Contacte
Els estudis de prevalença realitzats en l'atenció primària de salut mostren que entre un 6,2% i un 10,6% de pacients que acudeixen als metges de família presenten problemes derivats dels jocs d'atzar (Pasternak, 1999; Morasco, 2006).
En altres estudis s'observa que són molt pocs els metges que pregunten als pacients directament quina conducta de joc tenen. Tanmateix, la majoria de metges reconeixen la importància de tractar aquests problemes i també de donar suport a les famílies (Setness, 1997).
Un important grup de jugadors patològics i també de familiars té problemes de salut com a resultat directe del joc. En destaquem la depressió, l'insomni, els problemes intestinals, les migranyes, l'estrès i altres trastorns relacionats (Griffiths, 2001; Griffiths et al., 1999; Lorenz i Yaffee, 1986, 1988). És especialment rellevant la relació entre el joc patològic i l'alcohol, tal com s'explica en l'apartat de comorbiditat.
Aquestes evidències suggereixen que, a fi de proporcionar una bona assistència, els professionals mèdics (especialment metges de medicina general i psiquiatres) han de prendre consciència dels possibles efectes dels jocs d'atzar en la salut i el benestar, així com obtenir la informació i les habilitats necessàries per identificar i tractar o derivar les persones afectades pels problemes dels jocs d'atzar.
Detecció precoç del problema
Els mètodes de detecció eficaç dels problemes derivats del joc d'atzar poden ser de gran utilitat en els centres mèdics. S'han desenvolupat diversos instruments de detecció precoç per al problema del joc patològic, com el Lie/Bet (Johnson et al., 1998) i l'Eight Screen (Sullivan, 1999), que han demostrat una alta sensibilitat i especificitat en el context de l'atenció primària de salut.
És recomanable introduir preguntes sobre la conducta de joc en les entrevistes clíniques dels pacients. Els metges generalistes haurien de poder motivar els pacients amb problemes de joc a buscar-ne més informació, per exemple per mitjà de les línies d'ajuda telefònica, o bé haurien de derivar aquestes persones a centres de tractament especialitzat, si es tracta de població problemàtica o patològica.
Els instruments de detecció precoç també poden ser de gran utilitat en els centres de salut mental i drogodependències. Ateses les altes taxes de comorbiditat, la detecció d'individus amb problemes de joc patològic per altres trastorns psiquiàtrics (i a l'inrevés) pot millorar l'efectivitat de l'atenció terciària, amb la qual cosa es poden proporcionar tractaments més efectius per reduir els danys relacionats amb cada trastorn.