes persones són més susceptibles a patir els efectes adversos que se’n poden derivar.

El vostre metge o metgessa us indicarà si n’heu de prendre o no.

Les estatines acostumen a estar indicades si:

• heu patit un episodi previ d’infart, ictus o afectació de les artèries de les cames;
• no heu patit cap episodi previ d’infart, ictus o afectació de les artèries de les cames, però el vostre risc cardiovascular és elevat (superior al 15%) i teniu menys de 80 anys.

Les estatines, com la resta de medicaments, no són innòcues. El seu ús continuat pot produir dolor muscular, alteracions al fetge i diabetis. En aquest sentit, cal tenir en compte que les persones majors de 80 anys són més susceptibles als seus efectes adversos.

Aquests productes poden ser útils per reduir de forma lleu el colesterol LDL (“colesterol dolent”) o el colesterol total, però no hi ha prou evidència del seu efecte sobre la salut cardiovascular.

Cal tenir en compte que algunes de les plantes medicinals que es poden comprar per reduir el colesterol contenen principis actius molt similars a les estatines. Per això, si en preneu, és important que n’informeu el vostre metge o metgessa.