Factors de risc en el joc patològic

S'ha observat que els jugadors patològics poden tenir certes anormalitats en les àrees del cervell que controlen la presa de decisions i el processament de la informació. Aquestes anormalitats són similars a les que tenen les persones amb trastorns d'abús de substàncies. Aquestes anormalitats poden ser per la contribució genètica, però també poden respondre al funcionament dels neurotransmissors.

Contribució genètica

Els estudis genètics són importants per entendre el joc patològic, perquè ajuden a provar que aquests trastorns són malalties i no simplement un problema d'apetència excessiva o d'un comportament immoral.

Els estudis genètics del joc patològic reforcen la idea que alguns factors de risc heretables podrien propiciar una predisposició als comportaments addictius o impulsius. Un petit efecte genètic pot tenir un gran impacte en la conducta d'una persona exposada a un ambient que predisposa al desenvolupament de la malaltia.

Funcionament dels neurotransmissors

Els neurotransmissors són unes substàncies químiques que allibera el cervell a conseqüència de determinats estímuls. Aquestes substàncies s'encarreguen de la transmissió dels senyals des d'una neurona fins a la següent.

Els jugadors patològics mostren alteracions en la regulació de neurotransmissors com la dopamina, la serotonina i la norepinefrina:

• La serotonina està implicada en la regulació de la impulsivitat i el comportament compulsiu
• La norepinefrina està implicada en la recerca de noves sensacions
• La dopamina està implicada en el sistema de recompensa i en la dependència d'aquesta

A més l'addicció al joc pot generar endorfines, que són unes substàncies que actuen fonamentalment en el sistema nerviós central i produeixen efectes analgèsics similars als de les substàncies opiàcies. El nivell d'endorfines varia en els diferents jugadors en funció de les seves característiques biològiques i el tipus de joc que trien.

Els factors psicològics determinen la manera com les persones interaccionen amb l'ambient i amb els altres, com es veuen elles mateixes i com veuen el món. Algunes investigacions suggereixen que certs aspectes del desenvolupament de la personalitat, incloent la impulsivitat i la competitivitat, poden predisposar al joc patològic.

Impulsivitat

Tendeix a ser alta entre els jugadors amb una conducta de joc greu. No obstant això, el simple fet de tenir un alt nivell d'impulsivitat no és suficient per desenvolupar un problema amb els jocs d'atzar, així com tenir-lo baix tampoc protegeix de fer-ho.

Recerca de sensacions

Tendeix a ser alta entre els jugadors de casino i baixa entre els jugadors de màquines electròniques. Això sembla confirmar la diferència que hi ha entre aquells jugadors patològics que juguen a jocs competitius basats en l'habilitat (jugadors que busquen l'acció) i aquells que juguen a jocs no competitius i que principalment estan basats en l'atzar, que utilitzen el joc per fugir dels seus problemes.

Nivell d'excitació (arousal)

Com més es juga, més tolerància al joc s'experimenta, de manera que la persona ha d'augmentar la freqüència amb què juga per aconseguir l'efecte desitjat. Finalment, aquesta conducta ja no persegueix guanyar diners, sinó aconseguir un nivell determinat d'excitació.

Distímia

És un estat afectiu que es caracteritza per símptomes depressius, ansietat i indefensió, i que pot induir l'individu a implicar-se en el joc per millorar el seu estat d'ànim.

Esdeveniments vitals estressants

Poden contribuir al desenvolupament del joc patològic en algunes persones, que hi trobarien una vàlvula d'escapament del seu trauma emocional. De la mateixa manera que algunes persones amb un nivell d'ansietat elevat recorren a l'alcohol o a les drogues, el jugador trobaria en el joc una satisfacció immediata i una oportunitat d'autoafirmació.

Altres conductes de dependència

El joc patològic es relaciona amb altres addiccions, com ara a l'alcohol o les drogues. No se sap amb certesa en quin sentit es dona aquesta relació: si l'addicció al joc produeix una fragilitat en l'individu que el duu a implicar-se en altres conductes de dependència, o bé si aquestes existeixen prèviament en l'individu i l'indueixen a desenvolupar una conducta de dependència del joc.

Estil cognitiu

Els jugadors patològics solen tenir pensaments erronis que els porten a desenvolupar i mantenir el problema. Aquests pensaments poden ser de dos tipus:

1. Creença que directament o indirectament poden influir en el resultat del joc.
2. Creença que poden predir el resultat d'una aposta.

Estrès i afrontament

Totes les persones utilitzen mecanismes d'afrontament per resoldre conflictes psicològics. Aquests mecanismes són respostes apreses davant l'estrès, que es posen en marxa per minimitzar la incertesa o la por emocional.

Els jugadors patològics són més propensos a usar mecanismes d'afrontament que es consideren immadurs i contraproduents, com ara la tendència a evitar els conflictes, deixar les coses per a més endavant i no adonar-se de la relació entre la seva conducta de joc i les conseqüències que se'n deriven.

D'altra banda, els estudis demostren que el joc patològic en general és molt estimulant, i sembla que alguns jugadors patològics estan més motivats per l'excitació del joc que pel desig de guanyar diners.

Reforç intermitent

El reforç intermitent es produeix quan un individu obté recompensa a través d'una conducta particular només en algunes ocasions, però no en totes. És el cas del jugador que, després de fer una aposta, només guanya algunes vegades (obté reforç) i d'altres perd (no obté cap reforç). La seqüència amb què se succeeixen els reforços és imprevisible i irregular, de manera que uns quants jocs consecutius poden anar seguits de reforç mentre que, després, el jugador haurà d'emetre una gran quantitat de respostes sense ser reforçat, fins que finalment abandoni la seva “mala ratxa” i guanyi.

