Contacte
Celiaquia
La malaltia celíaca és la reacció, per predisposició genètica, a la ingesta del gluten, una proteïna present al blat, el sègol, l'ordi, la civada, l'espelta, el kamut i el triticale.
Ingerir gluten provoca a les persones celíaques una lesió a les vellositats del budell prim que afecta la seva capacitat d'absorbir els nutrients dels aliments (proteïnes, carbohidrats, greixos, sals minerals i vitamines).
La malaltia celíaca es pot presentar en persones de qualsevol edat i, encara que afecta persones de tots els orígens, sembla ser més comú entre les persones de raça blanca amb avantpassats provinents del nord d'Europa.
Els estudis més recents demostren que aquesta malaltia afecta aproximadament 1 de cada 100 persones i actualment es considera que es tracta de la malaltia crònica intestinal més freqüent en el món occidental.
Es desconeix amb exactitud per què una persona desenvolupa la malaltia celíaca, però se sap del cert que hi ha factors genètics que predisposen a la seva aparició. Sembla, però, que el component genètic no és determinant perquè la malaltia s'arribi a desenvolupar i que calen també factors ambientals.
Tot i tenir un origen genètic, no es pot dir que sigui una malaltia hereditària, encara que, si es compara amb la població en general, el fet que una persona la pateixi incrementa les possibilitats que els seus familiars la puguin patir. La probabilitat de patir-la si algun familiar la té és del 10%.
La malaltia celíaca se sol manifestar durant la infància, però pot aparèixer a qualsevol edat, amb un o més símptomes, o bé presentar-se de manera asimptomàtica (sense símptomes). Canvia d'unes persones a unes altres.
És important diagnosticar la malaltia celíaca aviat, abans que faci massa mal a l'intestí. Però com que és fàcil confondre els símptomes amb altres trastorns intestinals, com per exemple la síndrome de l'intestí irritable o la intolerància a la lactosa, pot ser que els adolescents amb malaltia celíaca no sàpiguen que la pateixen.
Alguns símptomes comuns són fatiga i debilitat, diarrea crònica, dolor i distensió abdominal, flatulències, pèrdua de gana i de pes, i irritació de la pell. Les persones que pateixen la malaltia poden presentar erupcions cutànies i nafres a la boca i es poden sentir cansades, irritables o deprimides. Els adolescents celíacs poden tenir una pubertat tardana.
De vegades, és possible que la persona celíaca no mostri símptomes fins que passi per un esdeveniment emocional o físic estressant, com ara una lesió.
Altres símptomes freqüents són:
- Restrenyiment.
- Canvis i alteracions de la conducta.
- Mal de cap.
- Dolor muscular generalitzat.
- Dolor i fragilitat d'ossos.
- Esmalt de les dents desgastat o descolorit.
- Nafres a la boca.
- Formigueig a les mans i els peus.
- Fragilitat d'ungles i caiguda dels cabells.
- Absència de la menstruació (amenorrea).
- Avortaments repetits.
- Infertilitat.
Les malalties que poden acompanyar la celiaquia són:
- Anèmia ferropènica.
- Artritis crònica juvenil.
- Atàxia cerebel·losa.
- Càncer d'intestí.
- Còlon irritable.
- Dèficit de vitamina B12.
- Diabetis mellitus de tipus 1.
- Depressió.
- Dermatitis herpetiforme.
- Hepatitis.
- Infertilitat.
- Malaltia de Crohn.
- Malalties neurològiques.
- Malalties tiroidals.
- Osteoporosi o osteopènia.
- Síndromes de Down, Sjögren, Turner i Williams.
Com que la malaltia celíaca s'assembla a altres afeccions digestives, només personal mèdic, coneixedor de les diferents formes de presentació de la malaltia, pot determinar amb seguretat si una persona la pateix. Probablement, a partir de la història clínica, l'exploració física i els antecedents familiars, iniciarà el diagnòstic amb una prova de sang.
Si els resultats de la prova de sang indiquen que la persona té un nivell alt d'anticossos contra certes proteïnes al revestiment intestinal i el gluten, el personal mèdic podria recomanar una biòpsia de l'intestí prim, ja que es tracta de la prova definitiva per establir el diagnòstic i l'etapa evolutiva de les lesions.
