Diagnòstic
Els criteris diagnòstics per als jugadors patològics són els següents:
- Preocupació pel joc. Per exemple, pensar a reviure experiències passades de joc, compensar avantatges entre competidors o planificar la propera aventura, o pensar maneres d'aconseguir diners per jugar.
- Tolerància. Necessitat de jugar amb quantitats creixents de diners per aconseguir el grau d'excitació desitjat.
- Pèrdua de control. Fracàs repetit dels esforços per controlar, interrompre o aturar el joc.
- Síndrome d'abstinència. Inquietud o irritabilitat quan s'intenta interrompre o aturar el joc.
- Escapada. El joc s'utilitza com a estratègia per escapar dels problemes o per alleugerir la disfòria (sentiments de desesperança, culpa, ansietat, depressió).
- Caça (recuperar). Després de perdre diners en el joc, hi torna un altre dia per intentar recuperar (“caçar”) les pèrdues pròpies.
- Mentides. S'enganyen els membres de la família, terapeutes o altres persones per ocultar el grau d'implicació amb el joc.
- Actes il·legals. Es cometen actes il·legals, com la falsificació, el frau, el robatori o l'abús de confiança, per tal de finançar el joc.
- Arriscament de relacions. S'han arriscat o perdut relacions interpersonals significatives, treball i oportunitats educatives o professionals a causa del joc.
- Préstecs. Es confia que els altres proporcionin diners que alleugereixin la desesperada situació financera causada pel joc.