Hi ha una sèrie d'estímuls que adquireixen un significat especial per als jugadors patològics. Per exemple els llums, la música o certs sons, com ara el soroll dels diners quan cauen. Aquests estímuls afavoreixen que es torni a jugar.

Hi ha jocs que causen més addicció que d'altres. El comportament del jugador depèn del ritme de joc a què està sotmès, tant si aquest és actiu (bingo, ruleta, màquines recreatives amb premi…) com si és passiu (loteries, travesses…). Evidentment, no és el mateix comprar un dècim de la loteria i esperar els resultats que jugar a la ruleta. La intervenció directa per part del jugador i la immediatesa de resposta són els factors que creen més addicció.

Es dona una estreta relació entre el tipus del joc i el seu potencial addictiu. Aquesta relació dependrà dels següents factors:

• La destresa personal, ja sigui real o subjectiva.
• La brevetat del temps transcorregut entre l'aposta i el resultat.
• La possibilitat d'augmentar l'aposta.
• L'acceptació social.
• La disponibilitat fàcil.
• El grau de tensió que genera.

Pensaments arriscats

Hi ha pensaments que incrementen el risc de jugar més del compte:

• Aquesta vegada les coses seran diferents.
• Ningú no ho sabrà.
• La meva sort ha de canviar.
• Puc recuperar el que he perdut.
• La meva força de voluntat serà suficient, jo no necessito ajuda.
• És la meva única font de diversió. Ningú no m'ho pot negar.
• Necessito una mica d'emoció en la meva vida.
• Tot el que necessito és una victòria i aleshores podré aconseguir les coses que mereixo.
• Tothom em veu com un perdedor, potser tenen raó.
• No ho puc explicar a ningú: què dirien?

Alguns factors socials influeixen en el comportament del joc i poden contribuir al desenvolupament del joc patològic.

Edat

Iniciar-se aviat en el joc d'atzar és un factor de risc per al desenvolupament posterior del joc patològic. A Catalunya els jugadors de risc, problemàtics i patològics, segons es desprèn de l'estudi epidemiològic, havien començat a jugar abans dels 18 anys.

En les persones grans, factors com el deteriorament físic, les pèrdues, l'aïllament i les limitades alternatives del temps lliure poden contribuir al desenvolupament de problemes amb el joc.

Gènere

En la majoria de països, els índexs de joc problemàtic i patològic són el doble entre els homes que entre les dones. A Catalunya, el 81,8% de jugadors problemàtics i patològics són homes i el 18,2% són dones. En el cas dels jugadors de risc, un 76,3% són homes i un 23,7% són dones.

En els estudis realitzats sobre gènere, s'ha observat que els homes comencen a jugar abans, que juguen d'una manera competitiva i que prefereixen jocs basats en l'habilitat. Les dones comencen a jugar més tard, de manera no competitiva i a jocs basats en la sort. D'acord amb aquesta descripció, els homes jugarien per sentir excitació o acció, mentre que les dones ho farien per escapar dels problemes. Per altra banda, les dones jugadores progressen més ràpidament cap al joc problemàtic.

Immigració

Un altre factor cultural que sembla contribuir al joc patològic és el procés de la immigració. El joc d'atzar amb aposta podria ser una forma temptadora de fer diners, però també de distreure's, ja que no requereix l'idioma del país on es viu, proporciona oportunitats per socialitzar i pot alleugerir l'estrès del procés de canvi cultural.

Accés al joc legal

El fet que el joc legal sigui cada cop més accessible ha dut a un augment dels problemes relacionats amb els jocs d'atzar. Com més gent juga, més grans són els riscos que els individus vulnerables desenvolupin problemes relacionats amb el joc.

El paper de la tecnologia

Terapeutes i investigadors coincideixen a assenyalar que les màquines electròniques són més addictives que qualsevol altra forma de joc. A més d'una intensitat de joc alta i un reforç (provocat pel guany) intermitent, les màquines recreatives amb premi tenen característiques altament addictives, com ara:

• Els resultats que s'acosten molt al premi, sense arribar-hi.
• L'obtenció freqüent de petits guanys.
• La possibilitat de guanyar grans pots (diners acumulats).
• La manca d'informació sobre les probabilitats de guanyar.
• La falsa sensació de control sobre l'atzar que el jugador patològic sol creure que té.

El joc d'atzar a Internet

El joc d'atzar a Internet s'està convertint en una forma cada cop més popular de jugar.

Fer una aposta a l'any no implica necessàriament un problema, però fer-ne de petites amb regularitat pot introduir la persona en un viatge irreversible al món del joc d'atzar. La facilitat d'accés, la disponibilitat i l'oportunitat de fer apostes són ingredients clau que atreuen els joves cap al joc a Internet.

Incrementen el risc de desenvolupar un problema de joc patològic:

• La possibilitat de jugar 24 hores al dia sense sortir de casa.
• El fàcil accés dels infants i els adults joves de menys de 21 anys.
• Les característiques captivadores dels ordinadors, que porten a perdre la noció del temps mentre es juga.
• La disminució de la percepció dels diners que es gasten (els jugadors obliden que estan gastant diners i, per tant, la quantitat que realment hi destinen).

Si bé el joc a Internet és popular entre diversos grups d'edat, els adolescents hi mostren un interès especial. Un casino en línia pot controlar quants diners s'està gastant una persona, però no qui s'ho està gastant.

Per altra banda, l'anonimat i el fàcil accés dificulten encara més resistir la temptació de jugar.