La biòpsia consisteix en la presa d'una mostra de teixit que s'envia a un laboratori. En el cas de la malaltia celíaca, per agafar aquesta mostra de l'intestí prim els metges introdueixen un tub llarg i prim anomenat endoscopi a través de la boca i l'estómac fins a l'intestí prim. Aquest procediment no produeix dolor.
La dieta estricta sense gluten és l'únic tractament actual de la malaltia celíaca en qualsevol de les seves manifestacions. En la majoria dels casos s'aconsegueix una recuperació total i permanent de la lesió intestinal, sempre que no es tornin a menjar aliments amb gluten. El règim sense gluten s'ha de seguir durant tota la vida, tant en pacients simptomàtics com asimptomàtics.
La causa més freqüent de manca de resposta al tractament és l'incompliment de la dieta o la ingesta insospitada de petites quantitats de gluten en l'alimentació. En general, la recuperació és més ràpida en la infància que en els adults.
La dieta sense gluten s'ha de basar, fonamentalment, en aliments naturals i frescos que no contenen gluten, com ara, les carns, els peixos i mariscs, els ous, la llet i els derivats, les fruites, verdures, hortalisses, llegums i els cereals que no tenen gluten, com el blat de moro, l'arròs, el mill i el sorgo, combinant-los entre si de forma variada i equilibrada.
És important llegir bé l'etiqueta dels productes manufacturats per detectar-ne la presència de gluten. Cal evitar els productes on no es pugui comprovar la llista d'ingredients, com els productes a doll, els elaborats artesanalment o aquells que no estiguin etiquetats.
Etiquetatge d'aliments per a celíacs
En aquelles llars on hi ha una persona celíaca, s'ha de tenir precaució amb la manipulació dels aliments, amb la finalitat d'evitar-ne les contaminacions encreuades (quan els aliments o ingredients que contenen gluten poden entrar en contacte amb els aliments sense gluten), com per exemple, evitar fregir aliments sense gluten en olis on s'hagi fregit prèviament productes amb gluten, utilitzar utensilis exclusius per a la manipulació dels aliments sense gluten, etc.
Quan aneu al restaurant, informeu el cambrer o la persona responsable de l'establiment de la intolerància al gluten i pregunteu-los quins són els ingredients dels plats que voleu demanar. Si dubteu d'alguns aliments, més val que no en mengeu.
Aliments amb i sense gluten
Consulteu la Taula orientativa d'aliments amb gluten i sense de l'Associació Celíacs de Catalunya, disponible també en castellà, on hi trobareu:
- Els aliments que no contenen gluten en la seva composició i, per tant, es poden consumir amb seguretat.
- Els aliments que es consideren de risc i requereixen la consulta prèvia de l'etiquetatge.
- Els aliments que contenen aquests cereals com a ingredient o traces i no són aptes per al consum.
La incapacitat del cos per absorbir nutrients provoca que els celíacs corrin el risc de patir desnutrició i desenvolupar anèmia (disminució de la quantitat de glòbuls vermells per falta de ferro) o osteoporosi (ossos trencadissos per falta de calci). També pot fer que els joves amb malaltia celíaca no puguin créixer completament. Aquestes persones poden tenir, a més, una major propensió a desenvolupar altres malalties, com per exemple la tiroïditis autoimmune, diabetis, lupus i certs tipus de càncer.
Amb motiu de les lesions intestinals que es produeixen en el curs de la malaltia pot aparèixer una intolerància a la lactosa que, no obstant això, sol revertir quan s’adopta una dieta sense gluten.
La dermatitis herpetiforme, també anomenada malaltia celíaca de la pell, és una afecció cutània en la qual es produeix una erupció semblant a les urticàries, que provoca picor intensa. Les persones que la pateixen presenten, la majoria, una lesió semblant a les persones amb celiaquia, i també responen positivament a la supressió del gluten de la dieta. El tractament ha de ser el mateix que el d'una persona celíaca.
-
Guia de diagnòstic de malaltia celíaca pediàtrica (Obre en una nova finestra)
Guia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària
-