Contacte
Per a la majoria de persones el joc d'atzar és un entreteniment i una experiència positiva. Però algunes persones perden el control del seu comportament en relació amb el joc i l'entreteniment esdevé una necessitat que es complica progressivament, amb greus conseqüències per a elles i el seu entorn.
El joc d'atzar és un concepte molt ampli. Les loteries, els jocs de casino, el bingo, la borsa, les apostes esportives, les màquines recreatives amb premi, el joc per Internet, les partides de cartes amb aposta de diners… Tot això són jocs d'atzar. Cada vegada que apostem diners o alguna cosa de valor sense conèixer els resultats de l'aposta, prenem part en un joc d'atzar.
Joc saludable
El joc és una activitat recreativa i es considera una conducta completament normal que ha estat present en moltes societats al llarg de la història. El joc saludable és la pràctica de jocs d'atzar com a forma d'entreteniment i diversió.
En el joc saludable, la persona que juga:
- Està informada de quina és la probabilitat de guanyar o perdre.
- Opcionalment aposta quantitats moderades de diners.
- Gaudeix de les experiències de joc amb situacions de risc baix.
La majoria de persones són jugadores no problemàtiques, que juguen amb poca freqüència o bé no juguen mai. El joc recreatiu no sol provocar conseqüències negatives: perdin o guanyin, aquestes persones rarament dediquen més temps i diners al joc del que han planificat i del que es poden permetre.
Una minoria de persones, però, desenvolupa dificultats per jugar a jocs d'atzar com una opció de lleure saludable. Les dificultats poden ser de diversa índole, severitat i durada, i sovint acaben afectant també les persones del seu entorn personal, social i professional.
Joc de risc
Les persones que han experimentat dificultats a causa del joc, però majoritàriament han pogut controlar-se i evitar més conseqüències negatives, tenen més risc de caure en el joc problemàtic. Les persones en situació de risc han de ser especialment cauteloses a l'hora de jugar.
Joc problemàtic
Les persones en situació de joc problemàtic destinen al joc més temps i/o diners dels que es poden permetre. Per a aquestes persones, jugar comporta conseqüències negatives. Per exemple, poden començar a jugar en solitari en lloc de fer-ho en companyia de les seves amistats, poden minimitzar o encobrir l'abast del seu joc, o tenir discussions amb la família sobre dificultats financeres.
Algunes d'aquestes persones poden jugar en el nivell problemàtic durant molt de temps i finalment acabar desenvolupant un problema més sever, o bé tornar al joc recreatiu sense més complicacions.
Joc patològic
El joc patològic es considera un trastorn de tipus psiquiàtric reconegut com a tal per la comunitat científica, per al qual hi ha uns criteris diagnòstics acceptats internacionalment.
En el desenvolupament d'aquest trastorn hi intervenen factors biològics, psicològics i socials, i sovint apareix relacionat amb altres trastorns mentals i trastorns per abús o dependència de substàncies.
Els jugadors patològics perden reiteradament el control en relació amb el joc: no poden deixar de jugar i acumulen importants conseqüències negatives com a resultat. Tenen impulsos molt forts de jugar, necessiten apostar sumes cada cop més altes i experimenten ansietat quan proven de reduir el joc o aturar-lo.
Es considera que algú té una conducta patològica en relació amb el joc quan perd la llibertat de decidir si vol jugar o no i el joc passa a ser una necessitat prioritària, amb el consegüent deteriorament de la vida individual, familiar i social. Als problemes econòmics s'hi afegeixen complicacions en tots els àmbits: ruptures sentimentals, dificultats laborals, problemes en tota mena de relacions socials, un ampli ventall de problemes físics i emocionals, i, fins i tot, participació en activitats delictives i intents de suïcidi.