Diagnòstic de les malalties cardiovasculars

Tot i que el diagnòstic de cadascuna de les malalties cardiovasculars té les seves particularitats, en termes generals el procés pot comportar la realització de les proves següents:

• Electrocardiograma. Consisteix a registrar en paper l’activitat elèctrica del cor, mitjançant uns pegats que es posen al pit i a les extremitats.

• Prova d'esforç. Serveix per veure quina és la resposta del cor durant l’esforç físic, que és quan el cor ha de treballar amb més esforç per bombar la sang cap als músculs. Es pot realitzar sobre una cinta rodant, sobre una bicicleta o, de vegades, provocant que el cor faci l’esforç amb l’administració d’un medicament.

• Ecocardiografia. Permet veure el cor per mitjà d’ultrasons. Proporciona molta informació sobre el seu funcionament, la força amb què batega, la seva mida i l'estat de les vàlvules cardíaques.

• Ressonància magnètica nuclear cardíaca. Permet visualitzar amb detall l’estructura del cor, incloses les cavitats i les vàlvules.

• Tomografia axial computada (TC) coronària. Es realitza amb una màquina que té un orifici que porta a dins un tub de raigs X. El pacient s'estira sense moure's sobre una taula que es va movent amunt i avall, dins i fora, mentre el tub de raigs X gira al voltant del seu cos. Així es poden generar imatges del cor des de diferents angles i conèixer el grau d’obstrucció de les artèries coronàries. 

• Radiografia de tòrax. Fa servir radiacions ionitzants que traspassen el cos per obtenir imatges del tòrax. Aquestes imatges es registren en format digital o en pel·lícula.

• Angiografia o cateterisme. Consisteix a introduir, per via venosa o arterial, un líquid o contrast que, mitjançant raigs X, mostra el recorregut de la sang per les venes, les artèries i les cavitats del cor.

• Coronariografia. S’injecta un contrast a l’interior de les artèries coronàries de forma que es pot detectar la presència d’obstruccions que estiguin ocasionant un problema.