Què poden fer les persones de l'entorn?

El joc problemàtic i patològic altera el funcionament de la família: si un dels seus membres desenvolupa un problema de joc, afectarà tots els altres. Un deute creixent, la incapacitat d'afrontar les despeses diàries, estrès emocional, i abusos físics i psicològics poden dur les famílies a fases crítiques de desesperació. Rebre ajuda és tan important per als membres de la família com ho és per a la persona que juga.

Busqueu ajuda, tant si el jugador està preparat per rebre'n com si no. Truqueu a 061 Salut Respon i feu el primer pas. 

Parleu amb la persona afectada. Cal tenir en compte que pot no estar preparada o disposada a admetre que té un problema, i potser no en vol parlar. El més important és recordar que no podeu fer que pari de jugar: ho haurà de fer per ella mateixa un cop estigui preparada i disposada a canviar el seu comportament. Si accepta que pot tenir un problema i es mostra disposada a cercar ajuda, doneu-li la informació de contacte dels serveis de suport. Si té por d'anar-hi pel seu compte, considereu la possibilitat d'oferir-vos per acompanyar-la i estigueu preparat per fer-ho.

Informeu-vos. És important recollir tota la informació possible sobre joc patològic abans d'abordar algú que penseu que pot tenir un problema. Si és possible, parleu amb algú de confiança sobre el tema, com ara un professor, metge, el pare o la mare, o amb un professional de la salut especialitzat en joc patològic. No cal revelar qui és la persona afectada. També podeu esbrinar quina mena de serveis d'ajuda hi ha a la comunitat.

No amagueu el problema. Sovint els amics i familiars del jugador pensen que excusar-lo l'ajuda, així com deixar-li diners i encobrir el seu comportament. En realitat, el que estan fent és permetre que el problema continuï. Més que amagar-lo, l'han de reconèixer identificant-lo i anomenant-lo clarament. El jugador s'ha de responsabilitzar del seu comportament amb el joc i les conseqüències negatives.

Trieu el moment adequat per parlar-ne. Si el jugador expressa remordiment o acaba de patir un episodi de joc, pot estar més receptiu a parlar-ne; si és així i esteu preparat per abordar-lo, intenteu fer-ho amb atenció i comprensió —enfadar-se o condemnar-lo pot empitjorar les coses.

Parleu dels impactes del joc. Feu-li saber la manera com la seva actitud afecta els altres, incloent-vos-hi, però no l'ataqueu. Per fer front a les possibles negacions del jugador proveu de recollir algunes evidències de l'impacte negatiu que està generant el joc d'aquesta persona, com ara factures perdudes, absentisme laboral o deteriorament del rendiment en els estudis. 

Expresseu els sentiments des del punt de vista del “jo”. Quan discutiu sobre el problema de joc, intenteu expressar els vostres sentiments des del “jo” (per exemple, “quan fas això, jo em sento…”). Això farà que el jugador no estigui tant a la defensiva i reduirà la discussió. Si hi ha alguna possibilitat que es comporti de manera violenta o abusiva, tingueu la cautela de preveure la seguretat de tothom qui hi està involucrat.

Negocieu i establiu límits justos però ferms. Intenteu assolir un acord sobre el que espereu del comportament del jugador, la gestió de l'economia i altres responsabilitats domèstiques, establint límits justos però ferms.

Doneu suport. Intenteu donar suport al jugador a l'hora de fer canvis a millor. Reconeixeu tots els passos positius que fa a mesura que treballa en el seu problema i elogieu-lo quan aconsegueix objectius. Parleu sobre el progrés durant la seva recuperació, pregunteu-li com podeu ajudar i recordeu que abandonar qualsevol comportament compulsiu és sempre un procés difícil.

Protegiu-vos. Trobar un lloc segur per discutir els vostres propis sentiments i emocions us pot ajudar a afrontar el problema del vostre amic o familiar. I encara que el jugador decideixi no cercar ajuda pel seu compte, tot el suport que pugueu rebre us pot ajudar.

Recordeu que els canvis demanen temps. Canviar el comportament propi és una feina difícil que requereix un gran compromís. Poden caldre diversos intents abans de poder canviar amb èxit l'actitud. Es poden produir recaigudes quan el jugador té dificultats per afrontar l'estrès. És important ser capaç d'identificar els detonants de l'estrès i aprendre estratègies per afrontar-los, per exemple, evitar els llocs de joc i els amics que juguen.

Estigueu al corrent de tots els diners que es gasten i es deuen.

Protegiu els actius. Considereu canviar comptes bancaris, hipoteques i altres actius de manera que el jugador no hi pugui accedir. Un assessor financer us pot ajudar en el procés.

Negocieu el control de la gestió de les finances familiars. Intenteu assumir la responsabilitat sobre les targetes de crèdit i dèbit del jugador. Doneu-li diners només per a les necessitats diàries fins que la situació millori.

El comportament del jugador patològic influencia l'ànim i els nivells de tensió de la família. La tensió financera força la família a centrar la seva atenció en els diners. El jugador rarament vol parar, malgrat les conseqüències negatives, i la família rarament vol veure patir el jugador: per això sovint intenta disminuir l'estrès i les responsabilitats del jugador mitjançant rescats, és a dir, pagant els seus deutes i amagant la veritable naturalesa del problema a la feina, als creditors i a altres membres de la família. Malgrat les bones intencions, generalment això condueix el jugador a jugar més.

Aquests rescats, a més de financers també poden ser psicològics. Inicialment, la família del jugador pot creure's les seves negacions i racionalitzacions. Quan finalment reconeix el problema és probable que s'hi enfadi després d'un episodi de joc, o bé que el perdoni, o totes dues coses. Si la família s'enfada, el jugador pot sentir-se justament castigat i, per tant, preparat per jugar una altra vegada sense culpa. Si el perdona, el jugador pot interpretar que es tolera la seva actitud i, per tant, tornarà a jugar. Els rescats psicològics, igual que els financers, serveixen per alliberar el jugador de la responsabilitat i apartar-lo de les conseqüències del joc.

• Busqueu el suport d'altres persones amb problemes similars. Per exemple, acudiu a grups d'autoajuda per a famílies.
• Expliqueu el problema de joc als vostres fills i filles.
• Reconeixeu les bones qualitats de la vostra parella.
• Manteniu la calma quan parleu amb la vostra parella sobre el seu problema de joc i les conseqüències.
• Feu saber a la vostra parella que esteu buscant ajuda per a la vostra pròpia salut, a causa de la manera com el problema de joc us afecta a vosaltres i els vostres fills i filles.
• Considereu la necessitat de tractament professional per al joc problemàtic.
• Procureu tenir el control de les finances familiars.

• No alliçoneu, no prediqueu ni us permeteu perdre el control de la vostra ira.
• No creeu la impressió que sou d'alguna manera millor persona que la que juga.
• No amenaceu ni poseu ultimàtums, tret que realment tingueu intenció de complir-los.
• No participeu en activitats de joc amb el jugador.
• No exclogueu el jugador de la vida familiar i les seves activitats.
• No espereu una recuperació immediata ni que tots els problemes desapareguin un cop ha deixat de jugar.
• No feu fora de casa el jugador.
• No us amagueu ni negueu l'existència del problema; ni a vosaltres, ni a la família ni als altres.